Sò envolvente
_label.svg){kind=link}
El sò envolvente (surround sound en anglés) és una tècnica l'objectiu de la qual consistix en enriquir la calitat de la reproducció sonora d'una font d'àudio en canals d'àudio adicionals provinents d'altaveus que envolen a l'escoltant (canals envolventes), proveint sò en un radi de 360° en el pla horisontal (2D), a diferència del que s'obté per mig de canals en pantalla (canal central, canal esquerre i canal dret), els quals es troben solament al front de l'escoltant.
Usos
[editar | editar còdic]El sò envolvente es caracterisa per tindre una posició particular sobre l'escoltant, també coneguda com a punt dolç, en la qual els efectes de l'àudio funcionen de manera òptima i ademés es presenta una perspectiva fixa del camp sonor a la persona que es troba en dita ubicació. Esta tècnica incrementa la percepció sonora de l'espai sonor per mig de l'explotació de la localisació del sò (l'habilitat de l'escoltant per a identificar la localisació o l'orige d'un sò detectat en certa direcció i a certa distància). Normalment, açò es conseguix per mig de l'us de múltiples canals d'àudio discrets enviats a un apany d'altaveus.[1]
Existixen varis formats i tècniques basats en el sò envolvente, els quals varien en métodos de gravació i reproducció, junt en el número i posicionament dels canals adicionals.
Àrees d'aplicació
[editar | editar còdic]Si ben el cine i les bandes sonores representen l'us majoritari de les tècniques de sò envolvente, les àrees d'aplicació són més extenses que estes, ya que el sò envolvente permet la creació d'un ambient sonor para tota classe de propòsits. Les tècniques d'àudio multicanal poden ser usades per a reproduir continguts tan variats com a música, discursos, sons naturals o sintètics per a cine, televisió, radiodifusió, o computadores. En térmens de contingut musical, per eixemple, una interpretació en viu podria usar tècniques multicanal en el context d'un concert a l'aire lliure, teatre musical, o para ràdio;[2] per a un film, tècniques específiques són adaptades a les sales de cine o a la llar (sistemes de teatre en casa).[3][4] L'espai narratiu és també un atre element que pot ser aumentat per mig de tècniques multicanal. Açò aplica principalment per a elements narratius en el cine, per eixemple, els diàlecs dels personages d'un film,[5][6][7] encara que també és possible aplicar-ho a obres de teatre, conferències, o comentaris de veu integrats en un lloc arqueològic o en un monument. Per eixemple, una exhibició pot ser realçada en sons d'aigua, pardals, trens, o sorolls d'atres màquines en un ambient temàtic. Alguns d'estos sons naturals temàtics també poden ser usats en aplicacions educatives.[8] Atres camps d'aplicació inclouen consoles de videojocs, computadores personals i atres plataformes.[9][10][11][12] En tals aplicacions, el contingut és per lo general sò sintetisat per computadora per a interactuar en l'usuari. També s'ha portat a terme treball significatiu usant sò envolvente per a millorar la consciència de situació dels individus en aplicacions militars i de seguritat pública.[13]
Mijos i tecnologia
[editar | editar còdic]El sò envolvente comercial inclou videocintas, DVDs, i transmissions HDTV codificades com Dolby Digital comprimit i DTS, aixina com formats d'àudio sense pèrdua tals com el DTS HD Master Àudio, i el Dolby TrueHD en Disc Blu-ray i HD DVD, els quals són idèntics al màster d'estudi. Atres formats inclouen als rivals DVD-Àudio (DVD-A) i Super Àudio CD (SACD) , aixina com al MP3 Surround. Els formats envolventes de 5.1 canals inclouen al Dolby Digital i DTS . Sony Dynamic Digital Sound (SDDS) correspon a una configuració que es caracterisa per tindre cinc canals d'àudio independents en el front i dos canals envolventes independents, aixina com un canal d'efectes en freqüències baixes (subwoofer o altaveu de subgraves). Per un atre costat, la configuració d'altaveus per a sò envolvente en 7.1 presenta dos altaveus atrassers adicionals en comparació a l'apany convencional de 5.1 canals, per a un total de 4 canals envolventes i tres canals frontals, creant aixina una millor representació del camp sonor en un radi de 360 graus.
La majoria de les gravacions en sò envolvente són creades per companyies de producció audiovisual o productores de videojocs; no obstant, algunes videocámaras caseres tenen la capacitat de soportar una gravació en dit format, ya siga de manera incorporada o adaptant-la per separat.Les tecnologies de sò envolvente també poden ser usades en música, en la finalitat d'habilitar nous métodos d'expressió artística. Despuix del fracàs del àudio cuadrafónico en els anys 70, la música multicanal ha segut introduïda novament, poc a poc, des de 1999 en l'ajuda de SACD i formats de DVD-Àudio. Alguns receptors AV, sistemes estereofònics i targetes de sò de computadores contenen processadors digitals de senyal i/o processadors d'àudio digital per a simular sò envolvente d'una font estereofònica (fals estéreo).
