Escenari de Júpiter saltador

El escenari de Júpiter saltador (nom original en anglés: Jumping-Jupiter scenario) analisa l'evolució d'una migració planetària a gran escala, descrita pel Model de Niza. Postula que un planeta jagant gelat (Urà, Neptú o un quint planeta adicional en la mateixa massa que Neptú) es va desplaçar cap a dins del sistema solar atret per Saturn i després cap a l'exterior arrastrat per Júpiter, causant la brusca (en térmens cosmológicos) separació de les seues òrbitas.

Esta hipòtesis va ser proposta per RamonBrasser, Alessandro Morbidelli, Rodney Gomes, Kleomenis Tsiganis i Harold Levison, despuix d'observar que els seus estudis revelaren que els models en els que es considerava una suau migració divergent de Júpiter i Saturn donaven com resultat un sistema solar significativament diferent del sistema solar actual. L'agranada de resonàncies seculars a través del sistema solar intern durant una migració gradual podria incrementar l'excentricitat orbital dels planetes terrestres més allà dels valors actuals i deixar un cinturó d'asteroides en una proporció excessiva d'objectes en inclinament orbital d'alta a baixa. La separació passe a pas de Júpiter i Saturn descrita en l'escenari de Júpiter saltador pot permetre que estes resonàncies s'expandixquen ràpidament pel sistema solar interior sense alterar les òrbites excessivament, encara que els planetes terrestres seguixquen sent sensibles al seu efecte. L'escenari de Júpiter saltador també dona lloc a una série d'atres diferències en el model original de Niza. La fracció de impactadores llunars del núcleu del cinturó d'asteroides durant el bombardeig intens tardà es reduïx significativament, la majoria dels asteroides troyanos de Júpiter es capturen durant les trobades de Júpiter en el jagant de gèl, com satèlits irregulars de Júpiter. La provabilitat de preservar quatre planetes jagants en òrbites paregudes a les actuals sembla aumentar si el Sistema solar inicial contenia originalment un quint jagant gelat adicional, que seria expulsat per Júpiter al espai exterior. No obstant, seguix sent un resultat atípic, com també ho és la preservació de les òrbites actuals dels planetes terrestres.