Anar al contingut

Pilastra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pilastra

Una pilastra, paraula provinent del italià pilastro,[1] és un pilar o columna, de base quadrangular,[2] adossat a un mur o paret. La seua funció pot ser estructural, sostenint sostre, teulada, entablamento, moldura o arquitrau, o merament decorativa. La pilastra (paraula derivada de pilar) pot estar composta dels mateixos elements arquitectònics que les columnes o pilars, com són base, fuste i capitel, segons els diferents órdens arquitectònics. Quan descollen del mur i són allargades i conectades en arquerías cegues reben el nom de bandes lombardas.[1]

Erro al crear miniatura:
Pilastres en una casa de camp de Sídney (Ohio).

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres pilastres pétreas conegudes es varen erigir en el complex funerari del faraó Dyeser (Zoser), en l'actual Saqqara, Egipte, com a element semi-decoratiu, sense perdre la seua funció estructural, imitant troncs vegetals agrupats —el seu immediat precedent—, a modo de columnes adossades al final d'un mur. En l'Arquitectura grega existix pocs eixemples de pilastres, degut a que els elements estructurals configuraven la forma dels edificis. En les construccions de l'Antiga Roma es varen utilisar profusamente. Un cas singular d'us de pilastra es produïx en l'Arquitectura gòtica, a on els elements que soportaven les voltes de crucería eren els pilars cruciformes (és dir, en forma de creu vists en secció). Estos pilars tenen esta forma perque és un pilar que en cada una de les seues quatre cares se li ha «adherit» una pilastra que és continuació del «nervi» de l'arc corresponent, conformant el conjunt esta forma d'elements nervados tan característics del Gòtic. Com la finalitat decorativa de les pilastres era molt apreciada, va perdent la seua funció sustentante, adossant-se més al mur, inclús fins a encastrar. Este punt d'inflexió va ser donat, en general, en l'Arquitectura renaixentista, en especial en el Cinquecento i Manierisme, i va ser usada molt àmpliament en el Barroc, en especial en fronteras i altars. La proliferació d'estes en el Barroc va fer sorgir variants de la simple pilastra com l'estípite, pilastra o pilar el tronc del qual o fuste està en forma de tronc invertit de piràmide, especialment abundants en el Barroc espanyol.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 164. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. REAL ACADÈMIA ESPANYOLA. «rae. es/pilastra Pilastra». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2024-06-29.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Pilastra en el Viccionari.