Model de Niza

Model de Niza

El Model de Niza és un escenari teòric analisat a partir d'un model computacional que permet descriure de forma dinàmica els processos que varen poder dur a la formació i evolució del sistema solar en la seua configuració actual. Es diu aixina per l'ubicació del Observatori de la Costa Blava, a on es va desenrollar inicialment a partir de l'any 2005 en Niça, França.

El model propon la migració dels planetes jagants des d'una configuració compacta inicial fins a les seues posicions actuals, molt despuix del malbarat del disc protoplanetario inicial. D'esta manera, diferix de la hipòtesis nebular, una de les explicacions clàssiques de la formació del sistema solar. Esta migració planetària forma partix de la simulació dinàmica que permetria explicar events cosmológicos tals com el bombardeig intens tardà del sistema solar, la formació de la núvol de Oort i la distribució de poblacions de cossos menors, inclosos el cinturó de Kuiper, els asteroides troyanos de Neptú i els de Júpiter, i els numerosos objectes resonantes trans-Neptunianos dominats per Neptú. El seu èxit en la reproducció de moltes de les característiques observades del sistema solar significa que és àmpliament acceptat com el model actual més realiste de l'evolució primerenca del sistema solar, encara que no és universalment el preferit entre la totalitat dels científics planetaris.

Investigacions posteriors varen revelar una série de diferències entre les prediccions del model de Niza original i les observacions del sistema solar actual, per eixemple, en les òrbites dels planetes terrestres i els asteroides, lo que va dur a la seua modificació.

Simulació mostrant els planetes exteriors i el cinturó de planetesimales: a) Configuració inicial, en acabant de que Júpiter i Saturn alcançaren la resonància 2:1 ; b) Dispersió dels planetesimales en el sistema solar interior despuix del canvi orbital de Neptú (blau obscur) i Urà (blau clar); c) Despuix de la eyección dels planetesimales pels planetes.