Esagila
Esagila o Esaĝila, Esangila, Esaĝil, šešgallu (del sumerio: 𒂍𒊕𒅍𒆷 É-sa-gil, É-SAǦ-ÍL.LA templo de techo elevado o Casa de la sublime morada)[1] va ser un temple de la ciutat de Babilonia que posseïa Marduk,[2][3] i estava dedicat a ell i al seu consorte Serpanitu. El temple estava complementat en un ziqqurratu.[4][5][6][7]
Esagila apareix mencionat en el còdic de Hammurabi, a on el propi Hammurabi es declara sirviente diari del temple.[8]
Apogeu
[editar | editar còdic]Estava situat al sur del zigurat Etemenanki, conegut en la tradició judeocristiana com Torre de Babel. En el temple es rendia cult a l'image de Marduk, rodejada per les imàgens de cult de totes les ciutats que s'havien rendit a el hegemonia del Imperi babilònic des de el XVIII; hi havia també un chicotet llac, cridat Apsu (o «Abzu») pels sacerdots babilonios. Este Apsu, era una representació d'Enki, pare de Marduk, que com a deu de les aigües, vivia allí, puix es considerava que era l'orige de totes les aigües dolces sobre les que surava la terra.
Els babilonios celebraven les festes del Akitu per a recordar que Marduk havia creat l'orde en l'univers. El santuari Esagila, segons el Enuma Elish, seria la llar de tots els deus baix el patronazgo de Marduk i, per tant, el centre de l'univers.
Descripció
[editar | editar còdic]El complex Esagila, completat per Nabucodonosor II era el centre de la ciutat de Babilonia. Comprenia un gran pati d'uns 40 x 70 m, que contenia un atre més chicotet d'uns 25 x 40 m, i finalment, una capella central, consistent en una antesala i una sala principal, a on estaven les estàtues de Marduk i Serpanitu.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ W. F. Albright, reviewing Friedrich Wetzel and F. H. Weissbach, Das Hauptheiligtum des Marduk in Babylon: Esagila und Etemenanki in American Journal of Archaeology 48.3 (July, 1944), p. 305f.
- ↑ George, Andrew R. (1993). House Most High. The Temples of Ancient Mesopotamia, Winnona Lake: Eisenbrauns, pp. 139-140.
- ↑ CH, An. II, 12
- ↑ Parrot, André (1949). Ziggurats et Tour de Babel, Pariu: Michel, pp. 237.
- ↑ Vicari, J. (2000). La Tour de Babel, Pariu.
- ↑ (2003) «L'Etemenanki, armature du cosmos», La Tour de Babylone. Que reste-t-il de la Mésopotamie?, Pariu: Li Seuil, pp. 240. ISBN 9782021336894.
- ↑ Bach, Konrad (2009). Der Turmbau zu Babel, GRIN Verlag, pp. 18. ISBN 9783640305124.
- ↑ ISIMU. Revista sobre Orient Pròxim i Egipte en l'antiguetat.Universitat Complutense de Madrit:VIII
- 127-134.ISSN 1575-3492.Consultat el 14 d'agost de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esagila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.