Anar al contingut

Ennio Morricone

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Ennio Morricone (Roma, 10 de novembre de 1928-Roma, 6 de juliol de 2020)[1] va ser un compositor i director d'orquesta italià, conegut per haver compost la banda sonora de més de cinccentes películes i séries de televisió. Va rebre un Óscar honorífic en 2006 i va guanyar l'Óscar a la millor banda sonora en 2016 per la cinta The Hateful Eight.

Les seues composicions s'inclouen en més de vint películes guardonades, ademés de realisar també peces simfòniques i corals. Destaquen, entre uns atres, els seus treballs en películes del spaghetti western, de la mà del seu amic Sergio Leone, com Per un grapat de dólars de 1964, Per qualche dollaro in più de 1965, El bo, el lleig i el mal de 1966 o C'era una volta il West de 1968. No obstant, la seua obra es va estendre a multitut de gèneros de composició, convertint-ho aixina en un dels compositors més versàtils de l'història del cine i també dels més influents de el XX. Les seues composicions per a Days of Heaven de 1978, La missió de 1986 o Cinema Paradiso de 1988 són catalogades com a autèntiques obres mestres.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcut en Roma, Morricone va començar a tocar la trompeta quan era chiquet i als sis anys ya havia compost la seua primera obra. Va estudiar en l'Acadèmia Nacional de Santa Cecilia a l'edat de nou anys, a on el seu pare, Mario Morricone, que era músic, ho va inscriure. Quan tenia dotze anys va entrar en el conservatori, inscrivint-se en un programa d'harmonia de quatre anys, que va acabar en sis mesos. El seu diplomar de trompeta ho va rebre en 1946 i a partir d'eixe any va començar a treballar professionalment component la música de Il Mattino (El matí). Despuix de graduar-se en 1954, va escomençar com a escritor fantasma, component música per a películes, que s'atribuïen a famosos músics de l'época. Pronte va guanyar popularitat per la composició de música de fondo per a programes de radi i poc despuix donaria el bot a la gran pantalla.

En els anys 1950 va rebre un diplomar en instrumentació. També li va ser otorgat pel també compositor Goffredo Petrassi un diplomar en composició. En 1955, Morricone es va dedicar a arreglar la música d'atres compositors que ya estaven establits en el cine. Al poc temps, Sergio Leone, que va resultar ser un antic companyer de colege de Morricone, ho requeriria per a que fora el compositor de les bandes sonores de les seues películes. Junts varen crear un punt de vista diferent del western tradicional en la película Per un grapat de dólars (1964), que va ser més tart conegut com el spaghetti western. En eixe àmbit varen fer després una atra volta junts vàries películes més com Il buono, il brutto, il cattivo (1966) i Giù la testa (1971).[3]

Ennio Morricone va contraure matrimoni en María Travia el 13 d'octubre de 1956, en l'iglésia dels Sants Cosme i Damián en Roma. Es varen conéixer en 1950 i varen formar una família de quatre fills


En els anys 1980 i 90, Morricone va continuar component per a Leone en películes d'un atre estil com en Érase una volta en Amèrica (1984), per lo que podria haver tingut un Óscar, si no haguera segut descalificada la seua banda sonora per a ser nominada per un tecnicismo de l'acadèmia al no vore el nom del seu compositor inclós en els crèdits finals, una banda sonora que molts també cataloguen com la millor banda sonora de la història del cine.[4][5] També va compondre per a atres directors com Roland Joffé en La missió (1986), Brian De Palma en Els intocables de Eliot Ness (1987) o Giuseppe Tornatore en Cinema Paradiso (1988). Atres composicions més recents de caràcter notable són en les películes Malèna (2000), Campos d'Esperanza En el 2005 va compondre la banda de sò de la película sobre el Papa Juan Pablo II Karol: Un home que es va fer Papa i la seua segona part Karol: El Papa, l'home (2005) o Baarìa (2009).

Morricone va rebre dos Premis Grammy, tres Globo d'Or, cinc BAFTA, dèu David de Donatello, onze Nastro d'argento i el Premi de Música Polar en 2010, considerat este últim com el Nobel de la música. En el 2020 li va ser otorgat el Premie Princesa d'Astúries de les Arts, compartit en el també compositor John Williams. En l'edició dels Premis Óscar 2006 va rebre l'Óscar honorífic «per les seues magnífiques i polifacètiques contribucions en l'art de la música de cine». En el 2016 va rebre l'Óscar en la categoria de Millor banda sonora original per la película The Hateful Eight, despuix d'haver segut nominat sis voltes en esta categoria en edicions anteriors, convertint-se aixina en el guardonat més longeu en dita categoria en l'història dels Premis Óscar. A lo llarc de la seua carrera, Morricone va vendre més de setanta millons de discs.[6]