En 1967, el grup de roc Pink Floyd va interpretar el primer concert en sò envolvente en el concert Games for May, un event extravagant portat a terme en el Queen Elizabeth Hall de Londres, en l'espai del qual la banda va debutar el seu apany cuadrafónico experimental d'altaveus .[14] L'aparat de control elaborat per a tal sistema, l'Azimuth Co-ordinator, es troba en exhibició en el Museu de Victoria i Alberto, com a part de la galeria de Coleccions de Teatre.[15]
Història
[editar | editar còdic]El primer us documentat del sò envolvente va succeir en 1940, el qual va ser elaborat per al film animat dels estudis de Disney Fantasia. Walt Disney va ser inspirat per la peça d'òpera de Nikolái Rimski-Kórsakov, El vol del moscardó, en la finalitat de caracterisar un abellot en el seu musical Fantasia, de manera que este sonara com si estiguera volant en totes les parts del teatre. L'aplicació inicial d'àudio multicanal va ser cridada Fantasound, la qual constava de tres canals d'àudio junt en els seus altaveus respectius. El sò era escampat per tota la sala, controlat per un ingenier usant al voltant de 54 bocines. El sò envolvente va ser consolidat per mig de la suma i diferència de fase del sò. No obstant, este us experimental de sò envolvente va ser exclós de la película en proyeccions posteriors. En 1952, el sò envolvente va reaparéixer exitosamente en el film This is Cinerama, per mig del sò produït per sèt canals discrets. La competència pel desenroll d'atres métodos de sò envolvente va desapegar en eixe moment.[16][17]
En els anys 50, el compositor Karlheinz Stockhausen va experimentar i va produir peces de música electrònica tals com Gesang der Jünglinge i Kontakte, sent esta última la que va usar sons cuadrafónicos rotatius completament discrets, generats en equip industrial electrònic de l'estudi d'Herbert Eimert ubicat en Westdeutscher Rundfunk (WDR). El Poème électronique d'Edgar Varese, creat per al Pabelló Philips (construït per Iannis Xenakis) en l'Exposició universal de Brusseles de 1958, també va utilisar àudio espacial en 425 bocines usades per a moure el sò per tot el pabelló.
En 1957, mentres treballava en l'artiste Jordan Belson, Henry Jacobs va produir Vortex: Experiments en sò i llum, una série de concerts caracterisats per música nova, la qual incloïa algunes obres de Jacobs, la de Karlheinz Stockhausen i moltes atres que varen prendre lloc en el Planetari de Morrison i en el Golden Gate Park de Sant Francisco. Els dissenyadors sonors comunament consideren este com l'orige del, ara estàndar, concepte del sò envolvente. El programa es va fer popular i per tal motiu, Jacos i Belson varen ser invitats a reproduir-ho en aquella exposició de 1958 en Brusseles.[18] També existixen compositors que varen crear obres sonores pioneres en sò envolvente en el mateix periodo.
En 1978, un concepte ideat per Max Bell para Dolby Laboratories, Inc. cridat "split surround" va ser provat en la película Superman: The Movie. Açò va dur al llançament del sò envolvente estéreo de 70 mm de la película Apocalypse Now, la qual es va convertir en el primer llançament formal en cines en tres canals al front i dos en la part atrassera. Hi havia per lo general cinc altaveus darrere de les pantalles dels cines que soportaven 70 mm; no obstant, solament els canals esquerre, dret i centre usaven un ranc de freqüència complet, mentres que el centre-esquerre i centre-dret solament eren usats per a freqüències baixes (actualment és comuna esta pràctica). El codificador/decodificador de Apocalypse Now va ser dissenyat per Michael Karagosian, també para Dolby Laboratories, Inc. La mescla en surround va ser produïda per un equip de treball liderat per Walter Murch en els estudis American Zoetrope. El format també va ser implementat en 1982 en el llançament de Blade Runner en sò estéreo envolvente.
La versió del sò envolvente en 5.1 canals es va originar en 1987 en el famós cabaret francés Moulin Rouge. L'ingenier francés Dominique Bertrand va usar una consola especialment dissenyada, en cooperació en la companyia Solid State Logic, basada en la série 5000, la qual incloïa sis canals. Estos corresponen respectivament a : esquerre, dret, centre, esquerre arrere, dret arrere i el canal de freqüències baixes. El mateix ingenier hi havia ya conseguit un sistema 3.1 en 1974, dissenyat per a la "Cim Internacional d'Estats Francòfons en Dakar, Senegal.
