Ermites d'Alpuente
Les ermites d'Alpuente són el conjunt de capelles rurals que hi ha en les tres parròquies catòliques de dit municipi de la província de Valéncia. Generalment es troben en els diferents llogarets del terme.
L'administració de l'Iglésia catòlica en el municipi d'Alpuente
[editar | editar còdic]En el terme municipal d'Alpuente hi ha tres parròquies, cada una en la seua iglésia parroquial: la de Nostra Senyora de la Pietat en Alpuente, la de Sant Miguel Arcàngel en El Collado i la de Sant Bernabé Apòstol en Corcolilla.[1]
En 1772 es va dictar un decret pel que s'elevava a parròquies anexos parroquials, entre els que figuraven dos alpontinos: El Collado i Corcolilla. Posteriorment, el bisbe de Segorbe, Joaquín Hernández, va tornar a confirmar-les com a parròquies independents. Aixina quan a mitan d'el XIX, Madoz descric cóm es configurava el terme d'Alpuente en aquell moment, de l'iglésia parroquial d'Alpuente depenien les també parroquials del Collado i Corcolilla, servides per un vicari propi. Ademés existien ermites en els llogarets de Baldovar, Camp de Dalt i La Cuevarruz. En estes ermites celebrava missa els festius un sacerdot de la parròquia a la que corresponien.[2]
Durant la primera mitat d'el XX es varen construir ermites en El Chop i La Carrasca, i durant la segona mitat del sigle es varen edificar en La Almeza, El Hontanar i Camp d'Avall.[2]
A cada parròquia corresponien varis llogarets, de les que no totes tenien ermites. La distribució en 1900 -alguns llogarets ya no estan habitades- era la següent:[2]
- De La nostra Senyora de la Pietat d'Alpuente: Arquela, Arquelilla, Baldovar, Benacatázara, Benrandía, Camp d'Avall, Camp de Dalt, La Cañadilla, La Carrasca, El Chop i La Hortichuela.[2]
- De Sant Miguel Arcàngel del Collado: El Hontanar, Vizcota i La Torre.[2]
- De Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla: La Almeza, La Canaleja, Cañada Pastors, Cañada Seca, La Cuevarruz i La Masadilla.[2]
Enumeració de les ermites
[editar | editar còdic]Ermita de la Mare Sacrament
[editar | editar còdic]Esta ermita està declarada be de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000017). Es troba en el llogaret de la Carrasca, junt a la carretera CV-352, accés a Camp d'Avall.[3] El temple, dedicat a santa María Micaela del Santíssim Sacrament, es va terminar de construir abans del començ de la guerra civil. Va ser inaugurat en 1939, despuix d'acabar la lluita.[4]
Ermita de la Puríssima de les Eres
[editar | editar còdic]Esta ermita està declarada be de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000014). Es troba en l'extrem meridional del llogaret de les Eres.[5]
Construïda en mampostería i sellars, té un porche de sostre pla en dos buits laterals i poyo corregut. La nau presenta tres contraforts. L'accés està arrematat en arc de mig punt i tancat per una reixa. Els vans laterals també són de mig punt. i en una d'ells s'aprecia una inscripció alterat, per lo que s'assumix que en algun moment l'arc va ser desmontat i es va tornar a montar. Hi ha restants d'un rellonge de sol i en una rajoleta s'indica: «Hermita de la Puríssima». La frontera està arrematada per un frontón triangular, en espadaña de sellars arrematada en adorn de bola de pedra i sense campana. Només té una nau, rectangular, i coberta en volta de canó de quatre trams recolzada sobre unes pilastres adossades. La volta va estar policromada en pintures a la fresca que representaven grecas i fullages. En un dels arcs es llig la data de 1884. En el testero, retaule barroc en una hornacina buida puix l'image de la Puríssima es va traslladar a l'iglésia parroquial de La nostra Senyora de la Pietat.[6]
Ermita de la Verge del Cap de la Almeza
[editar | editar còdic]En el llogaret de la Almeza hi ha una verónica i una ermita dedicades a la Verge del Cap.[7] Les festes en honor a la Verge se celebren l'última fi de semana d'agost.[8]
La campana de l'ermita, d'uns 16 quilos de pes, és una d'estació de ferrocarril reutilisada.[9]
Ermita de Sant Isidro de Camp d'Avall
[editar | editar còdic]Entre el patrimoni religiós d'este llogaret destaca una ermita dedicada a Sant Isidro Labrador. Les festes en honor al sant se celebren l'última fi de semana de juliol.[10]
Ermita de Sant Roque de Baldovar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Roque de Baldovar.
Este temple està catalogat com be de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000018) per la Generalitat Valenciana.[11] Dita institució li dona el nom de Iglésia Parroquial de San Roque, si ben no consta entre les parròquies de la diòcesis,[1] a l'hora que atres fonts constaten que depén de la parròquia de La nostra Senyora de la Pietat d'Alpuente.[12]
L'altar major de l'ermita està presidit per una image de Sant Roque que va ser salvada durant la guerra civil de 1936. L'estàtua va ser dorada i vestida per Villarroya. En el testero, hi ha un retaule neoclàssic en escayola, obra de Francisco Sambonet Ferrer, inaugurat el 16 d'agost de 1966. Sant Roque és el patró del llogaret, que ho festeja el 15 i 16 d'agost.[13]
Ermita de Santa Bàrbara d'Alpuente
[editar | editar còdic]Este edifici es va alçar en 1376, reconstruint-se en 1703, presentant una singularitat arquitectònica deguda a la forma de la seua construcció, puix presenta els contraforts en la frontera principal i voltes en l'interior de l'edifici.[14]
Es tracta d'un menut temple, que despuix de deixar d'estar sacralizado va acabar en mans privades, pero contava en una altura que permetia construir una planta superior, en els laterals, la qual és utilisada, despuix de la restauració portada a terme per a la seua adequació com a museu pelontològic, per a l'exhibició de panels explicatius, presentant inclús zona expositiva en el subsol.[14]
Este temple està catalogat com be de rellevància local per la Generalitat Valenciana (IGPCV 46.036-9999-000013)[15] per les característiques constructives abans mencionades.[14] Alberga el Museu Paleontològic d'Alpuente.[16]
Ermita de Santa Bàrbara de Camp de Dalt
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ermita de Santa Bàrbara (Camp de Dalt).
