Anar al contingut

Envolvente acústic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El envolvente acústic és un terme utilisat en música, acústica i psicoacústica. Constituïx una manera de definir, en térmens de paràmetros globals (des de dos fins a més de quatre), l'evolució temporal en amplitut de qualsevol .

Està determinat per quatre paràmetros genèrics (hi ha envolventes en major o menor cantitat d'estos):

  • Atac: És el temps d'entrada, lo que tarda en escoltar-se el sò despuix d'haver segut eixecutat l'instrument.
  • Decaiguda: És el temps que tarda l'amplitut en reduir-se a la de sosteniment, despuix d'haver alcançat l'amplitut màxima, sense desapegar la tecla o punt d'inducció vibratoria.
  • Sosteniment: Despuix de la decaiguda, és l'amplitut que es manté constant fins que es deixa d'induir la vibració (per eixemple en el cas dels sintetisadors, fins que se solta una tecla o cable que controla este fi).
  • Relaixació o torba: El temps que demora el sò en perdre tota la seua amplitut despuix de desapegar la tecla o punt d'inducció vibratoria.

Vore també

[editar | editar còdic]