Anar al contingut

HE-AAC

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Codificador HE-AAC.jpg
HE-AAC
Archiu:HE-AAC and HE-AAC v2.svg
Diagrama d'integració, basat en l'especificació tècnica de MPEG-4 Part 3.[1]
Archiu:Profiles.svg
Evolució.[2]

Codificador alvançat d'àudio d'alta eficiència (HE-AAC de l'anglés —High-Efficiency Advanced Àudio Coding—) és un format de compressió d'àudio digital en pèrdues definit com un perfil MPEG-4 Part 3 d'àudio en l'ISO/IEC 14496-3 basat en la Replicació de banda espectral (Spectral Band Replication (SBR)) i l'estéreo paramètric (Parametric Stereo (PS)).

És una extensió d'una dels tres perfils definits en l'estàndart MPEG-2 Partix 7 (AAC), l'AAC LC (Low Complexity AAC), optimisat para taxes de bits baixes.

Característiques principals

[editar | editar còdic]

HE-AAC està considerat un codificador de calitat alta. Les taxes de bits que es conseguixen en àudio estéreo de “bona calitat” van de 16 a 48 Kbits/s depenent de la versió. Les freqüències de mostreig que soporta oscilen entre els 24 i 96 KHz. Soporta canals mona, estéreo i multicanal (5.1, 7.1).

Versions

[editar | editar còdic]

HE-AAC v1

[editar | editar còdic]

També conegut com aacPlus és la primera versió de HE-AAC. Combina el códec d'àudio AAC-LC en la Replicació de banda espectral (SBR), ferramenta d'expansió degut a que oferix la mateixa experiència de sò en aproximadament la mitat de la taxa de bits respecte a atres códecs d'àudio. El perfil de HE-AAC v1 està especificat en la ISO/IEC 14496-3:2001/Amd.1. Alguns eixemples de taxes de bits que conseguix per a àudio de “bona calitat” són:[2]

Mona Estéreo 5.1
32 Kbps 48 Kbps 128 Kbps

HE-AAC v2

[editar | editar còdic]

També conegut com aacPlus v2, és la segona versió de HE-AAC. HE-AAC v2 sorgix de la combinació de les tecnologies usades en la v1 (AAC-LC i SBR) en el Estéreo Paramètric (Parametric Stereo (PS)). El perfil de HE-AAC v2 està especificat en la ISO/IEC 14496-3:2001/Amd.4.

Característiques

[editar | editar còdic]

L'us del estéreo paramètric permet aumentar l'eficiència en la codificació respecte a la v1 per mig de l'explotació d'una representació paramètrica de l'image estéreo de la senyal d'entrada. HE-AAC v2 és un superconjunto del códec d'àudio AAC que conseguix para MPEG-4 taxes de bits més baixes mantenint la calitat de l'àudio.

Una atra característica important que inclou HE-AAC v2, que també és inclosa en la v1, és la flexibilitat en el transport de metadatos. Estos es poden incorporar com a senyes auxiliars, de manera que solament poden ser decodificados pels decodificadores compatibles. Els decodificadores que no siguen compatibles ignoraren estos metadatos.

Arquitectura

[editar | editar còdic]
  • Codificador
Archiu:Codificador HE-AAC.jpg
Codificador HE-AAC.

Les tecnologies AAC, SBR i PS són els components bàsics del perfil MPEG-4 HE-AAC v2. El códec AAC s'utilisa per a codificar la banda de freqüències baixes (low band), la Replicació de banda espectral codifica la banda de freqüències altes (high band), i PS codifica l'image estéreo de forma parametrizada.

Un codificador típic de aacPlus, presenta una senyal d'entrada d'àudio muestreado a fs (freqüència de mostreig) que alimenta a un banc de filtres de 64 bandes-QMF (Filtre espill en quadratura) el qual transforma el senyal al domini QMF. Tant el bloc del estéreo paramètric com el de la Replicació de banda espectral utilisen les senyes obtingudes de la transformació per a realisar la codificació. Esta senyal entra en el bloc PS en el qual realisa una mescla (downmix) de estéreo a mona. La senyal obtinguda despuix de ser processada en el bloc PS s'envia al multiplexador i al bloc SBR. Al bloc codificador AAC li aplega una senyal, que pot ser obtinguda en el bloc PS, reconstruït una atra volta al domini temporal com una síntesis en 32 bandes-QMF o be si no usem el bloc PS (cas de HE-AAC v1) aplega la senyal d'entrada remuestreada per dos. Finalment totes les senyes codificades es multiplexan a una corrent de bits única.[3]

  • Decodificador
Archiu:Descodificador HE-AAC.jpg
Decodificador HE-AAC.

En el cas del decodificador, primer es demultiplexa la corrent de bits d'entrada en tres corrents de bits diferents: senyes per a AAC, senyes per a SBR i senyes per a PS. El decodificador AAC genera a la seua eixida una senyal en el domini temporal de banda baixa a una freqüència de mostreig fs/2. Esta senyal es transforma al domini QMF per al seu processament. El bloc de processament SBR reconstruïx la senyal en el domini QMF de banda alta, una volta obtingudes tant la banda alta com la banda baixa es fusionen per a conseguir la banda completa (Full-Band) en el domini QMF. Si s'usa el bloc PS, este crea una representació estéreo en el domini QMF. Finalment el senyal és sintetisat per mig d'un banc de filtres de 64 bandes-QMF. L'eixida de l'descodificador és una senyal en el domini temporal en una freqüència de mostreig (fs).[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. 3,0 3,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2010. Consultat el 30 de novembre de 2010.


Referències

[editar | editar còdic]