Advanced Àudio Coding

AAC (del anglés Advanced Àudio Coding) és un format informàtic de senyal digital àudio basat en un algoritme de compressió en pèrdua, un procés pel que s'eliminen alguns de les senyes d'àudio per a poder obtindre el major grau de compressió possible, resultant en un archiu d'eixida que sona lo més semblat possible a l'original.

El format AAC correspon a l'estàndart internacional “ISO/IEC 13818-7” com una extensió de MPEG-2: un estàndart creat per MPEG (Moving Picture Experts Group).

Pel seu excepcional rendiment i la calitat, la codificació d'àudio alvançada (AAC) es troba en el núcleu del MPEG-4, 3GPP i 3GPP2, i és el códec d'àudio d'elecció per a Internet, conexions inalàmbriques i de radiodifusió digital.

Este format AAC ha segut elegit per Apple com a format principal per als iPods i per al seu software iTunes. També és utilisat en atres aplicacions per Ahead Nero, Winamp i Nintendo DSi. El format AAC a diferència del format OGG, permet incloure llegalment la protecció dels drets d'autor, aquells archius d'àudio sense autorisació, que tinguen protecció anticopia no funcionaran en AAC. Per eixemple, els archius AAC para iPod del software iTunes encara que són compatibles per a la reproducció en la Nintendo DSi, no se'ls permet la seua eixecució, perque no està autorisada. En l'actualitat iTunes proveïx les seues cançons en aac sense protecció DRM, per lo que no és necessari un dispositiu autorisat per a reproduir la música adquirida en la seua tenda.

Característiques

• El AAC utilisa una freqüència de bits variable (VBR), un método de codificació que adapta el número de bits utilisats per segon per a codificar senyes d'àudio, en funció de la complexitat de la transmissió d'àudio en un moment determinat.
• AAC és un algoritme de codificació de banda ampla d'àudio que té un rendiment superior al del MP3, que produïx una millor calitat en archius menuts i requerix menys recursos del sistema per a codificar i decodificar.
• Este códec està orientat a usos de banda ampla i es basa en l'eliminació de redundància de la senyal acústica, aixina com en compressió per mig de la transformada de coseno discreta modificada (MDCT), molt semblat a el de el MP3.
• No compatible en MPEG-1.
• Freqüència de mostreig: 96 kHz, 88.2 kHz, 48 kHz, 44.1 kHz, 24 kHz, 22.05 kHz, 16 kHz. Encara que certs codificadores admeten codificar en bots d'1 kHz, lo comú són les sifres anteriorment descrites, sent 48 kHz l'usada normalment per a contingut cinematogràfic i 44 kHz per a la distribució de contingut musical.
• Màxima calitat en modo AAC-LC: 256 kbps (sò monoaural) 448 kbps (Estéreo no paramètric, sò binaural), 1344 kbps (multicanal 5.1), 1536 kbps (multicanal 6.1, multicanal 7.1 i multicanal 7.1 (5F/2R/LFE))

• Màxim bitrate soportat: de 16 kbps (en perfil HE-AACv2, monoaural, sobremuestreo) fins a 1536 kbps (en perfil AAC-LC)

Tres opcions:

• 1. Màxima calitat (resolució a 23.43 Hz i 2.6 ms)
  2. No predicció
  3. Freqüències de mostreig escalables

Tres tipos de perfils:

• 1. AAC-LC: De 16 kbps a 256/448/1344/1536 kbps (mona/estéreo/5.1/6.1 i 7.1)
  2. HE-AAC: De 16 kbps a 160/256/384 kbps (mona/estéreo/5.1, 6.1 i 7.1)
  3. HE-AACv2: De 16 kbps a 160/256/384 kbps (mona/estéreo/5.1, 6.1 i 7.1)

Comparació de AAC sobre atres formats

De la mateixa manera que Ogg Vorbis, la codificació AAC és una forma de VBR o codificació de taxa de bits variable (variable bit rate), que és opost al CBR o codificació de taxa de bits constant (constant bit rate) usada per defecte quan s'exporten archius a MP3. Açò vol dir que per a mantindre una calitat constant a través d'una pista, deurà usar-se una taxa de bits més alta quan es codifica una peça d'àudio complexa, com un passage orquestal complet, que quan es codifica una solament de veu o instrument. En un format en una codificació de taxa de bits variable una gravació que conté un àudio complex produirà un archiu més gran, pero de millor calitat que una codificació en un format de taxa de bits constant. A la seua volta, per a igualar la calitat de l'archiu en taxa de bits variable, el format de taxa de bits constant necessitarà ajustar la seua calitat a les parts més complexes, creant un archiu major en parts innecessàries.

