Eryngium bourgatii
La penca panical, penca de la Magdalena o penca blanca (Eryngium bourgatii) és una planta herbàcea perenne de la família Apiaceae.
_flower.JPG)
Descripció
[editar | editar còdic]Herba vivaz, glabra, espinosa, generalment de color blau, a lo manco els talles i la inflorescència. Brots erectos, de fins a 45 cm d'altura. Fulls basals de 3-7 cm, dividides en 3 segments d'1 a 2 voltes pinnatifidos, espinosos. Florés sésilés agrupades en capítuls hemisfèrics protegits per un involucre de bràcteas espinoses que superen en molt als capítuls. Frut format per 2 mericarpos. Florix a final de primavera i en l'estiu.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Freqüent en les gleras pedregales de les montanyes.
Distribució
[editar | editar còdic]En Espanya en els Pirineus, i en el Sistema Central entre atres zones montanyoses.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eryngium bourgatii va ser descrita per Antoine Gouan i publicat en Illustrationes et Observationes Botanicae 7, t. 3. 1773.[2]
- Citologia
Número de cromosomas de Eryngium bourgatii (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[3]
- Etimologia
Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda el erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.
bourgatii: epítet
- Sinonímia
- Eryngium alpinum sensu Lapeyr.
- Eryngium pallescens Mill.
- Eryngium tournefortii Bubani[4]
- Eryngium planum Lapeyr.[5]
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: alguerrico, rajoletes, penca, penca blava, penca blanca, penca borriquero, penca cuco, penca de l'estrela, penca de la Magdalena, penca de port, penca santa, panical.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ «Eryngium bourgatii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
- ↑ Aportació a l'estudi d'algunes espècies del gènere Eryngium de la flora pirenenca. Molinas de Ferrer, M. L. & M. T. Perdigó Arissó. (1981) Estudi General 1(2): 179-187
- ↑ 4,0 4,1 Real Jardí Botànic
- ↑ Eryngium bourgatii en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brummitt, R. K. 2002. Report of the Committee for Spermatophyta: 53. Taxon 51(4): 795–799.
- Net Feliner, G. 2001. (1483) Proposal to conserve the name Eryngium bourgatii against I. pallescens (Apiaceae). Taxon 50(2): 585–586.
- Aldén, B., S. Ryman & M. Hjertson. 2009. Våra kulturväxters namn - ursprung och användning. Formes, Stockholm (Handbook on Swedish cultivated and utility plants, their names and origin). (Vara kulturvaxt namn)
- David, P. H., ed. 1965–1988. Flora of Turkey and the east Aegean islands. (F Turk)
- Encke, F. et al. 1984. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 13. Auflage. (Zander ed13)
- Erhardt, W. et al. 2002. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 17. Auflage. (Zander ed17)
- Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard)
- Jahandiez, I. & R. Maire. 1931–1941. Catalogue dones plantes du Maroc. (L Maroc)
- Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third. (Hortus 3)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eryngium bourgatii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.