Enrique Vilaplana

Enrique Vilaplana Juliá (Alcoy 1842-Alcoy 1916) va ser un ingenier espanyol, a la seua volta primer president del Monte i Caixa d'Aforros d'Alcoy.
Biografia
[editar | editar còdic]Va estudiar ingenieria industrial en el Real Institut Industrial de Madrit en 1864.[1] Va ser el primer president del Monte i Caixa d'Aforros d'Alcoy. Va ser director a la seua volta de l'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoy.[2]
Com a ingenier una de les seues obres més destacades va ser el pla d'eixample i rectificació de la ciutat d'Alcoy en 1875 junt en el professor Teodoro Balaciart Tormo, que va ser aprovat en 1878. Este pla urbanístic va colocar a Alcoy a la vanguarda del urbanisme en Espanya en contemplar un eixample urbanístic planificat i ordenat com acabaven d'aprovar ciutats com Valéncia o Barcelona, pla que va supondre el definitiu desenroll urbanístic durant l'etapa industrial d'Alcoy.
Una atra obra important en la que va participar va ser el viaducte de Canalejas d'Alcoy, junt en l'ingenier Pròsper Lafarga. En el seu moment, va ser destacada com una de les obres d'ingenieria més notables d'Espanya.
Va proyectar i va idear la construcció del cementeri de Sant Antonio Abad en Alcoy, obra que va ser destacada per la seua concepció moderna per a l'época, a l'estil de les que escomençaven a proyectar-se en les principals ciutats d'Europa.
Va ser el promotor i propietari de l'edificació d'estil moderniste coneguda cóm Casa Vilaplana, per a la seua residència particular. En les proximitats es va alçar en posterioritat, realisada també per Vicente Pascual Pastor, la sèu de l'entitat bancària de la qual ell era president.[3]
Va eixercir també destacats treballs d'investigació del patrimoni arqueològic d'Alcoy i la seua comarca, com per eixemple el descobriment del poblat iber del Puig o el descobriment en 1884 de la cova prehistòrica de els Llometes,[4] fet que ha motivat vàries donacions per part de la seua família al Museu Arqueològic Camil Visedo d'Alcoy.
Obres
[editar | editar còdic]Algunes de les seues obres més destacades, per orde cronològic, són:
- Proyecte d'eixample de la ciutat d'Alcoy, junt en el professor Teodoro Balaciart Tormo. (1875)
- Cementeri de Sant Antonio Abad, en Alcoy. (1885)
- Galeries subterrànees del cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy. (1885)
- Viaducte de Canalejas, en Alcoy, junt en l'ingenier Pròsper Lafarga. (1901-1907)
- Casa Vilaplana (promotor). Obra de l'arquitecte alcoyà Vicente Pascual Pastor. (1906)
- Proyecte urbanístic de el "Parterre", en Alcoy.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 "L'Escola d'Arts i Oficis d'Alcoy (1886-1901): Algunes aportacions a les biografies dels seus primers professors". Georgina Blanes Nadal, Lluís Garrigós Oltra, Rafael Sebastiá Alcaraz. Quarderns d'Història de l'Enginyeria. Volum V. Universitat Politècnica de Catalunya. Pàgina 107. 2002-2003.
- ↑ Història de la EASD-Alcoy
- ↑ Ficha en "Ruta del Modernisme d'Alcoy". Alcoy Turisme.
- ↑ El Museu Arqueològic Municipal d'Alcoy incorpora als seus fondos documents de 1884 sobre el descobriment de la cova prehistòrica dels Llometes
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2016) Urbanisme i vivenda obrera en Alcoy. Sigles XIX i XX (en castellà), Publicacions de la Universitat d'Alacant, pp. 328. ISBN 978-84-9717-494-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Enrique Vilaplana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.