Creant sò envolvente
[editar | editar còdic]El sò envolvente és inventat de moltes formes. La primera i més simple consistix en usar una tècnica de gravació de sò envolvente (capturant dos imàgens estéreo distintes: una al front i una en la part atrassera per mig d'una configuració similar a una versió aumentada del Decca tree)[19] o mesclant en format envolvente per a reproducció en un sistema d'àudio que utilise altaveus en un radi de 360 graus, cada u reproduint àudio en diferent direcció. Un segon método consistix en processar l'àudio per mig de localisació psicoacústica de sò, en la finalitat de simular un camp sonor bidimensional (2D) en auriculars. Un tercer enfocament està basat en el principi de Huygens, el qual intenta reconstruir els fronts d'ona del camp sonor dins de l'espai d'oïment, és dir, crear una espècie de "holograma d'àudio". En este cas, existix una forma, cridada Síntesis de Camp d'Ones (WFS per les seues sigles en anglés), la qual produïx un camp sonor en marge d'error uniforme en tota l'àrea. Els sistemes comercials de WFS, actualment comercialisats per les companyies Sonic emotion i Iosono, requerixen molts altaveus i potència de còmput elevada per a portar-se a terme.
Per un atre costat, la tècnica ambisónica, també basada en el principi de Huygens, proporciona una reconstrucció exacta en el punt central, encara que és menys precisa fora d'est. Existixen varis programes de software, tant comercials com a gratuïts disponibles per a processar senyals gravades en este método, els quals dominen la majoria del mercat de consum, en especial el de la música electrònica. Ademés, els productes ambisónicos són l'estàndart en hardware de sò envolvente, venuts per distintes companyies tals com Meridian Àudio. En la seua forma més simple, la tècnica ambisónica consumix pocs recursos; no obstant, açò ha canviat en els recents desenrolls del método, tal com en el "Ambisónico d'Orde Superior Compensat de Camp Propenc".[20] Des de fa alguns anys, s'ha demostrat que, en condicions extremes, el WFS i el ambisónico convergixen.[21]
Finalment, el sò envolvente també pot ser elaborat de manera professional per mig de fonts estereofòniques, tal com ho fa la companyia Penteo Surround, Inc., la qual va desenrollar un método que usa anàlisis i processament digital de senyals provinents de gravació estéreo per a disseccionar sons individuals i enviar-los a posicions panoràmiques per component, per a despuix colocar-los en el lloc adequat, d'acort a un camp comú de cinc canals. No obstant, existixen més formes de crear sò envolvente a partir del estéreo, per eixemple, per mig de rutines basades en sò cuadrafónico (SC) i, en especial, estéreo cuadrafónico, a on els instruments són dividits en quatre altaveus. Esta tècnica per a crear sò envolvente per mig de rutines de software, també es coneix com "upmixing",[22] la qual va anar particularment exitosa en els decodificadores de la série QSD de la companyia japonesa Sansui Electric, els quals varen ser elaborats en un modo per a mapear les senyals L (left) i R (right) del estéreo i aixina poder convertir-les en un arc, és dir, una figura envolvente.
Mapage de canals a altaveus
[editar | editar còdic]En la majoria dels casos, els sistemes de sò envolvente depenen del mapage de cada canal de la font en el seu propi altaveu. Els sistemes de matriu recuperen el número i contingut d'estos canals i els apliquen en els seus altaveus respectius.[23] En sò envolvente discret, el mig de transmissió permet (per lo manco) el mateix número de canals en la font i en el destí.[24] No obstant, el mapage un a un de canal a altaveu no és l'única manera de transmetre senyals de sò envolvente.
