Anar al contingut

Enterobacteria phage T4

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tevenphage hu.svg
Enterobacteria phage T4 (Enterobacteria phage T4)


El fago T4 o bacteriòfec T4 és un virus de tipo I en ADN que infecta bactèrias Escherichia coli. Té un tamany aproximat de 200 nm. El fago T4 pertany al grup T, que inclou també els enterobacteriòfecs T2 i T6. El fago T4 posseïx un cicle vital lítico únicament, i no lisogénico.

El seu ADN és bicatenario i llineal, medix 169 kb i pot codificar fins a 289 classes de proteïnas.

Al objeto de preservar el seu ADN evitant l'acció de les nucleasas de la cèlula hoste, est conté unes bases nitrogenades diferents a les habituals com citidina i hidroximetilcitidina. D'esta forma el virus pot fer us de les seues pròpies nucleasas per a destruir l'ADN celular del seu hoste, la bactèria I. coli.

La seua estructura és de tipo complex. Consta d'un capsòmer (en ADN en l'interior) o cap, unit a un collar i a una coa. La coa posseïx en el seu extrem final una placa basal, en la que residixen els paràsits (part inferior de la placa) i a la que s'unixen les fibres de la coa, que permeten l'unió del fago a la bactèria. En el collar apareixen una espècie de 'bigots', sensors ambientals que eviten l'infecció fágica en condicions desfavorables per regulació de la retracció de les fibres de la coa. Totes les estructures són proteiques.

El fago T4 té algunes característiques úniques com:

  • Alta velocitat de còpia d'ADN en només un error cada 300 còpies.
  • Mecanismes especials de reparació.
  • Redundacias terminals que poden recombinarse i formar concatémeros. L'ADN dels viriones madurs és el resultat del brot dels concatémeros en les unitats que ho formen, el genoma del virus.

Cicle replicativo

[editar | editar còdic]
Archiu:T4 Bacteriophage.gif
Model Estructural del Fago T4 en Resolució Atòmica[1]

El seu cicle vital (des de que entra en la bactèria fins a la seua destrucció) dura prop de 30 minuts (a 37 °C) i consta de:

  • Adsorció i penetració (s'inicia immediatament).
  • Es transcriben els gens precoços immediats (s'inicia immediatament).
  • Es transcriben els gens precoços retardados (s'inicia a la veta de 2 minuts).
  • Degradació del genoma de I. coli per part d'enzimes vírics.
  • Transcripció de gens tardans (s'inicia a la veta de 5 minuts).
  • Replicació de l'ADN (s'inicia a la veta de 10 minuts).
  • Fi de la transcripció dels gens precoços (a la veta de 12 minuts).
  • Formació del virus (es ensambla la cápside, se li unix la coa i finalment les fibres de la coa (s'inicia despuix de 12 minuts).

Control de la transcripció

[editar | editar còdic]

Està portat a terme per, entre unes atres, les següents proteïnes:

  • Alt i Mod: porten a terme la ADP ribosilación de la Arg265 de la subunidad alfa de la ARN polimerasa.
  • MOTA: s'unix a l'ADN per a activar la transcripció dels gens precoços retardados.
  • AsiaA: bloqueja la transcripció dels gens precoços immediats i de casi tots els gens celulars.
  • gp55: factor σ alternatiu. Control positiu de la transcripció.
  • gp33: proteïna pont entre la ARN polimerasa i gp55. Control positiu de la transcripció.

Intrones

[editar | editar còdic]

El fago T4 posseïx intrones, lo que és una característica molt rara entre els virus. Estan presents en els gens td, nrdB i sunY. Són intrones self-splicing i el ARN actua com una enzima catalizando reaccions de transesterificación i transferència d'enllaços fosfodiestéricos.

Els intrones presents en els gens td i sunY són mòvils i poden catalizar la seua transferència a una atra molècula d'ADN.

Uns atres fagos T

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Padilla-Sanchez, Victor. “Structural Model of Bacteriophage T4”. WikiJournal of Science 4 (1): 5. doi:10.15347/WJS/2021.005.