Esta ermita, situada en el llogaret de Camp de Dalt, és un anex de la parròquia d'Alpuente, pero és atesa per la de Titaguas.[17] Les festes en honor a Santa Bàrbara se celebren en este llogaret la segona fi de semana d'agost. La advocación va donar nom al celler vinícola local.[13]
Ermita de Sant Josep de la Cuevarruz
[editar | editar còdic]Este temple està catalogat per la Generalitat Valenciana com be de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000020). Dita institució li dona el nom de Iglésia Parroquial de Sant Josep, si ben no consta entre les parròquies de la diòcesis,[1] a l'hora que atres fonts constaten que depén de la parròquia de Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla.[18][19]
L'ermita forma un conjunt en la font-abrevadero i el trinquet que té adossats. El trinquet es va construir en 1866, mentres que la duta de les aigües a la font-abrevadero es va fer en 1966. La frontera de l'ermita és alegre i fabricada en grossa mampostería. Està coronada per una doble espadaña, en buits de diferent tamany per a sengles campanes, les quals es varen salvar de la guerra civil espanyola. Alberga una talla barroca d'Ignacio Vergara.[19]
Ermita de Sant Cristóbal del Hontanar
[editar | editar còdic]Este temple es va originar rehabilitant l'antiga casa de la mestra. El llogaret celebra la festivitat de Sant Cristóbal la penúltima fi de semana de juliol.[13]
Ermita de Sant Cristóbal del mirador del Penell
[editar | editar còdic]Situat sobre el mont del mateix nom, a 1060 metros, no hi ha cap signe que revele que s'usa com a edifici religiós; té l'apariència d'un refugi de montanya o edificació similar, construïda enterament en mampostería. Presenta grans obertures en cada u dels seus murs, de les una constituint l'accés, sense porta de tancament. Està coberta per una teulada a dos aigües en poca pendent, que se soporta en un entramat de voltons de fusta que queda a la vista. La rodeja una esplanada llimitada per un murete de pedra. En el seu interior, casi buit i carent d'ornamentació, hi ha un senzill altar de pedra. L'us religiós de l'edifici es llimita a la missa de la festivitat de Sant Cristóbal, el 14 d'agost.[20]
Ermita del Beato Francisco Pinazo en El Chop
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ermita del Beato Francisco Pinazo.
Esta ermita, que està declarada be de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000019), es troba en el llogaret del Chop.[21] Està dedicada a Sant Francisco Pinazo, un religiós franciscano naixcut en este llogaret i que va ser beatificado el 10 d'octubre de 1926 per Pío XI i canonizado el 20 d'octubre de 2024 per Francisco I, junt en atres sèt màrtirs assessinats en Damasc en 1860.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]- Sobre l'ermita de Mare Sacrament de la Carrasca:https://relojesdesol.info/gallery2/gallery/v/espana/cva/vale/ES_CVA_VALE_Alpuente-007-01_La-Carrasca-ermita_IMG_0802.jpg.html
- Sobre l'ermita de la Puríssima de les Eres: https://relojesdesol.info/gallery2/gallery/v/espana/cva/vale/ES_CVA_VALE_Alpuente-002-01_ermita-La-Purisima.jpg.html
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Parròquies de la diòcesis de Valéncia - Conferència Episcopal Espanyola» (en és). Consultat el 2025-10-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Albir, Cristina (2022). «Gestió comunal dels sepelis en Alpuente», Faltar o morir, Valéncia: Museu Valencià d'Etnologia, pp. 271-284. ISBN 9788477959403.
- ↑ «Ermita de la Mare Sacrament». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «La Carrasca | Alpuente». www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Ermita de la Puríssima». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «L'Ermita de la Puríssima | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ Goja d'Alpuente.Ajuntament d'Alpuente.Consultat el 26 oct 2025.
- ↑ «Almeza | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-26.
- ↑ «Verge del Cap - Verge del Cap de la Almeza ALPUENTE (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Archivat des d'el original, el 2025-09-06. Consultat el 2025-10-26.
- ↑ «Camp d'avall | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Iglésia Parroquial de Sant Roque». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Servici Diocesà d'Arxius Parroquials de Valéncia» (en ca). www. arxparrvalencia. org. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Llogarets d'Alpuente | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «L´ermita de Santa Bàrbara d´Alpuente acollirà el primer Museu Paleontològic de la comarca dels Serrans» (en ca). Alce-EMV. Consultat el 2025-10-29.
- ↑ «Ermita de Santa Bàrbara». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Museu Paleontològic (MUPAL)» (en és). Activitats i Experiències - Comunitat Valenciana. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Servici Diocesà d'Arxius Parroquials de Valéncia» (en ca). www. arxparrvalencia. org. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Iglésia Parroquial de Sant Josep». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 19,0 19,1 «Cuevarruz | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Ermita de Sant Cristobal - Mirador del Penell | Alpuente» (en és). www. alpuente. es. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Ermita del Beato Francisco Pinazo». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Francisco Pinazo: un humil pastor camine de la santitat». Consultat el 2025-10-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermitas de Alpuente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.