La senyal transmesa pot codificar l'informació (definint el camp sonor original) en major o menor mida; l'informació del sò envolvente és entregada per a la seua reproducció per mig d'un decodificador que genera el número i la configuració de l'alimentació dels altaveus per al número disponible d'estos últims. El decodificador proveïx un camp sonor produït per mig d'un conjunt d'altaveus, de manera anàloga a la renderización de gràfics en computadora. La codificació per a "dispositiu de reproducció independent" és anàloga a codificar i decodificar un archiu d'Atobó PostScript, a on l'archiu descriu la pàgina i esta és renderizada d'acort a la capacitat de resolució en l'eixida del dispositiu. Els sistemes ambisónico i WFS usen renderización d'àudio; la tècnica Meridian Lossless Packing també conté elements en dit potencial.[25]
Configuració estàndar
[editar | editar còdic]Existixen moltes configuracions alternatives disponibles per a crear l'experiència de sò envolvente, en un apany 3-2 (3 altaveus frontals, 2 atrassers i un canal d'efectes de freqüències baixes), el qual es coneix comunament com 5.1 envolvente, sent est l'estàndart per a la majoria de les aplicacions del sò envolvente, incloent cine, televisió i atres aplicacions de consum.[26] Est representa un compromís entre la creació d'una image ideal d'una sala, i aquella de practicidad i compatibilitat en el estéreo de dos canals.[27] Ya que la majoria de les mescles de sò envolvente són produïdes per a 5.1, atres configuracions més grans requerixen de matrius o processadors per a alimentar als altaveus adicionals.[27]
L'apany envolvente estàndart consistix de tres altaveus frontals, abreviats LCR (left, center i right), dos altaveus envolventes, abreviats LS i RS (envolvente esquerre i dret respectivament) i un canal d'altaveu de subgraves per als efectes de freqüències baixes (LFE), el qual conté un filtre passa baix a partir dels 120 Hz. Els ànguls entre els altaveus han segut estandardisats per la recomanació número 775 de l'ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions), aixina com l'AES (Àudio Engineering Society), tal com seguix: 60 graus entre el canal L i R (estos són compatibles en el estéreo de dos canals), en l'altaveu del canal central directament cap a l'oyent; els canals envolventes són colocats entre 100 i 120 graus sobre el canal central, mentres que el posicionament del subwoofer no és crític, a causa del factor direccional de freqüències per baix dels 120 Hz[28] La recomanació estàndar de la ITU també reconeix l'us d'altaveus envolventes adicionals, els quals requerixen ser distribuïts de manera uniforme entre els 60 i 150 graus.[26][28]
Les mescles envolventes de major o menor número de canals són acceptables, mentres siguen compatibles, tal i com ho descriu la norma ITU-R BS. 775-1, en el envolvente 5.1. L'apany 3.1 (consistent d'un canal envolvente monofònic) és un eixemple a lo anterior, en el qual tant el canal LS i el RS són alimentats per la senyal monofònica a un nivell atenuat de -3 dB[27] La configuració de 7.1 canals és un atre eixemple del sò envolvente, usat majoritàriament en sales de cine àmplies, el qual és compatible en el 5.1, si ben no està oficialment declarat en els estàndarts de la ITU. El sò envolvente en 7.1 canals agrega dos canals adicionals, centre-esquerre (CL) i centre-dret (CR), a l'apany tradicional, en els altaveus situats 15 graus fora del centre de l'escoltant.[26] Esta convenció és usada per a cobrir un àngul major entre els altaveus frontals, producte de l'us d'una pantalla major.
La funció del canal central és ancorar la senyal, en la finalitat de que qualsevol image sonora paneada al centre no es desplace quan l'oyent es mou o se senta fòra del punt dolç.[29] El canal central també prevé qualsevol modificació de timbre que puga ocórrer, la qual cosa és típic per a una image estéreo de dos canals, per diferències de fase en abdós oïts de l'escoltant.[26] El canal central és especialment usat en films i en televisió, en diàlecs sent la principal font sonora.[27] La funció del canal central pot ser de caràcter monofònic (com succeïx en els diàlecs), o pot ser usada en combinació en el canal esquerre i dret, per a un sò estereofònic de tres canals. Les películes tendixen a usar el canal central per a propòsits monofònics, en el estéreo reservat purament per als canals esquerre i dret. No obstant, han segut desenrollades tècniques de microfonía que utilisen el potencial del estéreo en tres canals.
