Anar al contingut

Meionita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Meionita

La meionita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'escapolita”. Va ser descoberta en 1801 prop del mont Vesubio en la Ciutat metropolitana de Nàpols, en la regió de la Campània (Itàlia), sent nomenada a partir del grec "escapos" que significa "menys", en alusió a la seua forma piramidal menys aguda en comparació a la de la vesubiana junt a la que es va trobar. Un sinònim poc usat és el de meyonita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un complex de aniones aluminosilicato i carbonat en cationes de calcio, anhidro. El grup de la escapolita al que pertany són tectosilicatos en un anión adicional i en cationes de sodi o calcio.

Forma una série de solució sòlida en el mineral marialita (Na4A el3Si9O24Cl), en la que la substitució gradual del carbonat per clor i del calci per sodi va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com en freqüència impurees: magnesi, soci, potassi, clor, aigua i sofre, que li donen les distintes tonalides de color que pot presentar.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es troba reblint chicotetes cavitats en roques calcàreas incloses en material eyectado pel volcà. Apareix típicament en roques someses a metamorfisme regional, especialment en marbreés, gneissés calcáreos, granulitas i en esquistos verdes.

També pot aparéixer en pegmatitas, en roques ígneas alterades pneumatolíticamente o hidrotermalmente, aixina com en bombes volcàniques eyectadas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: plagioclasas, granates, piroxenos, anfíbolés, apatito, titanita o zircón.


Referències

[editar | editar còdic]