Vicente Pascual Pastor

Vicente Juan Pascual Pastor (Alcoy, Alacant, 3 de juny de 1865 - 2 de febrer de 1941) va ser un arquitecte espanyol. Va ser un dels principals arquitectes del modernisme alcoyà i del modernisme valencià.

Biografia

Es va formar en la Escola d'Arquitectura de Barcelona, i de nou en la seua ciutat natal, en 1891 es convertix en arquitecte municipal d'Alcoy. Alterna eixe càrrec en la docència en l'Escola Superior d'indústries d'Alcoy, antecessora de l'actual Campus d'Alcoy, de la qual seria director de 1903 a 1914.

Des de 1902 i fins a la seua jubilació com a professor en 1930 crea i manté en la Escola Industrial d'Alcoy cursos de formació gratuïta per a obrers. Ell mateixa impartix classes nocturnes allí. En 1904 és nomenat president del Círcul Industrial d'Alcoy. També és regidor del Partit Lliberal i amic personal de José Canalejas en l'Ajuntament d'Alcoy.

Entre 1909 i 1913 és alcalde de la capital alcoyana. Com a alcalde va impulsar la construcció de vivendes per a obrers en condicions modernes i saludables. També va desenrollar múltiples accions de millora urbanística, com la cúpula del depòsit d'aigües del Molinar, que abastix encara hui a la ciutat. Dins de la vida social i industrial de la ciutat, va estar present en la Caixa d'Aforros d'Alcoy i en el Círcul Industrial d'Alcoy. Es va casar en 1916 en Elena Pérez, en qui va tindre descendència.

L'estil moderniste de l'arquitecte alcoyà Vicente Pascual Pastor tindrà unes característiques més be exuberantes i una influència directa del art nouveau francés i belga. La gran majoria dels proyectes realisats per Vicente Pascual es varen edificar en Alcoy, sent més de 50 les obres que va realisar a lo llarc de la seua vida. Va realisar també algunes obres destacables en Bocairente (Valéncia) i en Bañeres i Beniarrés (Alacant).

L'arquitecte alcoyà sempre es va preocupar per les condicions dels obrers d'Alcoy, fet que demostra el seu discurs d'inauguració del curs 1899-1900 de la Escola d'Arts i Oficis d'Alcoy, de la qual era professor:

“Dedicades estes Escoles a l'instrucció de l'obrer, res més natural i llògic que parlar ací d'alguna cosa que al mateix es referixca (…). Construït Alcoy entre dos rius que li servixen de tanca infranquejable, no li ha segut possible estendre's en sentit horisontal, havent-se construït els carrers, encara que rectes, molt estretes i les cases molt altes, sent de quatre i cinc pisos la generalitat, en carència absoluta de patis de ventilació en l'interior de les pomes. Qui com el que vos dirigix la paraula, per la professió que eixercix, es veu precisat a visitar en freqüència les vivendes de les que tractem, no pot menys que eixir en l'ànim tristament impressionat, al vore enfeixades moltes famílies en llocs en els que ni hi ha llum ni aire suficient per a la respiració (…). Agregue's a les males condicions apuntades, l'abandó de molts dels propietaris, que, unes voltes per incuria, unes atres per falta de mijos econòmics, les deixen abandonades i no introduïxen en elles les reformes que un principi humanitari exigix, veent-se en moltes d'elles que para tots els seus habitants no existix més que un sol retret sense comunicació en l'aigüera, en estables a on permaneixen depositades les inmundicias durant molts dies, sense més desaiguadors que un inmundo pou negre (…). Cal que la picola entre sense contemplació de cap classe, i reduïxca a pols eixos inmundos edificis, que, més que vivendes d'hòmens, semejan pocilgas”.

Ya en l'activitat privada de nou, alça el parc de bombers d'Alcoy i l'ampliació de la fàbrica de Carbonell, actual sèu de la Escola Politècnica Superior d'Alcoy. En 1922-23 es posa en funcionament des de Madrit la Oficina Tècnica per a la Construcció d'Escoles. Vicente Pascual és nomenat per a coordinar-ho en la província d'Alacant. Va tindre una intensa activitat, conseguint la construcció de numeroses escoles en molts municipis, molt d'acort en algú que impartia docència gratuïta per consciència personal.