En l'apany de 5.1 canals, les imàgens fantasma entre els altaveus frontals són prou encertades, mentres que aquelles en la part atrassera i especialment les que es dirigixen als costats són un tant inestables.[26][27] La localisació d'una font virtual, basada en diferències de volum entre dos altaveus en cert costat de l'escoltant, mostra gran inconsistencia a través de l'apany estàndar, també sent esta afectada pel moviment fòra de la posició de referència. El 5.1 envolvente es troba llavors llimitat en la seua habilitat per a reproduir el sò 3D, la qual cosa fa que els canals envolventes siguen més apropiats per a sò ambiental o efectes.[26]
Tècniques de microfonía envolvente
[editar | editar còdic]La majoria de les tècniques de microfonía estereofònica per a 2 canals són compatibles en un apany de 3 canals (LCR), ya que moltes d'estes ya contenen un micròfon central o un parell de micròfons. Les tècniques per a esta configuració deuen, no obstant, tractar de conseguir una major separació entre canals, per a evitar imàgens espectrals conflictives entre els canals L/C i L/R per eixemple.[27][29][30] Per tant, s'han desenrollat tècniques especialisades per a un estéreo de 3 canals. Estes tècniques per a sò envolvente depenen en gran mida de l'apany que es pretenga utilisar, si be la majoria estan inclinades al 5.1, ya que és l'estàndart.[26]
Les tècniques de gravació per a sò envolvente poden ser diferenciades entre aquelles que usen apanys simples de micròfons colocats en proximitat i aquelles que tracten als canals frontals i atrassers en apanys separats.[26][28] Els apanys propencs presenten imàgens fantasma més precises, mentres que el tractament separat de canals atrassers s'usa comunament per a sons ambientals.[28] Per a una representació adequada d'un ambient acústic, tal com en una sala, les reflexions laterals són indispensables. Tècniques de microfonía apropiades deurien, per tant, ser usades si l'impressió del lloc és important. Encara que la reproducció d'imàgens laterals és molt inestable en la configuració de 5.1 canals, les impressions del lloc encara poden ser presentades de manera precisa.[27]
Algunes de les tècniques utilisades per a cobrir tres canals frontals inclouen al estéreo doble, el INA-3 (Apany Cardiode Ideal en anglés), l'apany Decca Tree (Arbre Decca) i el OCT (Triàngul Cardiode Òptim en anglés).[27][30] Les tècniques envolventes estan essencialment basades en tècniques de tres canals en micròfons adicionals usats per als canals envolventes. Un factor distintiu per a la recolecció dels canals frontals en modo envolvente és que menor reverberació deu ser captada, ya que els micròfons envolventes seran responsables d'obtindre-la.[26] Els patrons polars cardiode, hipercardioide o supercardioide comunament reemplacen a aquells de patró polar omnidireccional en gravacions en sò envolvente. Per a compensar la pèrdua de freqüències baixes en micròfons direccionals (que usualment funcionen per gradient de pressió), micròfons adicionals omnidireccionales, que posseïxquen una resposta favorable davant dites freqüències, poden ser agregats. L'eixida d'estos últims per lo general conté un filtre passa baix.[27][30] Una forma simple de configurar micròfons per a sò envolvente inclou l'us d'un apany frontal en combinació en dos micròfons ambientals omnidireccionales orientats cap a la part atrassera, els quals es coloquen a una distància de 10 a 15 metros de separació sobre l'apany frontal. En cas que els ecos siguen notables, l'apany frontal pot ser desfasado apropiadament. De manera alternativa, micròfons cardioides orientats cap a arrere poden ser colocats més propencs a l'apany frontal per a una recolecció similar de reverberació.[28]
El INA-5 (un atre eixemple de l'Arregle Cardioide Ideal) és un apany de micròfons per a sò envolvente que usa cinc micròfons cardioides que imiten la configuració angular de l'apany d'altaveus envolventes estandardisat, el qual està definit en la recomanació número 775 de la ITU.[28] Les dimensions entre els tres micròfons frontals junt en els patrons polars dels micròfons poden ser canviades per a obtindre diferents ànguls de captació i resposta ambiental.[26] Esta tècnica permet, d'esta manera, una gran flexibilitat.
Un apany de micròfons ben consolidat és el "Fukada Tree" (Arbre Fukada), el qual és una variant de la tècnica estéreo Decca Tree. L'apany consistix en 5 micròfons cardiodes separats, dels quals 3 són frontals i constituïxen bàsicament un Decca Tree, junt en 2 micròfons envolventes independents. Es poden agregar dos reforços omnidireccionales per a aumentar el tamany percebut de l'orquesta i/o integrar millor els canals frontals i atrassers.[26][27] Els micròfons L, R, LS i RS deuen ser colocats formant un quadrat, en les relacions L/R i LS/RS formant ànguls de 45 graus i 135 graus sobre el micròfon central respectivament. La separació entre estos micròfons deu trobar-se prop dels 1.8 metros. Esta formació quadrada és la responsable de l'impressió del lloc. El canal central es troba a un metro de distància en frente de els canals L i R, la qual cosa produïx una image central forta. Per lo general, els micròfons envolventes es troben colocats a la distància crítica (en la qual el camp sonor directe i reverberante coincidixen), en l'apany complet comunament situat varis metros sobre i darrere del conductor.[26][27]
La NHK (una companyia de radiodifusió japonesa) va desenrollar una tècnica alternativa que involucra 5 micròfons cardioides. En dita tècnica, un baffle és usat per a separar els canals frontals esquerre i dret, els quals es troben alluntats un de l'atre per 30 centímetros.[26] Micròfons ommnidireccionales de reforç, filtrats a 250 Hz, es troben espayats 3 metros entre ells, seguint la mateixa llínea que els cardioides L i R. Estos compensen per la caiguda de freqüències baixes dels micròfons cardioides i ademés agreguen difusió.[29] S'usa també un parell de micròfons separats per 3 metros, situats 2 o 3 metros darrere de l'apany frontal per als canals envolventes.[26] Per la seua banda, el canal central és colocat de nou llaugerament més al front, en els parells L/R i LS/RS també formant ànguls de 45 i 135 graus respectivament.
