Energies renovables en Amèrica Llatina
La energia renovable en Amèrica Llatina fa referència a l'instalació, demanda i us de les energies renovables en la regió d'Amèrica Llatina. La regió conta en una varietat de recursos naturals que són apropiats per a l'implementació de diversos tipos d'energies renovables.[1]
En 2023, Amèrica Llatina i el Carib generarà el 60% de la seua electricitat a partir d'energies renovables, el doble de la mija mundial del 30%.[2][3]Segons el grup d'anàlisis de senyes Ember, del total de la producció energètica de la regió per tipo, el 43% és hidràulica, el 8% eòlica i el 6% solar.[4]
Els països en major interés per les energies renovables són, en este orde, Costa Rica, Mèxic, Paraguay, Argentina, Brasil, Uruguay i Veneçola.[5][6]
Energia hidroelèctrica
[editar | editar còdic]La geografia i la meteorologia úniques d'Amèrica Llatina expliquen l'us generalisat de l'energia hidroelèctrica. L'energia hidroelèctrica és la principal font de generació d'electricitat en la majoria dels països d'Amèrica Llatina representant el 45% de les necessitats totals d'electricitat de la regió.[7]
La represa de Itaipú, en la frontera entre Brasil i Paraguay, és el segon assut hidroelèctric més gran del món, segons la seua capacitat.[8] Es va inaugurar en 1984 i, gràcies a ella, la capacitat hidroelèctrica d'Amèrica Llatina era de casi 200 gigavatios sol quaranta anys despuix, lo que representa prop de tres quartes parts de la capacitat renovable de la regió en 2022.[9]
En 2020, Brasil va superar a China com a país en el major aument anual de capacitat hidroelèctrica instalada, en afegir 4919 MW en l'inauguració de la represa de Belo Mont.[10]
No obstant, el canvi climàtic es presenta com un desafiu per a una regió històricament depenent de l'energia hidroelèctrica. Un estudi de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, per la seua sigla en anglés) va evaluar els impactes climàtics en més del 86% de la capacitat hidroelèctrica instalada en Amèrica Llatina i va advertir que és provable que el factor de capacitat hidroelèctrica regional disminuïxca fins al final del sigle pel canvi climàtic.[7]
Energia eòlica
[editar | editar còdic]L'indústria eòlica va escomençar a desapegar en Amèrica Llatina fa relativament poc: al voltant del 85% de la seua capacitat eòlica es va construir despuix de 2011, i encara queda un ampli potencial sense explotar en la majoria dels països que ya han construït parcs eòlics. Amèrica Llatina té 41,5 GW de capacitat eòlica (41,5 GW) a gran escala en funcionament.[11]
Brasil és el líder indiscutible en energia eòlica en la regió, en una capacitat total de 28,6 gigavatios.[12]És el segon país, despuix de China, en el major aument d'electricitat eòlica durant 2023, any en el que va alcançar el 13%, molt per damunt del 3,7% que tenia per a 2015.[13] Mèxic va superar el llindar dels 8 gigavatios en 2023. Li seguix Chile en 4,8 gigavatios de capacitat instalada, seguit d'Argentina (4 gigavatios) i Uruguai (1,5 gigavatios).[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2013. Consultat el 2 de setembre de 2013.
- ↑ «Latin America and the Caribbean – World Energy Investment 2024» (en en-gb). IEA. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Latin America Energy Outlook 2023» (en en-gb). IEA. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Global Electricity Review 2024» (en en-us). Ember. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Països d'Amèrica Llatina que ya usen energies renovables | Climate Reality Project» (en és). Consultat el 2023-06-30.
- ↑ «Albert Mitjà Sarvisé nos parla dels alvanços en energia renovable dins d'Amèrica Llatina» (en és). Madridiario. Consultat el 2023-06-30.
- ↑ 7,0 7,1 International Energy Association. «Climate Impacts on Latin American Hydropower» (en en-gb). IEA. Consultat el 2024-09-11.
- ↑ Statista. «Les energies renovables en Amèrica Llatina» (en és). Statista. Consultat el 2024-09-11.
- ↑ Statista. «Energia hidràulica: capacitat instalada total en Amèrica Llatina en 2022» (en és). Statista. Consultat el 2024-09-11.
- ↑ «Tracking the latest hydropower developments in Latin America» (en en-us). NS Energy. Consultat el 2024-09-11.
- ↑ Una carrera cap al cim: Amèrica Llatina 2023.
- ↑ 12,0 12,1 World Wind Energy Association. «Global Statistics: Record Year for Windpower in 2023». wwindea.org. Consultat el 2024-09-11.
- ↑ Małgorzata Wiatros-Motyka, Nicolas Fulghum, Dave Jones. «Global Electricity Review 2024» (en en-us). Ember. Consultat el 2024-09-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Energías renovables en América Latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.