Una de les seues principals obres va ser una Missa creada en motiu del bicentenario de la restauració de la Companyia de Jesús terminada en l'any 2014 i estrenada en l'Iglésia del Gesù el 10 de juny de 2015 en honor del Papa Francisco.[7]

Morricone va fallir en Roma el 6 de juliol de 2020 en l'hospital policlínico de l'Universitat Campus Biomèdic, als noventa y uno anys, a conseqüència de les complicacions produïdes per una fractura de fèmur despuix de sofrir una caiguda en la seua casa varis dies abans.[8][9]

Premis principals

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1979[10] Millor banda sonora Days of Heaven Plantilla:Cela
1987[11] La missió Plantilla:Cela
1988[12] Els intocables de Eliott Ness Plantilla:Cela
1992[13] Bugsy Plantilla:Cela
2001[14] Malèna Plantilla:Cela
2007[15] Óscar honorífic Plantilla:Cela
2016[16] Millor banda sonora The Hateful Eight Plantilla:Cela


Globos d'Or[17]
Any Categoria Película Resultat
1982 Millor cançó original La marca de la palometa Plantilla:Cela
1985 Millor banda sonora Érase una volta en Amèrica Plantilla:Cela
1987 La missió Plantilla:Cela
1988 Els intocables de Eliott Ness Plantilla:Cela
1990 Casualties of War (Cors de ferro) Plantilla:Cela
1992 Bugsy Plantilla:Cela
2000 La llegenda del pianiste en l'oceà Plantilla:Cela
2001 Malèna Plantilla:Cela
2016 The Hateful Eight Plantilla:Cela
Premis BAFTA
Any Categoria Película Resultat
1980 Premi BAFTA Anthony Asquith a la millor música de película Days of Heaven Plantilla:Cela
1985 BAFTA a la millor música original Érase una volta en Amèrica Plantilla:Cela
1987 La missió Plantilla:Cela
1988 Els intocables de Eliott Ness Plantilla:Cela
1991 Cinema Paradiso Plantilla:Cela
2016 The Hateful Eight Plantilla:Cela

Premis Grammy[18]

En 2009, la 'Recording Academy', agència que entrega els premis Grammy, va incloure la banda sonora de El bo, el lleig i el mal, de 1969, en el 'Grammy Hall of Fame'.[19]

Any Categoria Película Resultat
1988 Millor banda sonora Els intocables de Eliott Ness Plantilla:Cela
1995 Llop Plantilla:Cela
1997 L'uomo delle stelle Plantilla:Cela
1999 Bulworth Plantilla:Cela
2014 Grammy Trustees Award Premi per la trayectòria en la música Plantilla:Cela
David de Donatello
Any Categoria Película Resultat
1981 Millor banda sonora Bianco, rosso i Verdone Plantilla:Cela
La storia vora della signora delle camelie Plantilla:Cela
1988 Gli occhiali d'ore Plantilla:Cela
1989 Cinema Paradiso Plantilla:Cela
1990 Mio car dottor Gräsler Plantilla:Cela
1991 Stanno tutti bene Plantilla:Cela
1993 La scorta Plantilla:Cela
Jona che visse nella balena Plantilla:Cela
1996 L'uomo delle stelle Plantilla:Cela
1999 La llegenda del pianiste en l'oceà Plantilla:Cela
2000 Canone invers Plantilla:Cela
2001 Malèna Plantilla:Cela
2006 50 aniversari del David de Donatello Plantilla:Cela
2007 La desconeguda Plantilla:Cela
2010 Baarìa Plantilla:Cela
2013 La millor oferta Plantilla:Cela
Nastro d'argento

Entregats pel 'Sindicat Nacional Italià de Periodistes de Cine'.

Any Categoria Película Resultat
1965 Millor banda sonora Per un grapat de dólars Plantilla:Cela
1967 Pajaritos i pajarracos Plantilla:Cela
1969 C'era una volta il West Plantilla:Cela
1970 Metti, una sera a sopar Plantilla:Cela
1971 Metello Plantilla:Cela
1972 Sacco i Vanzetti (película) Plantilla:Cela
1985 Érase una volta en Amèrica Plantilla:Cela
1988 Els intocables de Eliott Ness Plantilla:Cela
1989 Cinema Paradiso Plantilla:Cela
1994 Jona che visse nella balena Plantilla:Cela
1999 La llegenda del pianiste en l'oceà Plantilla:Cela
2000 Canone invers Plantilla:Cela
2001 Malèna Plantilla:Cela
2004 Al cuore si comanda Plantilla:Cela
2007 La desconeguda Plantilla:Cela
2008 I demoni vaig donar Sant Pietroburgo Plantilla:Cela
2010 Baarìa Plantilla:Cela
2013 La millor oferta Plantilla:Cela