Per un atre costat, l'apany de micròfons OCT-Surround (Triàngul Envolvente Cardioide Òptim) és una tècnica aumentada de la OCT estéreo bàsica, la qual usa el mateix apany frontal en els seus respectius micròfons envolventes adicionals. L'apany frontal està dissenyat per a una mínima interferència, els micròfons frontals de la qual esquerre i dret posseïxen un patró polar supercardioide i estan colocats en un àngul de 90 graus relatiu al micròfon central.[26][27] És important que micròfons de diafragma chicotet d'alta calitat siguen usats per als canals R i L, a fi de reduir la coloració del sò captat fòra de l'eix de radiació principal.[28] La ecualización pot usar-se també per a aplanar la resposta de freqüència dels micròfons supercardiodies a senyals provinents d'una font colocada fins a 30 graus sobre el front de l'apany.[26] El canal central es troba, de la mateixa manera que en els eixemples anteriors, llaugerament cap al front. Els micròfons envolventes són cardioides orientats cap a arrere, els quals es coloquen 40 centímetros darrere dels micròfons L i R. Els micròfons L, R, LS i RS capten reflexions primerenques laterals i atrasseres del camp acústic, proporcionant un número significatiu d'impressions del lloc.[27] L'espayat entre els micròfons R i L pot ser variat per a obtindre l'ample desijat de l'image estéreo.[27]
Apanys especialisats de micròfons han segut desenrollats per a gravar exclusivament l'ambient de l'espai. Estos apanys són usats en combinació en apanys frontals apropiats, o poden ser agregats a qualsevol de les tècniques mencionades anteriorment.[28] El quadro Hamasaki (també propost per NHK) és un apany de micròfons certament provat, el qual és usat per a captar sò ambiental de sala. S'utilisa un apany quadrat de quatre micròfons bidireccionals (en forma de 8), idealment colocat a una distància lluntana i elevada en la sala. L'espayat entre els micròfons deu oscilar entre 1 i 3 metros.[27] Els punts nuls (punts de captació nula en el patró polar) es coloquen de manera que estiguen dirigits a la font sonora principal, en les polaridades positives mirant cap a fòra, aixina minimisant la recolecció de sò directe junt en els ecos de la part atrassera de la sala.[28] Els micròfons atrassers són mesclats en els canals envolventes, mentres que els dos canals frontals són mesclats a patir de la combinació de l'apany frontal en L i R.
Una atra tècnica per a sò ambiental és la "creu IRT" (originària del Institut für Rundfunktechnik). En esta, quatre micròfons cardioides, en 90 graus de diferència relativa entre un i un atre, es coloquen en formació quadrada, de manera que es troben separats en un ranc de 21 a 25 centímetros.[28][30] Els dos micròfons frontals deuen estar posicionats a 45 graus fora de l'eix de radiació sobre la font principal. Esta tècnica és, per tant, semblada als parells casi coincidentes estéreo. Les eixides dels micròfons són alimentades als canals L, R, LS,i RS. La desventaja d'este método és que s'obté una cantitat significativa de sò directe.
Moltes gravacions no requerixen captació de reflexions laterals. Per a concerts de música Pop en viu s'utilisa un apany més apropiat per a captar sò ambiental, el qual és conegut com "trapezi cardioide".[27] Els quatre micròfons cardioides es troben orientats cap a arrere i en àngul de 60 graus entre un i un atre, similar a un semicírcul. Esta tècnica és adequada per a obtindre sò ambiental i d'audiència.
Tots els apanys de micròfons mencionats anteriorment ocupen una cantitat considerable d'espai, fent-los prou inefectivos per a gravacions de camp. Sobre este problema, la Tècnica MS doble té ventaja. EL apany usa micròfons cardioides coincidentes colocats en la part atrassera, un mirant cap a davant i un atre en direcció oposta, combinats en un o dos micròfons de figura 8. Els diferents canals són obtinguts per mig de la suma i diferència del micròfon de figura 8 i els de patró cardioide.[27][28] Quan s'usa solament un micròfon de figura 8, la Tècnica MS doble és altament compacta i, per tant, també és compatible en reproducció monofònica. Esta tècnica també permet canvis en l'àngul de captació en posproducción.
Maneig de freqüències baixes
[editar | editar còdic]Els sistemes de reproducció de sò envolvente poden fer us del maneig de freqüències baixes (bass management en anglés), el principi fonamental del qual consistix que el contingut en freqüències baixes de la senyal d'entrada, independentment del canal, deu ser dirigit solament cap a altaveus capaços de reproduir-ho, sent estos últims part del sistema principal d'altaveus o un o més d'estos especials per a freqüències baixes cridats subwoofers.
