Ensaig de tall directe "in situ"

El ensaig de brot directe "in situ" és un dels ensajos "in situ" portats a terme per a realisar el reconeiximent geotécnico d'un terreny.

Els ensajos de brot "in situ" obedixen als mateixos principis i metodologia que els de laboratori. La seua ocupació més típica és la determinació de la resistència al brot de diaclasas o plans de debilitat de massiços rocosos.

Per a això, es talla un bloc de roca de les dimensions requerides, de manera que el pla que es desija ensajar se situe en la base del bloc. El tallat es fa a mà, de la forma més cuidadosa possible. A continuació, es rodeja el bloc en un marc metàlic, i es reblix el buit entre el bloc i el marc en morter (construcció). Una volta endurit, s'aplica la càrrega normal per mig de gats hidràulics. Posteriorment s'aplica la càrrega tangencial, també per mig de gats. Esta càrrega sol tindre un cert inclinament per a evitar moments sobre la base del bloc que impliquen distribucions de tensions no uniformes a lo llarc del pla de trencament. Són usuals blocs de dimensions de 50 cm x 50 cm, si be s'han realisat ensajos sobre àrees majors. De la mateixa manera que en els ensajos de placa de càrrega, és freqüent recórrer a l'ubicació en galeries.

L'interpretació de l'ensaig és directa. Es medixen desplaçaments en direcció horisontal i vertical. S'obtenen resultats sobre la deformabilitat de la diaclasa ensajada (mòduls normal, travesser i de dilatancia), aixina com el seu resistència al tall. La raó d'ensajar blocs de gran tamany sol ser l'anàlisis de l'influència de rugositats de gran escala en la resistència.

En el cas de sols o roques blanes, pot ocórrer que la càrrega vertical estiga relativament pròxima al valor llímit d'afonament. En estes circumstàncies, el trencament no es produïx per esmonyida a lo llarc del pla de la base, sino per fallo en la zona inferior, com una zapata en càrrega inclinada, i com tal deu interpretar-se.