Equisetidae
- Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor
Els equisetos, cridats Equisetidae en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011,[1][2][3] o també Equisetopsida o Equisetophyta, i en paleobotánica és més comú Sphenopsida, són plantes vasculars afins als falagueres que varen aparéixer en el Devónico, pero que actualment sobreviu únicament el gènero Equisetum, si be hi ha representants d'órdens extints. Este grup és monofilético, encara en els seus representants extints, per la seua morfologia distintiva. Són plantes chicotetes, encara que en el passat una varietat de calamitácea va alcançar els 15 metros durant el pérmico.[4]
Filogenia
[editar | editar còdic]- Introducció teòrica en Filogenia
Els anàlisis moleculars i genètics de filogenia solament es poden fer sobre representants vivents, com circunscripto segons Smith et al. (2006) (vore la ficha), a lo manco Equisetales és monofilético (Pryer et al. 2001a i 2004b, Dones Marais et al. 2003, Guillon 2004), pero per l'arquitectura única del brot del esporófito, és molt provable que tots els fòssils trobats pertanyguen a este clado.
Este clado pertany clarament a les monilophytas (Pryer et al. 2001), encara que la seua relació en el restant de les branques de monilophytas encara no està clara. Alguns estudis basats en ADN plastídico ubiquen a la subclasse com a germana de Marattiidae (Pryer et al. 2004, Smith et al. 2006a), pero Rai & Graham (2010) la varen trobar germana al restant de les falagueres. Esta relació és més concorde al registre fòssil (Taylor et al. 2009) i està d'acort en la morfologia del grup, si ben Christenhusz et al. 2011 pensen que és millor posar als equisetos dins del linaje de falagueres—Polypodiopsida (com en Pryer et al. 2001).
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Introducció teòrica en Taxonomia
Sinonímia
[editar | editar còdic]El grup dels equisetos que inclou inclús a aquells extints ha segut denominat Equisetales (de Candolle 1813), Equisetopsida (Agardh 1825, AR Smith et al 2006), Equisetinae (Eichler 1883, Engler 1886, Wettstein 1924), Sphenopsida (Engler 1924, Whittaker & Margulis 1978), Equisetaceae (Willkomm 1854), Calamophyta (Haeckel 1866, Bessey 1907, Barkley 1949, GM Smith 1955), Equisetophyta (Takhtajan 1964, Cronquist et al 1966), Equisetatae (Kubitski 1990), Sphenophyta (Margulis & Chapman 2009) i Equisetidae (Warming 1883, Chase & Reveal 2009, Christenhusz et al 2011, Ruggiero et al 2015).
El terme Equisetopsida segons Chase & Reveal 2009 equival a Embryophyta.
Sistema de Christenhusz et al. 2011
[editar | editar còdic]La classificació més actualisada dels membres vivents fins a gènero de pteridofitas és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[5] 2008);[6] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Subclasse: II Equisetidae Warm., Osnov. Bot.: 221 (1883).
- Orde D. Equisetales DC. ex Bercht. & J.Presl, Přanar. Rostlin: 271 (1820). 1 família.
- Família 4. Equisetaceae Michx. ex DC., Essai Propr. Méd. Pl. : 49 (1804).
- Orde D. Equisetales DC. ex Bercht. & J.Presl, Přanar. Rostlin: 271 (1820). 1 família.
- 1 gènero (Equisetum). Referències: Dones Marais et al. (2003), Guillon (2004, 2007), Hauke (1963, 1978), Schaffner (1930).
Classificació sensu Smith et al. 2006
[editar | editar còdic]Clados i tàxons superiors: Plantilla:Clados superiors inclós Monilophyta per a text, Classe Equisetopsida.
Sinònims: Sphenopsida, "horsetails" en anglés
Circumscripció: Un sol orde vivent:
- Equisetales, en una família Equisetaceae, i un gènero Equisetum, al voltant de 15 espècies vivents.
