Anar al contingut

Objecte transneptuniano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració a escala dels majors objectes transneptunianos.

Un objecte transneptuniano o objecte transneptúnico (a sovint abreviat com OTN) és qualsevol ent del sistema solar l'òrbita del qual s'ubica parcial o totalment més allà de l'òrbita del planeta Neptú. Algunes subdivisions específiques d'eixe espai duen el nom de cinturó de Kuiper i núvol de Oort. Per una resolució de l'Unió Astronòmica Internacional del dia 11 de juny de 2008, els planetes nanos transneptunianos varen passar a denominar-se «plutoides».

Per a referir-se a un objecte transneptuniano, freqüentment sol utilisar-se l'abreviatura TNO (del anglés trans neptunian object). En molts casos, s'usa indistintament en l'abreviatura KBO (de l'anglés Kuiper belt object), la qual cosa no és del tot correcte. Els TNO comprenen, entre uns atres, als cossos de la núvol de Oort i als KBO. Estos últims, a la seua volta, també es subdividen en plutinos i cubewanos.cita requerida

Pels canvis en les òrbites dels planetes coneguts a principis dels anys 1900, i atribuïts a l'acció de la gravetat (la força d'atracció entre tota la matèria) sobre els propis planetes, es va supondre que hi havia un o més planetes més allà de Neptú que no s'havien identificat (vore planeta X). Una hipòtesis similar havia conduït al descobriment de Neptú, a partir de distorsió en l'òrbita d'Urà. La busca d'estos cossos teòrics va dur al descobriment de Plutó i, des de llavors, s'han trobat atres pocs objectes destacables. No obstant, seguixen sent massa chicotets per a explicar els destorbament, i els càlculs revisats de la massa de Neptú varen mostrar que el problema era fictici.cita requerida

Objectes transneptunianos notables

[editar | editar còdic]

En juny de 2005, el número d'estos objectes era superior al miller, dels quals un centenar posseïen una òrbita determinada en precisió, i, per tant, una numeració definitiva del Centre de Planetes Menors.

Cinturó de Kuiper

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cinturó de Kuiper.


Els objectes del cinturó de Kuiper solen subclasificarse segons les seues característiques orbitales. Per un costat, estan els objectes que orbitan en algun tipo de resonància en Neptú, 2:3, 1:2, 3:5, 4:7, etcétera. Per un atre costat, els que no estan vinculats orbitalment a Neptú, sense resonància orbital de cap tipo, que es denominen cubewanos o objectes clàssics del cinturó de Kuiper.cita requerida

Resonància 2:3 (plutinos)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Plutino.


En un periodo de 250 anys, la resonància 2:3 a 39,4 UA és, en molt, la categoria dominant entre els objectes resonantes, en 92 confirmats i 104 possibles membres.[1] Els objectes següents que orbitan en esta resonància es nomenen plutinos per Plutó, el primer descobert. Alguns plutinos importants són:[2]

Plutinos rellevants
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
Plutó 2306±20 29,67 48,83 Clyde William Tombaugh 1930
Caronte 1207±3 James W. Christy 1978
Nix 46-137 Telescopi espacial Hubble 2005
Hidra 61-167 2005
Cerbero 13-34 2011
Estigia 10-25 2012
1993 RO 90 31,462 46,628 David C. Jewitt i Jane X. Luu 1993
1993 RP 70 34,863 43,795 David C. Jewitt i Jane X. Luu 1993
1993 SB 130 26,719 51,572 I.P. Williams, A. Fitzsimmons i D. O'Ceallaigh 1993
1993 SC 363 32,095 46,7 I.P. Williams, A. Fitzsimmons i D. O'Ceallaigh 1993
Ixión 822 30,0009 49,0773 Deep Ecliptic Survey 2001
Haumea 1300–1900 43,339 51,524 José L. Ortiz i Michael E. Brown 2003
Namaka 170 Brown, Trujillo, Rabinowitz 2005
Hiʻiaka 310 Brown, Trujillo, Rabinowitz 2005
Orcus 917±25 30,53 48,31 Brown, Trujillo, Rabinowitz 2004
Makemake 1430±14 38,590 52,840 Brown, Trujillo, Rabinowitz 2005
2003 VS2 523Plantilla:± 36,427 42,104 NEAT 2003
Aclis 730 32,309 46,554 Brown, Trujillo 2003
Fuigga 458,0±9.2 28,520 50,363 Ignacio Ferrín 2000

Resonància 3:5

[editar | editar còdic]

A octubre de 2008 s'havien trobat 10 d'estos objectes. Tenen un periodo de 275 anys. Estos són els tres més importants:

'
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
2001 YH140 345±45 36,368 48,39 Brown, Trujillo 2001
1994 JS 121 33,095 51,954 David C. Jewitt, Jane X. Luu 1994
2003 US292 2003

Resonància 4:7

[editar | editar còdic]

En un periodo de 290 anys, un atre important grup (a octubre de 2008 prop de 20 objectes trobats) que orbitan al Sol a 43,7 UA (en mig dels objectes clàssics). Els objectes són prou chicotets (en una sola excepció, H>6) i la majoria d'ells seguixen òrbites propenques a l'eclíptica. Els objectes en òrbites ben conegudes inclouen:

Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
1999 CD158 420 37,52 49,88 1999
2002 PA149 2002
2001 KP77 110–240 36,021 52,020 Marc W. Buie 2001
1999 HT11 146 38,858 49,231 Observatori Kitt Peak 1999
2000 OY51 2000

Resonància 1:2 (twotinos)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Twotino.