El començ de la Guerra civil espanyola li troba com a facultatiu municipal. El govern municipal queda controlat per grups anarquistes i comunistes que inicien un programa d'eliminació de ciutadans "no afectes". El colege de les Esclaves, construït per Vicente per a chiquets pobres, és desdonat per l'Ajuntament republicà i convertit en checa, presó política. Totes les propietats immobles de Vicente Pascual són requisades i els seus objectes destruïts, inclosa una talla de la Verge de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. El seu nom apareix en una llista d'hòmens als que eliminar per ser rics i molts proponen "donar-li la passejada" (assessinar-li). Al diferència d'atres "depurats", Vicente Pascual se salva per la mediació d'alguns obrers que havien assistit a les seues classes gratuïtes i beneficiat de tota la seua llabor social. El seu fill Eduardo de 14 anys també és detingut i encarcerat i, en dificultat, conseguix el seu pare traure-ho d'allí. Furtades les seues possessions per l'ajuntament republicà, passen el restant de la guerra refugiats en l'últim pis de la casa d'un amic. El fi de la guerra permet que se li restituïxca les seues propietats immobles. En l'any 2015 es va celebrar en Alcoy el "Any Vicente Pascual", organisat pel Ajuntament d'Alcoy, en motiu del 150.º aniversari del seu naiximent, en un cicle de tres conferències en el Círcul Industrial d'Alcoy i atres actes commemoratius.

Monolit a Vicent Pascual Pastor en el parc de la Glorieta d'Alcoy.

El 24 de setembre de 2017 es va colocar un monolit en la seua memòria en el parc de la Glorieta d'Alcoy com a acte de clausura de l'I edició de la Fira Modernista d'Alcoy, en l'assistència de les autoritats locals i dels seus familiars. En l'acte, va participar en un discurs d'agraïment, Enrique Villar Pascual, net de l'arquitecte alcoyà.

Obres

Frontal del Panteón familiar d'Agustín Gisbert Vidal en el cementeri d'Alcoy, (1903).

Archiu:20250219144043 PanteónAgustínGisbertVidal Atrassera.jpg

Atrassera del Panteón familiar d'Agustín Gisbert Vidal en el cementeri d'Alcoy, (1903).

Esta és la relació de les seues obres més importants ordenades cronològicament:

• Reforma de la Real Fàbrica de Panys d'Alcoy o casa de la Bolla, (1890).
• Gruta del Círcul Industrial d'Alcoy, (1896).
• Glorieta d'Alcoy, reforma del parc, (1899).
• Mas La Carrasca, en Agres (Alacant), (1900).
• Edifici en carrer Sant Nicolás número 9, en Alcoy, (1901).
• Edifici en la Plaça d'Espanya número 7, en Alcoy, (1901).
• Hospici en Bocairente (Valéncia), (1901).
• Casa de José María Belda Belda, en Bocairente (Valéncia), (1901).
• Mas Foyeta en Bocairente (Valéncia), (1901).
• Mas Regadiu en Bocairente (Valéncia), (1901).
• Mas Vilars en Bocairente (Valéncia), (1901).
• Convent de les Agustinas en Bocairente, (1901).
• Grup de cases obreres en el Passeig del Viaducte números 7 i 9, en Alcoy, (1902).
• Casa de la Nova Bassa (família Belda), en Bañeres (Alacant), (1902).