Órdens fòssils
,_Portland,_Oregon.jpg){kind=link}
Atres classificacions
[editar | editar còdic]Les classificacions tradicionals com la d'Engler varen ubicar a les equisetopsidas en la seua pròpia classe dins de les pteridofitas o plantes vasculars sense llavor, és dir que era acceptat que no eren briòfits i que tampoc eren plantes vasculars en llavor. Per les característiques distintives del talle, eren separades de les falagueres en megafilos conspicuos (Pterophyta, Pteropsida o Filicopsida sensu Engler), i també separades de les psilotáceas i les lycophytas, grups que a pesar de tindre els fulls reduïts no semblaven tindre relació en les equisetópsidas. La classificació sensu Engler és la següent:
- Regne Plantae (polifilético), divisió Embryophyta asiphonogama (parafilético), subdivisió Pteridophyta (parafilético), classe Sphenopsida (monofilético, equivalent a Equisetopsida sensu Smith et al.).
Caràcters
[editar | editar còdic]
Referències:
n : generació haploide,
2n : generació diploide,
m! : mitosis,
M! : meiosis,
F! : fecundació
Les equisetopsidas són plantes vasculars en cicle de vida haplodiplonte a on l'alternança de generacions és be manifesta, en esporófito i gametófito multicelulares i independents, en espores com a unitat de dispersió i de resistència. El gametófito és un "tale" (cos sense organisació), i el esporófito és un "corm" (en raïl, refillol i sistema vascular). Per estes característiques tradicionalment li les agrupa en les "pteridofitas".
Posseïxen esporófitos en megafilos o "frondes" (Euphyllophyta), que en Equisetum estan reduïts (per lo que preferix cridar-li'ls "eufilos reduïts" per a evitar cridar-los "megafilos"). Encara alguns autors seguixen cridant-los "microfilos" pel seu chicotet tamany, pero la tendència és a utilisar eixe terme sol per a referir-se als microfilos de les lycophytas, d'un orige filogenético diferent. Atres autors criden als fulls "escamas", sobretot en les traduccions de l'anglés, eixe terme li dona prioritat a la textura dels fulls, pero eixe terme pot aplegar a ser confús (si és necessari es podria traduir com "fulls escamosas").
Encara que no són evidents, hi ha caràcters morfològics que recolzen l'inclusió de Equisetum en el clado Monilophyta, per eixemple la morfologia dels espermatozoides (Renzaglia et al. 2000) i caràcters de les raïls (Kato 1983).
El seu aspecte general recorda vagament al dels bambú (en els que no guarden cap relació).
Les equisetópsidas tenen tallos buits, articulats, en nucs clarament marcats, i branques dispostes en verticilos al voltant del talle. Els entrenudos del brot estan acanalados formant crestes i valls, les cèlules epidérmicas de les crestes ("ridges") depositen sílice en la superfície que actua com a reforç de sostingues.
En els nucs naixen els fulls formant verticilos connados en la seua base. Els fulls si be són eufilos, són chicotetes, escamosas.
Els esporangis a on s'originen les espores, naixen en uns fulls modificats, sense clorofila, no fotosintéticas, en peu, cridades esporangióforos. Els esporangis s'ubiquen del costat ventral del esporangióforo, cap al costat del talle. Els esporangióforos s'ubiquen tots junts en la part apical del talle, formant lo que es coneix com "estróbilo".
Les equisetofitas actuals són plantes homospóricas (totes les espores són iguals). En les plantes homospóricas en general, les espores posseïxen la capacitat de produir gametófitos capaces d'originar gamets masculins i femenins (les espores produïxen gametófitos hermafroditas). No obstant existix una controvèrsia sobre si els gametófitos de les equisetópsidas són hermafrodites o no. Alguns gametófitos produïxen solament anteridios (que donen gamets masculins), atres gametófitos produïxen solament arquegonios (que donen gamets femenins). Segons Judd et al. (2002), a lo manco els gametófitos "femenins" es tornen bisexuales més vesprada.
Per a vore una descripció més detallada i en fotos vore equisetáceas.
Vore també
[editar | editar còdic]- Classificació dels organismes vegetals
- Per a vore una llista completa dels tàxons vore Sistema de classificació de monilophytas de Smith 2006
- Per a una descripció bàsica de morfologia i anatomia de les falagueres vore Pteridophyta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
- ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
- ↑ Zhuo Feng et al 2012, When horsetails became giants Chinese Science Bulletin, Vol. 57, Issue 18, pp 2285-2288
- ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
- ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition. Sinauer Axxoc, USA.
- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (pdf ací).
- Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (pdf ací).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Equisetidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.