Existix una diferència de notació en parlar de la senyal abans i despuix del sistema de maneig de freqüències baixes. Abans del sistema, es troba el "Low Frequency Effects channel" (LFE). Despuix del sistema es troba una senyal de subwoofer. És un malentés comú la creència de que el canal LFE és el canal del subwoofer. El sistema de maneig de freqüències baixes pot dirigir estes a un o més subwoofers (si existixen) des de qualsevol canal, no solament des del canal LFE. Ademés, si no existix un subwoofer present el sistema pot dirigir el canal LFE a un o més altaveus principals.
Canal LFE (Low Frequency Effects)
[editar | editar còdic]ya que el canal LFE requerix solament una fracció de l'ample de banda d'atres canals d'àudio, es referix a ell com el canal ".1", per eixemple, en "5.1" o "7.1".cita requerida
El LFE és una font de confusió en el sò envolvente. El canal LFE va ser originalment desenrollat per a soportar efectes de sò cinematogràfic en un espectre massa baix, per al qual s'usa el terme "sub-bass" en anglés. Els subwoofers comercials algunes voltes apleguen fins a 30 Hz, per eixemple, en el retumbo d'un tro o en una explosió. Açò va permetre als cines controlar el volum d'estos efectes per a adaptar-se a l'ambient acústic particular de les sales i al sistema de reproducció. El control independent dels efectes en freqüències baixes també va reduir el problema de la distorsió per intermodulación en la reproducció de sò en películes anàlogues. Un subwoofer capaç de reproduir freqüències tan baixes com 5 Hz va ser desenrollat per una chicoteta manufacturera d'altaveus en Florida. Esta utilisava una hèliç i requeria una vitrina gran per a moure massa aérea infrasónica.[31]
En l'implementació original de la sala de cine, el canal LFE va ser un canal separat alimentat a un o més subwoofers. Els sistemes de reproducció en casa, no obstant, podrien no tindre un subwoofer separat, per la qual cosa els decodificadores del sò envolvente caser a sovint inclouen un sistema de maneig de freqüències baixes que permet que les que es troben en qualsevol canal (principal o el LFE) siguen alimentades solament als altaveus que poden manejar senyals en este espectre. El punt és que el canal LFE no és el canal subwoofer; podria no existir el subwoofer, i si existix, té la capacitat de processar atres sons ademés dels efectes.[32]
Alguns sagells discogràfics tals com Telarc i Chesky han debatut sobre el canal LFE, el qual podria no ser necessari en un sistema d'entreteniment multicanal digital modern.cita requerida Ells argumenten que tots els canals disponibles tenen una resposta de freqüència completa i, per tant, no hi ha necessitat d'una producció musical en sò envolvente que incloga al canal LFE, ya que totes les freqüències es troben disponibles en els canals principals. Estos sagells, a voltes usen el canal LFE per a crear un canal vertical (fora del pla horisontal), subrallant la seua redundància per al propòsit original. El sagell BIS Records generalment usa mescles en 5 canals.
Especificacions del sò envolvente
[editar | editar còdic]Les descripcions del sò envolvente mostrades a continuació, distinguixen entre el número de canals discrets codificats en la senyal original i el número de canals utilisats per a reproducció. EL número de canals reproduïts pot canviar per mig de l'us de tecnologia en Decodificación de Matriu. També es fa una distinció entre el número de canals reproduïts i el número d'altaveus usats per a reproduir (cada canal pot incloure un grup d'altaveus). Les gràfiques a un costat de cada descripció de les especificacions representen el número de canals, no el d'altaveus.
Notació
[editar | editar còdic]Esta notació mostra el número de canals en ranc complet. Per eixemple, el títul "5.1" implica 5 canals complets i inclou al canal LFE, reflectint el seu ranc llimitat.
Un atre eixemple: 2 altaveus estéreo sense cap canal LFE equivaldrien a 2.0 canals. 5 canals de ranc complet + 1 canal LFE = 5.1.
Les especificacions també poden ser expressades com el número de canals en ranc complet que es troben front a l'escoltant, separat per una barra del número de canals de ranc complet junt a l'escoltant, a la seua volta separat per un punt decimal que indica el número de canals LFE de ranc llimitat.
