Etemenanki

Etemenanki

Pla del complex religiós, en el Etemenanki.

deesa ishtar

Deesa Ishtar

Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un zigurat dedicat a Marduk en la ciutat de Babilonia en el VI de la dinastia caldea. Originalment de sèt pisos d'altura, pocs restants permaneixen en l'actualitat. Etemenanki va anar popularment associat en la Torre de Babel de la qual es diu que es va inspirar el relat bíblic.

Construcció

No se sap exactament quàn va ser construït Etemenanki, pero provablement existia abans del regne d'Hammurabi (cap a 1792-1750  a. C.). Es pensa que el poema sobre la creació de Babilonia Enûma Elish va ser escrit durant poc temps despuix del regnat de Hammurabi; ya que el poema menciona al Esagila, el temple de Marduk, sent creat immediatament despuix de la creació del món, i intuïx l'existència de Etemenanki, es presumix que abdós existien durant a lo manco 100 anys abans del temps en el que va escriure este poema, pero també deu estar escrit molt abans, ya que els autors també ignoren quàn exactament ho varen construir.

La ciutat de Babilonia va ser destruïda en 689 a. C. per Senaquerib, qui diu haver destruït el Etemenanki. La ciutat va ser restaurada per Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor II. Va costar 88 anys en ser reconstruïda. La seua característica central era el temple de Marduk (Esagila), per al qual estava relacionat el zigurat Etemenanki. Esta va ser reconstruïda per Nabucodonosor II. Els sèt pisos del zigurat alcancen una altura de 91 metros i conté un temple en el cim.

Reconstrucció

La base d'esta torre hauria segut un quadrat de 92 metros de costat, i la seua altura original hauria segut aumentada en temps de Nabopolasar i Nabucodonosor II (605-592 a. C.), per a fer-l'un digne exponent del seu poder i grandea. Càlculs basats en atres excavacions arqueològiques varen determinar que esta torre escalonada va poder haver tingut entre 60 i 90 m d'altura.

Es conserva una molt interessant i detallada descripció d'este zikkurratu (zigurat) en els escrits d'Heródoto, cridat el «Pare de l'Història», qui va visitar Babilonia.

En mig de cada u dels dos grans quarters en que la ciutat es dividix, hi ha alçats dos alcassers. En l'un està el palau real, rodejat en un mur gran i de resistència, i en l'atre un temple de Júpiter Belo en les seues portes de bronze. Este temple, que encara durava en els meus dies, és quadrat i cada u dels seus costats té dos estadis. En mig d'ell es va fabricada una torre massiça que té un estadi d'altura i un atre de gruixa. Sobre esta s'alça una atra segona, despuix una atra tercera, i aixina successivament fins a aplegar al número de huit torres. Al voltant de totes elles hi ha una escala per la part exterior, i en la mitat de les escales un replà en assents, a on poden descansar els que pugen. En l'última torre es troba una capella, i dins d'ella un gran llit magníficament disposta, i al seu costat una taula d'or. No es veu allí estàtua cap, i ningú pot quedar-se de nit, fòra d'una sola dòna, filla del país, a qui entre totes tria Deu, segons referixen els Caldeos, que són els seus sacerdots.

Hui solament es conserven ruïnes d'ella ya que la seua construcció va ser feta en materials molt sensibles al ras.