El format AAC permet, en la mateixa calitat de reproducció que un MP3, aforrar fins a un 30% d'espai en memòria sobre est. Els archius codificats en format AAC permeten baixar dos escalons la calitat de l'archiu sense perdre calitat de sò.^{cita requerida}

El format AAC permet incloure llegalment la protecció dels drets d'autor, i als archius d'àudio en AAC en protecció anticopia no se'ls permet la seua eixecució sense autorisació. Encara que açò podria representar una ventaja per a les empreses propietàries dels drets de la gravació, potser açò haja frenat una miqueta la seua expansió, sent més freqüent trobar archius per a descàrrega gratuïta en format mp3 o en format obert (també conegut com Open Source) com ogg.

El format AAC, com anteriorment s'ha descrit, soporta el sò multicanal, per lo que el seu us com a pista d'àudio per a contingut cinematogràfic ho fa molt polivalent, encara que el fet de que els televisors i descodificador solament deuen admetre per acorts de la Comunitat Europea els formats compatibles en DVB, MPEG-2 (DVD FORUM) i Blu Ray, els formats MPEG-2, MPEG-1, AC3 (DOLBY DIGITAL) i PCM llineal, no ho convertix en el format més compatible del mercat. Encara que lo comú és que casi tot dispositiu incloga soport AAC-LC, no es pot assegurar al 100% la compatibilitat, sent en este cas desaconsellat distribuir contingut en este format a nivells professionals.

Inclús a bitrates molt baixos (32kbps o menys) el sò en AAC sofrix poca pèrdua. Açò pot ser útil per a codificar fichers d'àudio quan es requerixen tamanys molt menuts o per a la codificació de diàlecs. Un archiu d'àudio en format AAC, a la mateixa calitat que un en archiu d'àudio en format mp3, ocupa pràcticament la mitat d'espai.

AAC alcança una freqüència de mostreig de 96kHz, que és l'usada pels estudis de gravació. La calitat de sò és superior al mateix bitrate. Açò significa que és possible codificar un archiu d'àudio en AAC en un bitrate inferior a l'equivalent en MP3 mantenint la mateixa calitat sonora. La velocitat de bits en el format AAC equival aproximadament al doble de velocitat en el format MP3. Per eixemple: 96k en AAC equival a 192k en mp3, per això s'obté més calitat en menys espai. Un archiu d'àudio en HE-AAC codificat a 64kbps pot oferir una calitat similar a un archiu d'àudio en mp3 codificat a 128kbps. No obstant tant el format mp3 com ogg oferixen una bona compressió dels archius, que reduïxen el seu tamany, pero dita compressió no du aparellada la pèrdua de calitat per a l'oyent, ya que ampren sistemes de compressió inteligent que eliminen les parts no audibles per a l'oït humà i part del soroll ambiente. Un problema afegit són els conversores a AAC: en alguns conversores, com en iTunes és difícil modificar la codificació, que en archius menuts pot ser intranscendent en passar d'un archiu mp3 de 3,5 MB a un archiu de 4,1 MB en AAC pero que en archius majors és contraproduent. Aixina un archiu d'àudio mp3 d'una calitat mija, de 90MB, en el conversor d'iTunes acaba convertit en un archiu de AAC de 420MB, sense que es puga millorar la seua calitat, ya que la calitat d'entrada, llògicament, no es pot elevar.

Vore també

• Vorbis
• Ogg
• Speex
• Theora
• FLAC
• OGM
• HE-AAC
• YouTube
• Taula de formats de compressió multimèdia