Enric Solbes
Enric Solbes (1960, Alcoy, Alacant - 20 de decembre de 2009, Alzira, Valéncia[1]) va ser un pintor, ilustrador i dissenyador gràfic.
En el camp de la pintura la seua obra s'emmarca dins de les noves tendències del realisme que varen tindre lloc a partir dels anys xixanta. Els seus primers treballs s'aproximaven al nou realisme, pero va anar a partir de 1983 que el seu estil va evolucionar cap a un llenguage sintètic i estilisat, en ocasions en composicions geomètriques, recursos icònics i simbolistes.
Com a ilustrador, ha publicat prop d'uns cinquanta títuls, un centenar de cartells, aixina com un gran número de calendaris, cobertes de llibres i atres impresos. Sobre la seua trayectòria com a dissenyador gràfic ha realisat image corporativa, catàlecs, cartells i sobretot, producció editorial.
Biografia
[editar | editar còdic]Va nàixer en Alcoy en 1960 i va estudiar Belles arts en Valéncia des de 1978 a 1983. A partir de 1979, inicia la seua activitat com a pintor en les exposicions en la Casa de Cultura d'Alcoy i la galeria L’Eixam de Valéncia. Entre les seues mostres de pintura es troben, entre unes atres, les de la galeria Punt de Valéncia (1981, 1982 i 1984), Ynguanzo de Madrit (1982 i 1987) i de Nova York (1987), Palau de Valéncia (1988 i 1992), Xerea de Valéncia (1993), Leonarte de Valéncia (1995). Despuix d'un paréntesis en la seua activitat pictòrica, en març de 2009 va presentar en Alcudia de Carlet la nova série de pintures[2] Retrats de l’invisible destinada a recórrer atres poblacions com Sagunt, Requena, Alzira, Altea, Almusafes, Denia i Alcoy. Al voltant de 1982 i 1983 va realisar els primers treballs en els camps de l'ilustració del llibre, el cartell i el disseny gràfic. Entre 1985 i 1987 va colaborar en el pintor i escultor Manuel Boix.
Va ilustrar el text, de Josep Franco, L’últim roder en la que Edicions Bromera va iniciar la seua activitat en giner de 1986. La seua colaboració en esta editorial va continuar en atres títuls entre els quals es troben Una hivernada als gels (1989), de Juliol Verne; Merlí i el jove Artús (1997), adaptació teatral de Carles Pons; L’Odissea (2001), d'Homero; Vint-mil llegües de viatge submarí (2005), de Juliol Verne; La fugida de la mar (2005), d'Agustín Fernández Pau; i el seu treball més extens, en xixanta dibuixos, Rondalles valencianes (2008), de Josep Franco. També, gran part del seu treball com a dissenyador, està destinada a esta editorial en la realisació de moltes de les seues coleccions, de l'image corporativa, les revistes L’Illa i TXT, la colecció «Grans Obres Bromera», el calendari Bromera, etc. També ha colaborat en atres editorials tant com a ilustrador com a dissenyador entre les que es troben Algar, Anaya, Animallibres, Cruïlla, La Magrana, Proa, Santillana, Tàndem, etc.
En 1987 va realisar el cartell i l'escenografia, per al grup amateur la Colla Teatre, de El Tricicle, de Fernando Arraval, en la que va començar la seua relació professional en l'actor, autor i director Carles Alberola i el productor[3] Toni Benavent, els qui varen fundar anys més vesprada, en 1994, la companyia Albena Teatre, a on Solbes es va fer càrrec de la comunicació gràfica. Els seus cartells han anunciat campanyes institucionals, certàmens musicals, espectàculs, festes, pero sobretot obres teatrals de les companyies[4] Albena Teatre i[5] L’Horta Teatre, aixina com celebracions entorn al llibre.
En 1990, en l'escritor Josep Palàcios, va dissenyar el tipo de lletra i edició del catàlec de l'exposició La impremta valenciana organisada per la Generalitat Valenciana per a commemorar els cinccents anys de la primera edició de Tirant el Blanco. Algunes versions desenrollades a partir d'este tipo de lletra les ha usat per a la realisació d'atres treballs d'image corporativa i disseny editorial. Esta estreta relació en el món editorial li va permetre publicar El llibre en el punt de mira del dissenyador. Introducció al disseny gràfic del llibre (Germania Editorial, 2002). També va publicar els seus poemes visuals en[6] Jocs tipogràfics («Bromera poesia»,[7] Edicions Bromera, 2003)
Entre els reconeiximents al seu treball es troben els premis de pintura en els certàmens nacionals de Pegue, Sueca, Algemesí, Caixa de Socors de Sagunt, Josep de Ribera de Xàtiva, Teodor Andreu d'Alzira, menció honorífica en Màxim Rams de Ferrol. Aixina com els premis del Ministeri de Cultura als millors llibres editats en 1991 per La impremta valenciana i Els vists valencianes de Antonie d'Anthonie van der Wijngaerde, 1563; i els de la Generalitat Valenciana per Valéncia, veïns i visitants (1999), Espais Naturals. Terres interior valencianes (2001), Valéncia-cinema (2001) i Almansa 1707, després de la batalla (2007). Rondalles Valencianes va obtindre el premi de la Generalitat Valenciana al Llibre en Valencià Millor Ilustrat de 2008-2009. La seua obra es troba en alguns museus com el de Castell de Larrés de Sabiñánigo, L’Almodí de Xàtiva, Museu d’Art Contemporani de Pegue o les coleccions de Martínez Guerricabeitia de la Fundació General, Universitat de Valéncia, i Circa XX-Pilar Citoler de Madrit.
Va fallir el 20 de decembre de 2009, a causa d'una hemorràgia cerebral, en Alzira (Valéncia), el seu lloc de residència des de 1990.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Enric Solbes
- Entrevista sobre tipografia en Preedicio
- Resenya sobre Jocs tipogràfics
- Edicions Bromera
- Albena Teatre
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enric Solbes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.