Anar al contingut

Erilaz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una pedra rúnica moderna de Kalle Dahlberg.

Un erilaz, gravador de runas o mestre rúnic és un especialiste en l'escritura rúnica sobre pedra. A diferència d'atres regions d'Europa durant l'Alta Edat Mija, molts escandinaus provablement sabien llegir i escriure, be sobre os o fusta.[1] No obstant, era complicat gravar sobre pedra, per lo que va sorgir la figura del gravador de runas. A lo llarc de el XI, quan varen ser gravades la majoria de les pedres rúniques, ya hi havia certs especialistes que eren contractats per a gravar, decorar i erigir les pedres; quan es terminava el treball, a voltes finalisava l'escrit mencionant al erilaz, convertint estos monuments històrics en els primers eixemples d'obres d'art firmades per l'autor.

Es coneixen més d'un centenar de gravadors de runas de l'Era vikinga en Suècia, la majoria de el XI en l'est de Svealand.[2] Certes obres anònimes tenen les traces característiques d'alguns autors coneguts i per lo tant se'ls atribuïxen l'autoria.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula procedix del protogermánico ancestro del anglosaxó eorl i els seus derivats, que significa «home, guerrer, noble». També és un derivat de erōn, «lluita, batalla», per lo tant el significat més aproximat seria «aquell que lluita, guerrer», encara que també s'ha vinculat a arōn («àguila»).[3]

Segons Hávamál, estrofa 138, Odín, el deu principal del panteón nòrdic, es considera el primer Erilaz o «sabio de les runas».[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vilka kunde rista runor? (en suec).
  2. Runristare en Nationalencyklopedin (1995).
  3. Vladimir Orel (2003). A Handbook of Germanic Etymology. Leiden: Brill. ISBN 90-04-12875-1. p. 85
  4. trad. H. A. Bellows (1936) (ed.): «Hávamál». Edda poètica. Consultat el 18 de juliol de 2007.
  5. Versió en nòrdic antic. (ed.): «Hávamál». Edda poètica. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2007. Consultat el 28 d'octubre de 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Pixes, B. (2003). "Runic 'erilaR'", North-Western European Language Evolution (NOWELE), 42:41-68.
  • Plowright, S. (2006). The Rune Primer, Lulu Press. ISBN 1-84728-246-6; book review
  • Archivat el 1 de octubre de 2011 archivat en Wayback Machine.


Referències

[editar | editar còdic]