Atres premis

[editar | editar còdic]

Llistat d'obres

[editar | editar còdic]

Cine

[editar | editar còdic]

Documentals

[editar | editar còdic]
  • 1962: Gli italiani i li vacanze
  • 1964: I malamondo
  • 1971: Oceano
  • 1974: Sesso in confessionale
  • 1975: Macau
  • 1975: A Escola Aberta
  • 1976: Ariel Limon
  • 1978: Forza Itàlia!
  • 1980: The Fantastic World of M.C. Escher
  • 1982: Maja Plisetskaja
  • 1983: Pilota
  • 1989: 12 registi per 12 città
  • 1990: Ennio Morricone: la musica negli occhi
  • 1994: Roma Imago Urbis: Partix I - Il mit
  • 1994: Roma Imago Urbis: Partix II - L'immortalità
  • 1994: Roma Imago Urbis: Partix III - Gli acquedotti
  • 1994: Roma Imago Urbis: Partix V - I volti
  • 1995: Roma Imago Urbis: Partix VI - Li gesta
  • 2001: Un altro mondo è possibile
  • 2002: Carlo Giuliani, ragazzo
  • 2002: I sogni nel mirino
  • 2006: Adolfo Celi, un uomo per due culture
  • 2009: Salvara Procida
  • 2013: Vengeance rides a horse
  • 2015: The Sun is Dark
  • 2016: Voyage of Clave (Posproducción)

Atres composicions

[editar | editar còdic]
  • 1978: "El Mundial", marcha oficial de la Copa Mundial de Fútbol de 1978, realisada en Argentina.[21]
  • 1987: "It Couldn't Happen Here" Cançó coescrita en Pet Shop Boys, inclosa en el seu àlbum "Actually".
  • 1989: I Promessi Sposi, miniserie de T.V. Banda Sonora Original.
  • 1993: Li storie della Bibbia (o La Bibbia), miniserie de T.V. Banda Sonora Original.
  • 2011: Menja Un Delfino, miniserie de T.V. italiana.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «È morto Ennio Morricone, aveva 91 anni» (en italià). Correguera della Sera. Consultat el 6 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Italian composer Morricone scores honorary Oscar» (en inglés). Reuters. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2015. Consultat el 11 de juny de 2014.
  3. ↑ «Ennio Morricone: aixina creava les seues bandes sonores» (en és). Treintaycinco mm. Consultat el 2026-01-29.
  4. ↑ 13 MAY BANDA SONORA | TERCER CAPÍTUL [1] archivat en Wayback Machine. bdo. Consultat 29 de giner de 2020.
  5. ↑ Mals com ya no els fan El Món. Consultat el 29 de giner de 2020.
  6. ↑ «donar-insegnamento-della-musica-a-scuola.html Morricone contro il metodo vaig donar insegnamento della musica a scuola» (en italià). Net1News. Consultat el 11 de juny de 2014.
  7. ↑ «Missa Papae Francisci, el seu Rai 5 la prima della composizione vaig donar Morricone per Bergoglio» (en it). TvBlog. Consultat el 2026-01-29.
  8. ↑ «È morto Ennio Morricone, aveva 91 anni. La sua musica ha scritto la storia del cinema» (en italià). Il Secolo XIX. Consultat el 6 de juliol de 2020.
  9. ↑ «Mor Ennio Morricone als 91 anys». La Vanguardia. Consultat el 6 de juliol de 2020.
  10. ↑ «The 51th Academy Awards. 1979» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  11. ↑ «The 59th Academy Awards. 1987» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  12. ↑ «The 60th Academy Awards. 1988» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  13. ↑ The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
  14. ↑ «[2]». Consultat el 13 de març de 2024.
  15. ↑ «[3]». Consultat el 2 d'agost de 2024.
  16. ↑ «[4]».
  17. ↑ «Ennio Morricone» (en inglés). Hollywood foreign press association - Official website of the Annual Golden Globe Awards. Consultat el 13 de juny de 2014.
  18. ↑ «Past winners search» (en inglés). Grammy.com. Consultat el 13 de juny de 2014.
  19. ↑ «Grammy Hall of Fame» (en inglés). Grammy.com. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2011. Consultat el 13 de juny de 2014.
  20. ↑ «[5]», europapress.és. Consultat el 5 de juny de 2020.
  21. ↑ «Ennio Morricone i el Mundial d'Argentina'78». Cinemanía. Consultat el 6 de juliol de 2020.
  22. ↑ «a-el-papa-francisco Ennio Morricone estrena espectacular “Missa” per al Papa Francisco». Archivat des d'el a-el-papa-francisco original, el 14 de juliol de 2015. Consultat el 14 de juliol de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ennio_Morricone&oldid=732276»