MPEG-4 Part 3

MPEG-4 és un grup d'estàndarts que conté múltiples “parts”. Cada part estandardisa vàries entitats referents als continguts multimèdia, com poden ser l'àudio, vídeo o formats d'archius. Per a saber més sobre les diferents parts i a qué es referixen estes, consulteu l'entrada MPEG-4.

MPEG-4 Part 3 (cridat formalment ISO/IEC 14496-3) és la tercera part de l'estàndart del ISO/IEC MPEG-4. Este especifica els métodos de codificació d'àudio que propon este estàndart.

Orige de l'estàndart AAC

AAC (Advanced Àudio Coding) es basa en una millora de l'estàndart MPEG-2 Part 7, en l'intenció de proporcionar àudio de millor calitat a una mateixa taxa de bits (bit rate).

Actualment no es coneix cap reproductor o codificador que diferencíe els dos estàndarts i els faça incompatibles. Este fet canviarà en un futur pròxim, quan escomencen a aparéixer codificadores que utilisen les ventages de AAC.

Múltiples codificadores de AAC:

Low Complexity Advanced Àudio Coding (LC-AAC)
High-Efficiency Advanced Àudio Coding (HE-AAC)
Scalable Sample Rate Advanced Àudio Coding (AAC-SSR)
Bit Sliced Arithmetic Coding (BSAC)
Long Term Predictor (LTP)

HE-AAC

HE-AAC és una extensió de AAC que es basa en utilisar la replicació de banda espectral (Spectral Band Replication) i el estéreo paramètric (Parametric Stereo). El primer d'estos métodos es dedica a fer una codificació en el domini frecuencial (aprofitant les característiques de resposta en freqüència del sistema auditiu humà), mentres que el segon la fa en el domini espacial. Està dissenyat per a incrementar l'eficiència de codificació a taxes de bits baixes usant una representació paramètrica de la senyal d'àudio.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «MPEG-4 Parte 3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.