Envolvente acústic
Aparència
El envolvente acústic és un terme utilisat en música, acústica i psicoacústica. Constituïx una manera de definir, en térmens de paràmetros globals (des de dos fins a més de quatre), l'evolució temporal en amplitut de qualsevol sò.
Està determinat per quatre paràmetros genèrics (hi ha envolventes en major o menor cantitat d'estos):
- Atac: És el temps d'entrada, lo que tarda en escoltar-se el sò despuix d'haver segut eixecutat l'instrument.
- Decaiguda: És el temps que tarda l'amplitut en reduir-se a la de sosteniment, despuix d'haver alcançat l'amplitut màxima, sense desapegar la tecla o punt d'inducció vibratoria.
- Sosteniment: Despuix de la decaiguda, és l'amplitut que es manté constant fins que es deixa d'induir la vibració (per eixemple en el cas dels sintetisadors, fins que se solta una tecla o cable que controla este fi).
- Relaixació o torba: El temps que demora el sò en perdre tota la seua amplitut despuix de desapegar la tecla o punt d'inducció vibratoria.
Vore també
[editar | editar còdic]Vore també: Low frequency oscillation
- Este artícul conté una traducció derivada de «Envolvente acústico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.