Meionita

Erro al crear miniatura:

Meionita

La meionita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'escapolita”. Va ser descoberta en 1801 prop del mont Vesubio en la Ciutat metropolitana de Nàpols, en la regió de la Campània (Itàlia), sent nomenada a partir del grec "escapos" que significa "menys", en alusió a la seua forma piramidal menys aguda en comparació a la de la vesubiana junt a la que es va trobar. Un sinònim poc usat és el de meyonita.

Característiques químiques

És un complex de aniones aluminosilicato i carbonat en cationes de calcio, anhidro. El grup de la escapolita al que pertany són tectosilicatos en un anión adicional i en cationes de sodi o calcio.

Forma una série de solució sòlida en el mineral marialita (Na₄A el₃Si₉O₂₄Cl), en la que la substitució gradual del carbonat per clor i del calci per sodi va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com en freqüència impurees: magnesi, soci, potassi, clor, aigua i sofre, que li donen les distintes tonalides de color que pot presentar.

Formació i jaciments

Es troba reblint chicotetes cavitats en roques calcàreas incloses en material eyectado pel volcà. Apareix típicament en roques someses a metamorfisme regional, especialment en marbreés, gneissés calcáreos, granulitas i en esquistos verdes.

També pot aparéixer en pegmatitas, en roques ígneas alterades pneumatolíticamente o hidrotermalmente, aixina com en bombes volcàniques eyectadas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: plagioclasas, granates, piroxenos, anfíbolés, apatito, titanita o zircón.