Anar al contingut

Equivalència substancial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'àmbit de la seguritat alimentària, el concepte de equivalència substancial sosté que la seguritat d'un nou aliment, sobretot si ha segut modificat genèticament (MG), pot evaluar-se comparant-ho en un aliment tradicional similar que haja demostrat ser segur en el seu us normal a lo llarc del temps.[1] Va ser formulat per primera volta com a política de seguritat alimentària en 1993, per la Organisació de Cooperació i Desenroll Econòmics (OCDE).[2]

Com a part d'un procés de proves de seguritat alimentària, l'equivalència substancial és el pas inicial, en el que s'establixen les diferències toxicológicas i nutricionals del nou aliment en comparació a un homòlec convencional; les diferències s'analisen i evaluen, i es poden realisar més proves, lo que du a una evaluació final de la seguritat.[3]

L'equivalència substancial és el principi subjacent en l'evaluació de la seguritat dels aliments modificats genèticament per a una série d'organismes nacionals i internacionals, com l'Agència Canadenca d'Inspecció d'Aliments (CFIA), el Ministeri de Salut, Treball i Benestar de Japó (MHLW), la Administració de Drogues i Aliments dels EE. UU., la Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i la Organisació Mundial de la Salut.[4]

El concepte de comparar els aliments modificats genèticament en els aliments tradicionals com a base per a l'evaluació de la seguritat es va introduir per primera volta com a recomanació durant la Consulta Mixta FAO/OMS d'Experts sobre Biotecnologia i Seguritat Alimentària de 1990 (una conferència científica de funcionaris i industrials), encara que no es va utilisar el terme equivalència substancial.[5][6] Adoptant el terme, l'equivalència substancial va ser formulada com a política de seguritat alimentària per la OCDE, descrita per primera volta en el seu informe de 1993, "Safety Evaluation of Foods Derived by Modern Biotechnology: Conceptes i principis".[2] El terme es va prendre prestat de la definició d'equivalència substancial de la FDA de 1976 per a nous dispositius mèdics: segons la Notificació prèvia a la comercialisació 510 (k), un nou dispositiu de Classe II que és essencialment similar a un dispositiu existent pot autorisar-se per al seu llançament sense més proves.[2][7] El plantejament subjacent de comparar un nou producte o tècnica en un atre ya existent s'utilisa des de fa temps en diversos camps de la ciència i la tecnologia.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La OCDE basa el principi d'equivalència substancial en una definició de seguritat alimentària segons la qual podem supondre que un aliment és segur per al consum si s'ha ingerit a lo llarc del temps sense danys evidents. Reconeix que els aliments tradicionals poden contindre de forma natural components tòxics (normalment denominats antinutrientes ), com els glicoalcaloides solanina en les papes i alfa-tomatina en les tomates, que no afecten a la seua seguritat quan es preparen i mengen de manera tradicional.[8][9][10][nota 1]

L'informe propon que, encara que la biotecnologia amplia l'alcanç de la modificació dels aliments, no introduïx intrínsecament un risc adicional i, per tant, els productes modificats genèticament poden evaluar-se de la mateixa manera que els productes criats convencionalment.[1] Ademés, la relativa precisió dels métodos biotecnológicos deuria permetre centrar l'evaluació en les àrees problemàtiques més provables.[1] El concepte d'equivalència substancial es descriu a continuació com una comparació entre un aliment modificat genèticament i un aliment convencional similar, tenint en conte el processat dels aliments i cóm es consumixen normalment, incloent la cantitat, els patrons dietètics i les característiques de la població consumidora.[nota 2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Safety Evaluation of Foods Derived by Modern Biotechnology: Concepts and Principles OECD (1993)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 AgBiotechNet.2
  3. Trends Biotechnol..21(10)
    439–44.doi:10.1016/j.tibtech.2003.08.003. ()
  4. «Substantial Equivalence in Food Safety Assessment». Council for Biotechnology Information. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2016. Consultat el 6 de febrer de 2016. () (Page archive)
  5. «Joint FAO/WHO Expert Consultation on Biotechnology and Food Safety». FAO/WHO. Archivat des d'el original, el 2017-05-18. Consultat el 16 de febrer de 2016. "Consulta conjunta FAO/OMS sobre l'evaluació de la biotecnologia en la producció i elaboració d'aliments en relació en la inocuidad dels aliments" (1990) "Quan les senyes moleculars, microbianos, genètics i químics establixquen que l'aliment o ingredient alimentari és suficientment similar al seu homòlec convencional, per lo general només es requeriran proves toxicológicas mínimes". - Secció 6.3.1, "Strategies for Assessing the Safety of Foods Produced by Biotechnology", informe d'una consulta conjunta FAO/OMS, Organisació Mundial de la Salut, Ginebra, 1991.
  6. Nature.401(6753)
    525–526.doi:10.1038/44006.
  7. «Premarket Notification 510(k)». US Food and Drug Administration (FDA). Consultat el 5 de febrer de 2016.
    "Un 510(k) és una presentació prèvia a la comercialisació que es fa a la FDA per a demostrar que el dispositiu que es va a comercialisar és a lo manco tan segur i eficaç, és dir, substancialment equivalent, a un dispositiu llegalment comercialisat... que no està subjecte a l'aprovació prèvia a la comercialisació (PMS, Premarket Approval). Els solicitants deuen comparar el seu producte en un o més productes similars comercialisats llegalment i presentar i respalar les seues alegacions d'equivalència substancial".
  8. Substantial equivalence of antinutrients and inherent plant toxins in genetically modified novell foods, Novak, W. K.; Haslberger, A. G.,Food and Chemical Toxicology Volume 38 (6) p.473-483, 2000
  9. Organisation for Economic Co-operation and Development. Report of the Task Force for the Safety of Novell Foods and Feeds C(2000)86/ADD1. May 17, 2000
  10. «GM food safety assessment: tools for trainers». Food and Agriculture Organization (FAO). Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2016. Consultat el 8 de febrer de 2016. ()


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>