Cos menor del sistema solar

D'esquerra a dreta, reproducció a escala de Vesta, Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nano més chicotet; i Vesta, el cos menor més gran (si s'exceptua als objectes transneptunianos).

Un cos menor del sistema solar (CMSS) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celest que orbita entorn al Sol i que no és planeta, ni planeta nano, ni satèlit:

Recreació artística del naiximent del sistema solar (NASA).

Tots els atres objectes [referit als que no siguen ni planetes ni planetes nanos ni satèlits], i que orbitan al voltant del Sol, es deuen denominar colectivament "cossos menors del sistema solar".
Estos actualment inclouen la majoria dels asteroides del sistema solar, la majoria dels objectes transneptunianos (OTN), cometes, i atres chicotets cossos.

Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seua òrbita i composició:

• Els asteroides.
• Els objectes transneptunianos (OTN).
• Els cometas.
• Atres cossos menors, tals com els centauros i els troyanos de Neptú.

Actualment no està clar si un llímit de tamany més baix s'establirà com a part de la definició dels cossos menors del sistema solar en el futur, o si comprendrà tot el material fins al nivell dels meteoroides, que són els cossos macroscòpics més chicotets en òrbita al voltant del Sol (a nivell microscòpic hi ha objectes inclús més chicotets, com pols interplanetario, partícules de vent solar i partícules lliures d'hidrogen).

Segons les definicions de planeta i de planeta nano, que atenen a l'esfericitat de l'objecte per la seua gran massa, es pot definir com a cos menor del sistema solar, per exclusió, a tot cos celest que, sense ser un satèlit, no haja alcançat suficient tamany o massa com per a adoptar una forma essencialment esfèrica.

Segons algunes estimacions, la massa requerida per a alcançar la condició de esfericitat se situaria entorn als 5×10²⁰ kg, resultant el diàmetro mínim entorn als 800 km. No obstant, característiques com la composició química, la temperatura, la densitat o la rotació dels objectes poden variar notablement els tamanys mínims requerits, per lo que es va rebujar assignar valors apriorísticos a la definició, deixant la resolució individual de cada cas a l'observació directa.

Segons la UAI, alguns dels cossos menors del sistema solar més grans podrien reclasificarse en el futur com planetes nanos, despuix d'un examen per a determinar si estan en equilibri hidrostàtic, és dir: si són suficientment grans per a que la seua gravetat vença les forces del sòlit rígit fins a haver adoptat una forma essencialment esfèrica.

Exceptuant els objectes transneptunianos, els cossos menors del sistema solar de major tamany són Vesta i Pala, en una miqueta més de 500 km de diàmetro.

Vore també

• Planetoide
• Planetes nanos potencials