Escapolita
La escapolita o fuscita és un grup de minerals tectosilicatos, que formen tots ells una série de solució sòlida entre dos extrems: la meionita en calcio i la marialita en sodi:
| Nom del mineral | Proporció Ca:Na | fòrmula química |
|---|---|---|
| meionita | 1:0 a 3:1 | Ca4A el6Si6O24(CO3) |
| wernerita | 3:1 a 1:2 | (Na,Ca)4(Si,Al)12O24(Cl,CO3,SO4) |
| marialita | 1:2 a 0:1 | Na4A el3Si9O24Cl |
La escapolita va ser descrita pel mineralogista brasiler José Bonifácio de Andrada i Silva en 1800.[1] Va ser nomenat per les paraules gregues ζκαποζ, skapos ('vareta') i lithos ('pedra'), ya que a voltes ve en forma de llarcs cristals estriados;[2] en segon lloc, li va donar el nom de wernerita pero este terme, al no haver segut anterior, només es considera una varietat de grup.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Són uns minerals metamòrfics. Són molt comuns en les roques ígneas, formats sobre estes per alteració metamòrfica de les roques máficas o en bombes volcàniques i lava, també en l'alteració de les pegmatita. També en roques metamòrfiques de metamorfisme regional i de contacte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal de physique Fructidor an VIII, p. 246.
- ↑ Alain Foucault y Jean-François Raoult, 2001
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escapolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.