Eixemple: 3 canals frontals + 2 canals laterals + un canal LFE = 3/2.1
La notació també pot expandir-se per a incloure la notació dels Decodificadores de Matriu. Per eixemple, el format Dolby Digital EX conté un sext canal de ranc complet incorporat en els dos canals atrassers per mig d'una matriu. Lo anterior seria expressat de la següent manera:
3 canals frontals + 2 canals atrassers + 3 canals reproduïts en la part atrassera en total + 1 canal LFE = 3/2:3.1
Nota: El terme estéreo, si be es referix de manera coloquial a l'àudio de dos canals, pugues també ser usat per a referir-se al sò envolvente, ya que el seu significat estricte és sò "sòlit" (el significat real del qual és el sò tridimensional). No obstant, este us ya no és comú, ya que el "sò estéreo" s'utilisa casi exclusivament per a descriure dos canals: esquerre i dret.
Identificació de canals
[editar | editar còdic]D'acort en la norma ANSI/CEA-863-A[33]
| Orde d'acort a la numeració basada en zero en el fluix de senyes de mp3/wav/flac multicanal. [34][35][36][37] |
Orde en DTS/AAC[38][39] |
Nom del canal | Còdic de colors en receptors i cablejat comercials |
|---|---|---|---|
| 0 | 1 | Front left | Blanco |
| 1 | 2 | Front right | Rojo |
| 2 | 0 | Center | Vert |
| 3 | 5 | Low frequency | Morat |
| 4 | 3 | Surround left | Blau |
| 5 | 4 | Surround right | Gris |
| 6 | 6 | Surround back left | Café |
| 7 | 7 | Surround back right | Caqui |
| Front left | Center | Front right |
| Surround left | Surround right | |
| Surround back left | Surround back right | |
| Low frequency | ||
Conjunt sónico en sò en sostre
[editar | editar còdic]En 2002, Dolby va estrenar una còpia mestra de We Were Soldiers, la qual es distinguia per tindre una banda sonora en un conjunt sónico en sò en sostre. La mescla incloïa un nou canal d'altura ("height channel" en anglés) montat en el sostre.
Ambisónico
[editar | editar còdic]El ambisónico és una série de tècniques de reproducció i gravació que fan us de la tecnologia de mescla multicanal que pot ser usada en viu o en estudi, les quals recreen el camp sonor tal i com existix en l'espai, en contrast en els sistemes tradicionals, els quals solament poden crear una ilusió del camp sonor si l'oyent es troba en un estret "punt dolç" entre els altaveus. Qualsevol número d'altaveus en qualsevol apany físic pot ser usat per a recrear un camp sonor. En 6 o més altaveus acomodats al voltant de l'escoltant, es pot presentar un camp sonor tridimensional ("perifónico" o esfera completa). El ambisónico va ser inventat per Michael Gerzon.
Ambiofónico Panor (PanAmbio) 4.0/4.1
[editar | editar còdic]PanAmbio és un método ambiofónico que combina un dipol estéreo i cancelació d'interferència en el conjunt frontal i atrasser de l'escoltant (per a un total de 4 altaveus) per a una reproducció envolvente en 2 dimensions. Quatre gravacions de canal, en especial aquelles que contenen pistes binaurals, creen un sò envolvente binaural en altaveus. Les gravacions en 5.1 canals, incloent películes en DVD, són compatibles en mesclar el contingut del canal central en el parell d'altaveus frontals. Sò en 6.1 canals pot ser reproduït en mesclar el canal SC (central envolvente) en el parell atrasser.
Configuracions estàndar d'altaveus.
[editar | editar còdic]La següent taula mostra vàries configuracions d'altaveus que són comunament usades per a equip d'usuaris finals. L'orde i els identificadors són els especificats per a l'emmaixquerat de canal en el format d'àudio estàndar descomprimido WAV (el qual conté un fluix PCM muilticanal pur), usats d'acort a la mateixa especificació per a la majoria de l'hardware de sò digital conectable a PC i sistemes operatius de PC capaços de manipular múltiples canals.[40][41] Mentres que és possible construir qualsevol configuració d'altaveus, no existix massa contingut musical o cinematogràfic comercial disponible per a apanys alternatius. No obstant, tals casos poden solucionar-se per mig d'una remezcla dels canals en el contingut de la font cap als canals dels altaveus usant una taula en forma de matriu que especifique la cantitat de contingut de cada canal que serà reproduïda en cada altaveu.
| Nom del canal | Identificador | Índex | Marca | 1.0 Mona[Nota 1] | 2.0 Estéreo[Nota 2] | 3.0 Estéreo | 3.0 Surround | 4.0 Cuadrafónico | 4.0 Surround | 5.0 Surround | 5.0 Lateral[Nota 3] | 6.0 Surround | 6.0 Lateral[Nota 3] | 7.0 Surround | 7.0 Lateral[Nota 4] | 7.0 Surround[Nota 3] | 9.0 Surround | 11.0 Surround | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Front Left | SPEAKER_FRONT_LEFT | 0 | 0x00000001 | No |
|