• Panteón familiar d'Agustín Gisbert en el cementeri d'Alcoy, (1903).
• Panteón de Anselmo Aracil en el cementeri d'Alcoy, (1903). Eclecticisme historicista.
• Fàbrica en carrer Agres 8, en Alcoy. (1904-1913).
• Edifici en carrer Sant Nicolás 29 d'Alcoy, (1905). Edifici privat moderniste.
• Casa Vilaplana. Edifici privat moderniste, (1906).
• Casa de Va escalar. Estil art nouveau, actualment alberga el Conservatori de Música i Dansa Joan Va cantar, (1906-1908).
• Casa Mataix. Edifici privat moderniste, (1907).
• Casa del Pavo. Edifici privat moderniste, (1908-1909).
• Chalet «El Parc» en el cantó de carrer Oliver en carrer Isabel II, en Alcoy, (1908).
• Fàbrica i vivenda de l'industrial Francisco Rodes Masanet, en carrer Agres número 3, en Alcoy, (1908).
• Fàbrica de Carbonell en Alcoy. Des de 2006 és un dels edificis de la Escola Politècnica Superior d'Alcoy (entre 1909 i 1917).
• Fàbrica de Federico Tort en el cantó del carrer Oliver en carrer Isabel II, en Alcoy, (1909-fins a 1920).
• Edifici en carrer Sant Lorenzo número 5, en Alcoy, (1910).
• Edifici en carrer Sant Nicolás número 4, en Alcoy, (1910).
• Monte i Caixa d'Aforros d'Alcoy. Edifici bancari d'estil moderniste, (1908-1910).
• Panteón de Salvador García Botí (Va escalar) en el cementeri d'Alcoy. (1911).
• Chalet de Carlos Pérez "El Teix" en avinguda de la Alameda número 56, en Alcoy, (1912).
• Edifici en carrer Sant Lorenzo número 27, en Alcoy, (1913).
• Iglésia de Sant Roque i Sant Sebastià, en Alcoy, (1914).
• Parc de Bombers, en Alcoy. Estil art nouveau, (1914).
• Matador en Bañeres (Alacant). Esta obra no va aplegar a eixecutar-se, (1917).
• Fàbrica de Mataix en el cantó del carrer Echegaray en el carrer Verge dels Lliris, en Alcoy, (1918).
• Casa i fàbrica en carrer Vistabella números 14 i 18, en Alcoy, (1919).
• Fàbrica de Rafael Monllor en el carrer Oliver números 4, 6 i 8, en Alcoy. (1920).
• Fàbrica de Terol Monllor en la plaça Gonçal Va cantar, en Alcoy, (1920).
• Fàbrica de Hilados i Teixits de l'industrial Bernabeu en el carrer Alcolecha número 4, en Alcoy, (1920).
• Fàbrica en Passeig del Viaducte número 26, en Alcoy, (1920).
• Edifici de sindicat en el carrer Sant Joan de Ribera número 1, en Alcoy, (1921).
• Fàbrica de Ferrándiz, en Alcoy. Des de 1997 és un dels edificis de la Escola Politècnica Superior d'Alcoy (1922).
• Fàbrica en el carrer Agres número 4, en Alcoy, (1922).
• Fàbrica de gaseosa "La Bohemio" en el carrer Na Saurina d’Entença número 11, en Alcoy, (1922).
• Fàbrica en carrer Sant Joan de Ribera número 6, en Alcoy, (1922).
• Edifici en carrer Sant Nicolás número 46, en Alcoy, (1924).
• Grup Escolar Cervantes, en Alcoy, (1925).
• Edifici en carrer Rigoberto Albors número 7, en Alcoy, (1925).
• Recint de religioses en el cementeri d'Alcoy. Construït per a albergar a totes les #congregació alcoyanes, (1925).
• Edifici en el carrer Sant Tomás número 23, en Alcoy, (1926).
• Fundició de Vicente Miró en el carrer Quevedo, en Alcoy, (1926).
• Reforma d'edifici de l'Unió Alcoyana en la plaça d'Espanya número 21, en Alcoy, (1928).
• Edifici en avinguda La Alameda número 59 per a Pedro Zamora, en Alcoy, (1931).

Bibliografia

• (2010) Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 295-296. ISBN 978-84-613-8233-0.

• Doménech Romá (2013). Del Modernisme al Funcionalisme, característiques i evolució del moviment moderniste, el modernisme en Alcoy i Novelda (casos concrets) (en castellà), Publicacions de la Universitat d'Alacant, pp. 224. ISBN 978-84-9717-267-7.

• Charron, Jacqueline (2009). Grafixman (ed.). Alcoy contat per les seues pedres i vida de Vicente Pascual (en castellà), Cocentaina. ISBN 978-84-613-7040-5.

• Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 14. ISBN 84-7784-353-8.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicente Pascual Pastor.

• Biografia en la Ruta Europea del Modernisme
• Biografia en "El Patrimoni Moderniste d'Alcoy" de Jordi Ortiz Carbonell
• Biografia en Aculliber
• Obres de Vicente Pascual Pastor en Urbipedia