Ermita Verge de l'Esperança i Convent de Jerónimos (Segorbe)

Erro al crear miniatura:

Ermita Verge de l'Esperança i Convent de Jerónimos (Segorbe)

La ermita de la Verge de l'Esperança de Segorbe, és una ermita catalogada com Be de Rellevància Local, en número d'identificació 12.07.104-015, ubicada a uns dos quilómetros de Segorbe, en la comarca del Alt Palancia, de la província de Castelló, Espanya, junt als restants del monasteris de jerónimos al com complementava, i del que actualment no queden més que uns pocs restants; segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Història

Hi ha autors que consideren en este mateix lloc a on actualment s'erigix l'ermita de la Verge de l'Esperança, hi havia des de temps remots un santuari a alguna divinitat, i els cal consideren que la devoció a esta advocación mariana existix des d'el VII; pero res d'açò pot provar-se documentalmente, ya que l'informació fiable de que es dispon només fa referència a que poc despuix de la reconquista en el lloc existia algun edifici de caràcter religiós i que a finals d'el XIV es va construir una menuda ermita que en un primer moment va estar dedicada tant a l'Esperança com a santa Bàrbara.

Més vesprada, a finals d'el XV, en concret en 1495 l'infant Enrique d'Aragó, primer de Fernando el Catòlic, va fundar en eixe mateix lloc un monasteri de l'Orde de Sant Jerónimo, els quals no varen aplegar al monasteri fins a 1573, que va acabar sent abandonat durant la desamortisació de Mendizábal i molt danyat com a conseqüència de les guerres carlistas (ya que donada la situació estratègica del monasteri es va utilisar en part com castillejo), quedant actualment només unes poques ruïnes. Pese a tot, és durant l'existència del monasteri quan l'ermita té més rellevància en la zona. Es té documentació sobre el seu estat ruïnós en 1582 i la necessitat de la seua restauració, que es va dur a partir de 1583 per part del Bisbe Canubio. Novament va necessitar restauració en el XIX, per a tindre que portar-se a terme en 1906 una rehabilitació completa de la mateixa, obra que es va finançar gràcies a l'ajuda econòmica proporcionada per un dels canonges de la catedral de Segorbe en aquell moment, Lamberto Perpinyà. És en esta intervenció en la que es dona a l'edifici l'aspecte actual, encara que també s'han realisat posteriorment atres intervencions.

Descripció

L'edifici és de fàbrica mampostería, rajola i reboçat, en coberta a dos aigües i murs laterals que presenten el reforç de forts contraforts exteriors, que interiorment es corresponen en les quatre crujir en que es dividix la nau. De planta d'una sola nau de forma rectangular d'unes mides aproximades de 24 metros de llarc per 12 metros d'ample. La cobertes interiors es fan en volta de canó que se subjecta sobre arcs de mig punt que descansen sobre pilastres. En l'altar una hornacina en l'image de la Verge, que apareix coronada sobre glòria d'àngels i en un ceptre en la seua mà esquerra.

La frontera, que se situa als peus de la planta, seguix la llínea de la teulada, i presenta dos grans pilastres que l'emmarquen. La porta, presenta un marc de sellars en forma d'arc de mig punt. Sobre la porta un óculo circular en vidriera en la que es dibuixa una creu, dona allumenament a l'espai interior.

Per la seua banda l'espadaña en una única campana se situa en el hastial atrasser. L'ermita se situa en un parage natural municipal, conegut com, L'Esperança de Segorbe. Este parage ho componen, per un costat el conegut com Manantial de gua de l'Esperança, que és el que proporciona abastiment a la ciutat de Segorbe; l'Ermita de la Verge de l'Esperança; els restants del Convent dels Jerónimos i l'aula de la naturalea.

Bibliografia

• ARASA, Ferran, COLOMER, Vicente (1991). Nova inscripció romana de Segorbe (L'Alt Palancia). Quaderns de prehistòria i arqueologia castellonenques. Núm. 15
• MATEOS GÓMEZ, Isabel i altres (1999). L'art de l'Orde Jerónima. Bilbao: Ed. Trobe