Anar al contingut

Eolios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:AncientGreekDialects (Woodard) pt.svg
Distribució dels dialectes grecs en l'Antiguetat. En groc figuren els territoris que tenien el dialecte eolio.

Els eolios varen ser una de les antigues tribus gregues. La tradició els considerava descendents d'Eolo, fill d'Helén. Originalment varen habitar Tesalia.[1] Segons Heródoto, estaven integrats per les polis de Fricónida, Larisas, Muronuevo, Tenos, Cilla, Notion, Egidoxa, Pitana, Egeas, Mirinia, Grinia i Esmirna (posteriorment separada de la lliga pels jonios).[2] Per una atra part, també es considerava que els beocios tenien estirp eolia.[3]

En Àsia Menor es varen establir en la regió anomenada Eólida, els llímits de la qual diferixen segons diversos autors, pero que, segons Estrabón, va aplegar a comprendre des del riu Hermo fins a la costa a l'altura de la ciutat de Cícico.[4] Aixina mateix, les illes de Lesbos i Ténedos estaven habitades per eolios.[5]

Tots estos territoris parlaven una varietat de la llengua grega coneguda com eòlic.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHeródoto2025">Heródoto (2025). Els nou llibres de l'història, Editors mexicans units. ISBN 9786071443861.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apolodoro, Biblioteca mitològica I,7,3.
  2. Heródoto, 2025, p. 60.
  3. Pausanias X,8,4.
  4. Estrabón, Geografia XIII,1,8.
  5. Estrabón XIII,2,1; Heródoto I,151.


Referències

[editar | editar còdic]