Epigénesis

La epigénesis pot tindre distints significats segons la disciplina científica que l'explique:

Biologia

Definició

En biologia, epigénesis (del grec epi: sobre; génesis: generació, orige, creació) és una proposició teòrica antiga sobre el método pel qual es desenrolla un individu: un embrió es desenrolla a partir d'un ou / zigot que no s'ha diferenciat. És dir no existixen components miniatura d'òrguens preexistentes en els gamets (ou o esperma), esta teoria és oposta a la cridada "preformación". La epigénesis prediu que els òrguens de l'embrió són formats del no res, per mig d'inducció per part de l'ambient.

El cas paradigmàtic és el del creiximent, en el que a partir d'un zigot es desenrolla una complexa estructura celular i orgànica. Per extensió, en teoria de sistemes s'inclouen els mecanismes que permeten a un determinat individu modificar certs aspectes de la seua estructura interna o externa com a resultat de l'interacció en el seu entorn immediat.

La epigénesis representa per tant el procés de "sintonización" final per mig del qual cada individu s'adapta de forma eficient a la seua entorn a partir de les capacitats contingudes en la seua còdic genètic. Els gens són part d'una ret complexa d'interaccions que es retroalimenta i, per això, no actuen com a identitats independents.

Els eixemples més evidents de sistemes en capacitat d'aprenentage seguint la teoria epigenética, els constituïxen el sistema nerviós central o el sistema immune. En el cas del sistema nerviós central, la capacitat d'aprenentage (donada per la gran plasticidad neuronal) resulta de vital importància, puix el número estimat de conexions sinápticas en un cervell humà supera en créixens el número de nucleòtits continguts en el genoma humà (en promig, una sola neurona del cervell humà té 50 000 sinapsis).

Història

Va existir un debat des de la visió epigenética confrontant a la "preformación", que suponia els òrguens presents en forma miniatura dins d'algun o els dos gamets. El preformacionismo es va acabar a mediats 1820 quan la tecnologia va poder documentar l'orige epigenético dels òrguens. Este debat va ser històric (es mostrarà una breu i concisa història): Aristóteles, en La Generació dels Animals (350 a. C.), proponia la epigénesis com a método de desenroll dels embrions. William Harvey, en 1651, va recolzar la visió de l'incidència del mig en el desenroll de l'embrió. En 1672, Marcelo Malpighi va dubtar de la epigénesis en observar que l'ou del pollet sense incubació tenia una gran cantitat d'estructura. Kaspar Friedrich Wolff, en la segona mitat del sigle XVIII, va reviure la teoria epigenética en demostrar que estructures presents en el pollet adult no tenien el seu contraparte en l'embrió.

Immanuel Kant i Johann Friedrich Blumenbach varen fer un intent de reconciliar les dos teories en postular una força de desenroll (Bildungstrieb) que s'heretava a través de les cèlules germinals. Esta visió és similar a la de biòlecs moderns, a on les instruccions per a desenrollar tot l'organisme es troben presents en l'ou. Els més destacats científics que varen revolucionar la biologia del desenroll i varen donar fi a la teoria de la preformación varen ser tres amics: Christian Pander, Karl Ernst von Baer i Heinrich Rathke. En ells, la biologia del desenroll es va convertir en una disciplina científica especialisada.

Referències

• Gilbert, S. F. (2006). Developmental Biology (Eighth ed.): Sinauer Associates, Inc.
• Løvtrup, S. R. (1989). Recapitulation, epigenesis and heterochrony. [doi: DOI: 10.1016/S0016-6995(89)80028-2]. Geobios, 22(Supplement 2), 269-281.
• Mazzocchi, F. (2010). Complementarity in biology. [JOUR]. EMBO Rep, 11(5).
• Oxford. The New Oxford American Dictionary (Ed.) (2005) (Second ed.). New York: Oxford University Press, Inc.

• Zammito, J. H. (2003). [']This inscrutable principle of an original organization': epigenesis and [']looseness of fit' in Kant's philosophy of science. [doi: DOI: 10.1016/S0039-3681(02)00092-4]. Studies In History and Philosophy of Science Part A, 34(1), 73-109.

Geomorfología

En geomorfología, la epigénesis és el fenomen en el curs del com un riu, el llit del qual està excavat en un mant de roca blana, entalla un canó en la roca dura subjacent. L'interposició d'esta en un trecho del curs d'aigua pot ser el resultat d'una antecedencia: l'estructura de roca dura ha segut realçada per moviments tectónicos posteriors a l'instalació del riu en el terreny bla. En atres casos es tracta d'un fenomen de sobreimposición: l'estructura dura existia ya i havia adquirit la seua forma baix la roca blana abans de l'instalació del riu