Eryngium amethystinum
Eryngium amethystinum o penca amatista és una espècie d'herba pertanyent a la família Apiaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea espinosa que alcança els 30-50 cm d'altura molt ramificada i de color blau clar a púrpura. Brot erecto de 2-7 dm d'altura. Fulls basals normalment perennes, coriáceas, en foliolos , llim de 10-15 cm de llarc; folíols lineares lanceolados, en dents espinoses. Els caps florals són blaus i florixen en estiu, flors menudes, d'uns 4 mm de llarc, formant cabezuelas d'1-2 cm d'ample, a les que sobrepassen 5-9 fulls periánticas de 2-5 cm de llarc en 1-4 parells de menudes espines en el marge. Frut de 4-5 mm de llarc, en escamas membranosas. El Eryngium creticum , més tendre, en fulls basals no segmentades i que no tarden en marchitarse i en cabezuelas més menudes es troba també en el Mediterràneu oriental, especialment en Grècia. Són molt apreciades per les abelles.
Distribució
[editar | editar còdic]És nativa de l'est del Mediterràneu fins a Itàlia a on creix en llocs solejats rics en calcio.
Sols secs sobre calç.
Propietats
[editar | editar còdic]Farmàcia
[editar | editar còdic]- Substàncies: saponinas, inulina, resina, goma, taninos, sacarosa.
- Propietats curativas: diurética, espasmolitica, suorífica.
- Parts utilisades: la raïl.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La raïl és comestible si s'ha hervir durant molt temps.
Jardineria
[editar | editar còdic]Esta planta és utilisada en freqüència per a apanys florals secs, ya que conserva el seu bell color per molt temps. Pero també és utilisada en jardí de roques (les primeres notícies sobre la seua introducció en els jardins europeus es remonten a 1650) ya que requerix poc conte: pot fàcilment soportar les temperatures mínimes i també són molt rígides.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eryngium amethystinum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 233. 1753.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda al erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.
amethystinum: epítet ve del particular color violeta-azulado del seu inflorescència.
- Sinonímia
- Eryngium glomeratum Lam. (1798)
- Eryngium multifidum Sibth. & Sm.[2]
- Erysimum pallescente[3]
- Eryngium australe Wulfen & West ex Schult.
- Eryngium caeruleum Link
- Eryngium dilatatum Guss.
- Eryngium orientale Mill.[4]
Nom comú
[editar | editar còdic]Espanyol:penca amatista
- escorzonera de Mèxic[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Eryngium amethystinum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
- ↑ Sinònims en wikis
- ↑ Sinònims en [1]
- ↑ Eryngium amethystinum en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eryngium amethystinum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.