Ericaceae
La família Ericaceae inclou una gran diversitat de plantes llenyoses, especialment conegudes per les seues flors vistoses i la seua presència en sols àcits. Engloba matolls, abruixells, arbres chicotets i algunes trepadores, tant en climes templats com en zones tropicals daalta montanya.
| Ericaceae | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Ericales | ||
| Família | Ericaceae | ||
| Gènero | Erica, Arbutus, Calluna, Rhododendron, Vaccinium, entre atres | ||
| Espècie | unes 4.000 espècies | ||
DescripcióEditar
Característiques típiques de les Ericaceae:
- Fulla: generalment perennes, simples, de marge sancer o llaugerament dentat, a sovint coriàcees.
- Tija: llenyosa, en moltes espècies ramificada des de la base; pot arribar a ser un arbre chicotet com en Arbutus unedo (Alborcer).
- Flor: actinomorfa o llaugerament zigomorfa, en forma de campaneta o urceolada; corola de 4-5 pétals fusionats.
- Fruit: baya o càpsula; en alguns casos comestible, com els de Vaccinium myrtillus (mirtil).
HàbitatEditar
Les Ericaceae són pròpies de sols àcits, pobres en nutrients i ben drenats:
- Pinades i carrascals aclarits
- Landes, montanyes silíciques i matolls mediterràneus
- Turberas i zones d'alta humitat en regions fredes
Gèneros destacatsEditar
- Erica – moltes espècies endèmiques del litoral mediterràneu, com Erica multiflora (bruc de hivern)
- Calluna – Calluna vulgaris, coneguda com el cepell, abundant en zones boreals
- Arbutus – Arbutus unedo, l'alborcer, arbre mediterràneu de fruit roig
- Rhododendron – plantes ornamentals en jardineria d'ombra i montanya
- Vaccinium – espècies de fruits comestibles, com V. myrtillus i V. vitis-idaea
UsosEditar
- Ornamentals: brucs, rododendres i cepells són molt usades per la floració vistosa
- Alimentació: bayes de Vaccinium s'aprofiten en melades, pastíssos o licors
- Tradició popular: l'alborcer ha segut considerat en medicina popular i simbologia
ConservacióEditar
Encara que moltes espècies són comunes, les Ericaceae poden vore's afectades per:
- Acidificació o canvi climàtic
- Destrucció de sòls àcits per reforestació artificial o incendis
- Recollida incontrolada de plantes ornamentals o medicinals
ReferènciesEditar
- Alan B. De Lillis, Marcello R. R. Bartolomeo, and Keith M. T. Turner. The Plant Lover’s Guide to Heathers. (2012) 215 pag. ISBN: 978-1604691664
- Charles R. H. Nutt. Rhododendrons and Azaleas: A Complete Guide (2018) 320 pages, ISBN: 978-0393353051
- «Familia Ericacea (Heath) y su cultivo». extension.psu.edu
- Vizgirdas, Ray S.; Rey-Vizgirdas, Edna. A guide to plants of Yellowstone & Grand Teton national parks: natural history notes and uses (en anglés). University of Utah Press, 2007, p.167
BibliografiaEditar
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385
- Cairney, JWG & Meharg, AA (2003). Ericoid mycorrhiza: a partnership that exploits harsh edaphic conditions. European Journal of Soil Science 54, p. 735-740
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789
- Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ericaceae.