Planetes nanos potencials
S'estima que podria haver 200 planetes nanos en el cinturó de Kuiper, en el sistema solar exterior i fins a 10 000 en la regió més lluntana.[1][2] l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) ha acceptat cinc d'ells: Plutó, Eris, Haumea i Makemake, aixina com Ceres en el sistema solar interior. Este artícul enumera estos i uns atres provables.
Procediments de nomenament de la UAI
[editar | editar còdic]En 2008, la UAI va modificar els seus procediments de nomenament de tal manera que els objectes considerats en més provabilitats de ser planetes nanos rebien un tracte distint que uns atres. Els objectes que tenen una magnitut absoluta (H) de menys d'1 (i per lo tant un diàmetro mínim de 838 km si l'albedo està per baix del 100 %) són supervisats per dos comités de noms, un per a planetes menors i un dels planetes. Una volta nomenats, els objectes es declaren ser planetes nanos. Makemake i Haumea són els únics objectes que han eixit a través del procés de nomenament com a planetes nanos potencials. Actualment no hi ha atres cossos que complixquen este criteri. Tots els demés cossos són nomenats pel comité com a planetes menors, i la UAI no ha indicat cóm o si van a ser acceptats com a planetes nanos.
Valores llímit
[editar | editar còdic]
La funció de la calificació d'un planeta nano és que «té suficient massa per a que la seua pròpia gravetat supere les forces de cos rígit per a que assumixca una forma casi redona».[3][4][5] Llevat per Plutó i Ceres,cita requerida les observacions actuals són insuficients per a una determinació si un cos complix esta definició. No obstant, Michael Brown estima que un cos gelat es relaixa en equilibri hidrostàtic en un diàmetro en algun lloc entre 200 i 400 km Per lo tant, tots els objectes transneptunianos (TNVos) que s'enumeren a continuació s'estimen en a lo manco 300 km de diàmetro, encara que no tots els cossos que s'estimen en eixe tamany s'inclouen ací. Les llistes es compliquen encara més per cossos tals com (47171) Lempo que al principi es va assumir que eren objectes simples i que més vesprada es va descobrir que eren objectes dobles o triples.
Ceres és l'únic planeta nano identificat en el cinturó d'asteroides. (4) Vesta, el segon més massiu de la regió, sembla tindre un interior totalment diferenciat i per lo tant va estar en equilibri en algun moment de la seua història, pero ya no. El tercer objecte més massiu, (2) Pala, té una superfície alguna cosa irregular i es creu que té solament un interior parcialment diferenciat. Brown estima que, degut a que els objectes rocosos són més rígits que els objectes gelats, els objectes rocosos davall per baix de 900 km de diàmetro no poden estar en equilibri hidrostàtic i per lo tant no són planetes nanos.[1]
Per últim, un planeta nano no pot ser el satèlit (lluna) d'un atre cos, a pesar de que varis d'ells són més grans que els planetes nanos reconeguts.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Objectes del sistema solar per tamany
- Planeta nano
- Objecte transneptuniano
- Disc dispers
- Satèlit asteroidal
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mike Brown. «The Dwarf Planets». Consultat el 20 de giner de 2008.
- ↑ "Today we know of more than a dozen dwarf planets in the solar system [and] it is estimated that the ultimate number of dwarf planets we will discover in the Kuiper Belt and beyond may well exceed 10 000".The PI's Perspective
- ↑ «[1]», International Astronomical Union. Consultat el 26 de giner de 2008.
- ↑ «Dwarf Planets». NASA. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2012. Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ «Plutoid chosen as name for Solar System objects like Pluto». Consultat el 23 de juny de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planetas enanos potenciales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.