Anar al contingut

Escapolita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Skapolit,1 Benono, Madagaskar.jpg
Escapolita

La escapolita o fuscita és un grup de minerals tectosilicatos, que formen tots ells una série de solució sòlida entre dos extrems: la meionita en calcio i la marialita en sodi:

Nom del mineral Proporció Ca:Na fòrmula química
meionita 1:0 a 3:1 Ca4A el6Si6O24(CO3)
wernerita 3:1 a 1:2 (Na,Ca)4(Si,Al)12O24(Cl,CO3,SO4)
marialita 1:2 a 0:1 Na4A el3Si9O24Cl
Archiu:Scapolite-159397.jpg
Escapolita de la província de Badakshan, Afganistan

La escapolita va ser descrita pel mineralogista brasiler José Bonifácio de Andrada i Silva en 1800.[1] Va ser nomenat per les paraules gregues ζκαποζ, skapos ('vareta') i lithos ('pedra'), ya que a voltes ve en forma de llarcs cristals estriados;[2] en segon lloc, li va donar el nom de wernerita pero este terme, al no haver segut anterior, només es considera una varietat de grup.

Ambient de formació

[editar | editar còdic]

Són uns minerals metamòrfics. Són molt comuns en les roques ígneas, formats sobre estes per alteració metamòrfica de les roques máficas o en bombes volcàniques i lava, també en l'alteració de les pegmatita. També en roques metamòrfiques de metamorfisme regional i de contacte.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal de physique Fructidor an VIII, p. 246.
  2. Alain Foucault y Jean-François Raoult, 2001