Ensaig (art)
En l'àmbit musical i teatral es diu ensaig a la fase preparatòria d'una representació, un concert o be una òpera, que precedix les representacions en públic. En la fase d'ensajos es van ajustant els aspectes tècnics i artístics de l'espectàcul fins a la seua perfecta combinació i sincronisació. Els ensajos culminen quan l'espectàcul ya pot ser mostrat al públic, el dia (o nit) del estrena.
Teatre
[editar | editar còdic]Els ensajos tenen generalment lloc en una sala o local d'ensaig. Les companyies teatrals que tenen recursos suficients instalen una escenografia rudimentària que simula la definitiva, la pre-escenografia, a fin de que els actors s'acostumen a l'espai del que dispondran en l'escenari. També poden dur roba senzilla que simule el trage definitiu que duran: és el "vestuari d'ensaig".
El primer ensaig sol consistir en una llectura del text pels actors: és el "ensaig de taula", en el que els actors assentats al voltant d'una taula lligen cada u el seu paper en veu alta en presència del director. La major part dels ensajos següents són sessions de treball dels actors en el director, per a escenificar les distintes parts de l'obra: es repetixen els diàlecs i els moviments fins a conseguir l'efecte desijat pel director. Un "ensaig al peu" és un ensaig dedicat exclusivament a afiançar les entrades, eixides i moviments dels actors. Quan els actors són capaços de representar tot el text de l'obra casi sense interrupcions (per part dels actors o del director), es parla de "passe" o "passe complet". Esta fase d'ensajos sol simultanearse en les primeres proves de vestuari, de maquillage i peluqueria.[1]
En un segon temps, la companyia passa a realisar els ensajos en l'escenari del teatre a on ya s'ha montat l'escenografia. Allí es posen a punt els distints aspectes tècnics de l'espectàcul, i la seua coordinació en el joc dels actors. Són els "ensajos tècnics", en els que s'ensagen les llums (ensaig de llums), el sò i la música, els efectes especials i audiovisuals, i sobretot el treball de maquinària o tramoya per als canvis de decorat. Els actors ya escomencen a actuar duent el vestuari, maquillage i pentinats definitius per a comprovar si necessiten retocs.[1]
La data de l'estrena de l'espectàcul és fixada en molta antelació, per lo que els ensajos deuran haver alcançat el seu objectiu en el periodo de temps preestablit. L'últim ensaig just abans de l'estrena es diu "ensaig general", i consistix en una representació completa de l'espectàcul tal i com es va a mostrar al públic. A voltes s'invita a un públic reduït de coneguts per a aixina "rodar" l'espectàcul i afinar uns últims detalls: es parla llavors de "ensaig general en públic" o "pre-estrena". Si són vàries representacions, es parla de "prèvies".[1]
Durant el periodo d'ensajos els actors cobren un sòu inferior al que cobren a partir de l'estrena, durant el periodo de representacions en públic. En Espanya, el sindicat majoritari d'actors, l'Unió d'Actors, fixa el temps màxim d'ensajos en 45 dies naturals, passat el qual els actors cobren el seu sòu complet.[2]
Espectàculs musicals
[editar | editar còdic]
Els ensajos de música són sumament necessaris per a que les peces ixquen ben ajustades entre instrumentistes i cantorés, i ho són ademés:[3]
- per a vore si hi ha exactitut en les còpies
- per a que els músics puguen entrar en oportunitat, sabent qui li precedix i qui li succeïx
- per a que, sentint abans la peça, puguen, els que hagen d'eixecutar-la, fer-se càrrec de l'esperit de la composició i de l'intenció del compositor per a eixecutar fidelment quant este haja escrit. Servixen també els ensajos per al mateix compositor puix sentint la seua pròpia obra pot jujar millor de l'efecte d'ella i fer les correccions i variacions que considere necessàries.
Els ensajos poden ser:
- parcials, es fan pel director entre les veus en acompanyament de piano
- generals es fan en totes les veus i instruments que entren en l'òpera a lo que s'afig tot l'aparat escènic com si s'eixecutara ya en presència del públic.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Manuel Gómez García, Diccionari del teatre, Edicions Akal, Madrit, 1997, ISBN 978-84-460-0827-9
- ↑ Vegen-se en la pàgina de l'Unió d'Actors, Conveni teatre, Capítul III Organisació del treball, Artícul 18 Ensajos. Accés 24-10-2011.
- ↑ Diccionari enciclopèdic de música, Carlos José Melcior, 1859
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensayo (arte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.