Anar al contingut

LFE

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

LFE, un abreujament de Low Frequency Effects, és comunament usat en la descripció d'una pista d'àudio continguda dins dels efectes de sò d'una película. La senyal d'esta pista està dins del ranc de 0 Hz a 120 Hz, és normalment enviada a un subwoofer. El canal LFE és normalment reproduït 10 dB més fort que els canals centrals. Este canal consumix el 10% de l'ample de banda produïda per la totalitat dels canals, per lo que el LFE no és un canal pròpiament tal, sino que és considerat com de respal, el qual no és necessari pero sí altament recomanable.

Desenroll

[editar | editar còdic]

El canal LFE va aparéixer en Dolby Stereo, com una via per a proveir baixos més intensos, sense que açò vaja en detriment de la calitat en els demés canals d'àudio.

Formats posteriors com el Dolby Digital varen retindre el canal LFE, encara que açò és més per convenció i retro compatibilitat que per una real necessitat, ya que els formats digitals tenen un major ranc dinàmic que els gravats anàlecs magnètics en películes de 70 mm, i els moderns processadors d'àudio conten en un control de greus per a redirigir el baix des de qualsevol canal al subwoofer.

Vore també

[editar | editar còdic]