Anar al contingut

Meteoroide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Meteoroide
Els meteoroides són restants chicotets de roca i metal. Péntols que solen ser d'asteroides, cometes i rarament de la lluna de Mart. La gravetat terrestre arrastra a millons de meteoroides. La majoria es vaporizan en aplegar a l'atmòsfera, deixant un rastre visible de pols lluenta al que popularment se li crida “estrela fugaç”.

Un meteoroide és un cos menor del sistema solar d'aproximadament entre 100 µm fins a 50m (de diàmetro màxim). El llímit superior de tamany, 50 m, s'ampra per a diferenciar-ho dels cometas i dels asteroides, mentres que el llímit inferior de tamany, 100 µm, s'ampra per a diferenciar-ho del pols còsmica; no obstant, els llímits de tamany no solen usar-se molt estrictament sent ambigua la designació dels objectes que es troben propencs a estos llímits.

En la pràctica, esta és la definició més amprada, que deriva de la definició de la Royal Astronomical Society, "cos celest d'entre 100 µm i 10 m",[1] combinada en la definició de near-Earth meteroid (extrapolada a meteoroides també no propencs a la Terra), "objectes en òrbites en el veïnat de la Terra en un diàmetro menor de 50 m", i les noves definicions de l'UAI de l'assamblea del 22 d'agost de 2006, que distinguixen planeta, planeta nano, satèlit i cos menor del sistema solar.[2] L'actual definició de meteoroide establida per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) en la seua XI Assamblea General (1961) és la de "un objecte sòlit que es mou en l'espai interplanetario, d'un tamany considerablement més chicotet que un asteroide i considerablement més gran que un àtom o molècula". No obstant, es considera desfasada, poc precisa i àmpliament errònea.

La majoria dels meteoroides són fragments de cometes i asteroides, encara que també poden ser roques de satèlits o planetes que han segut eyectadas en grans impactes o simplement restants de la formació de sistema solar. Quan entra en l'atmòsfera d'un planeta, el meteoroide es calfa i es vaporiza parcial o completament. El gas que queda en la trayectòria seguida pel meteoroide es ioniza i lluïx. El rastre de vapor lluent es diu tècnicament meteor, encara que el seu nom comú és estrela fugaç. Es denominen bòlits aquells meteors que la seua magnitut aparent és inferior a -4 (a menor valor de la magnitut aparent, major lluentor), que és aproximadament la magnitut aparent del planeta Venus, que d'entre totes les estreles i planetes és el cos més lluent des de la Terra. D'aquells bòlits de magnitut aparent inferior a la de la lluna plena (-12,6), els superbólidos, poden sobreviure fragments que apleguen al sol; estos fragments són denominats meteorits. La majoria dels meteorits terrestres, llevat els metàlics de grans dimensions, procedixen de meteoroides.

Eixemples de meteoroides

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]