En un periodo de 330 anys, esta resonància a 47,8 AU és a sovint considerada com la vora exterior del cinturó de Kuiper, i als objectes en esta resonància se'ls crida a voltes twotinos. Els twotinos tenen inclinaments de menys de 15 graus i excentricitats generalment moderats ( 0,1 < i < 0,3 ) . Un número desconegut de resonantes 1:2 provablement no es va originar en un disc de planetesimales que va ser agranat per la resonància durant la migració de Neptú, sino que varen ser capturats quan ya s'havien dispersat.[3]


Hi ha molts menys objectes en esta resonància (un total de 14 des d'octubre de 2008) que plutinos. L'integració orbital a llarc determini mostra que la resonància 1:2 és menys estable que la 2:3; solament el 15% dels objectes en resonància 1:2 eren estables despuix de 4000 millons d'anys, en comparació a un 28 % de plutinos . En conseqüència, els twotinos podia haver segut originalment tan numerosos com els plutinos, pero la seua població ha caigut molt per baix de la de plutinos des de llavors.[2]

Twotinos rellevants
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
[[(119979) 2002 WC19|Plantilla:Mp]] 440 35,361 60,94 Observatori Colomer 2002
[[(26308) 1998 SM165|Plantilla:Mp]] 287±36 29,902 65,154 Nichole M. Danzl[4] 1998
1999 RB216 153 33,655 61,184 C. A. Trujillo, D. C. Jewitt, i J. X. Luu[5] 1999
[[(20161) 1996 TR66|Plantilla:Mp]] 1996
2000 JG81 67 34,172 61,546 Observatori de la Cadira 2000
[[2000 AF255|Plantilla:Mp]] 2000
[[2001 UP18|Plantilla:Mp]] 2001
[[2000 QL251|Plantilla:Mp]] 2000

Resonància 2:5

[editar | editar còdic]

Tenen una òrbita de 410 anys. En total, les òrbites d'11 objectes es classifiquen en resonància 2:5 des d'octubre de 2008. Els objectes en òrbites ben establits en 55,4 UA inclouen:[2]

Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
[[(84522) 2002 TC302|Plantilla:Mp]] 584,1Plantilla:± 39,199 71,870 Brown, Trujillo, Rabinowitz 2002
[[(143707) 2003 UY117|Plantilla:Mp]] 2003
[[(119068) 2001 KC77|Plantilla:Mp]] 201 35,418 76,001 Marc Buie 2001
[[(135571) 2002 GG32|Plantilla:Mp]] 2002
[[(69988) 1998 WA31|Plantilla:Mp]] 139 31,473 78,179 Marc Buie 1998

Resonància 1:1 (troyanos de Neptú)

[editar | editar còdic]

Alguns objectes han segut descoberts en un semieje major similar al de Neptú, prop dels Punts de Lagrange Sol-Neptú. Estos Troyanos de Neptú, estan en una resonància 1:1 en Neptú. Han segut descoberts nou d'estos objectes a octubre de 2012:

Solament els últims tres es troben prop de el L5 de Neptú, el restant es troben en L4 .

Atres resonàncies

[editar | editar còdic]
El libración nominal 7:12 d'Haumea en un diagrama a on Neptú es manté estàtic. El color canvia de roig a vert a on creua l'eclíptica.

Les anomenats resonàncies d'orde superior són conegudes per un número llimitat d'objectes, inclosos els següents:[2]

Alguns objectes es troben en resonàncies distants[2]

Algunes notables resonàncies no provades (que podrien ser coincidència) de planetes nanos són:

  • 7:12 (43 UA, 283 anys) Haumea (òrbita nominal molt provable en resonància)
  • 6:11 (45 UA, 302 anys) Makemake ((182294) 2001 KU76 sembla estar també en resonància 6:11)
  • 5:17 (67 UA, 560 anys) Eris (Gonggong es troba en una òrbita similar)

Sense resonància (cubewanos)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cubewano.

Un cubewano, cridat també "objecte clàssic del cinturó de Kuiper" o, en anglés, classical Kuiper belt object (CKBO), és un objecte transneptuniano que no complix cap tipo de resonància orbital en Neptú. El nom tan peculiar es deriva del primer objecte d'esta classe, el 1992 QB1; pronunciat en anglés: /kju:bi wʌn/.

Cubewanos rellevants
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
Albion 160 40,8754 46,5925 David C. Jewitt, Jane X. Luu 1992
[[1998 WW31|Plantilla:Mp]] 133±15 41,045 48,472 M. W. Buie 1998
S/(WW31) 1 110±12 Christian Veillet,
Alain Doressoundiram
2000
Varuna 757 40,494 45,313 R. McMillan 2000
Quaoar 1110 41,695 45,116 Chad Trujillo, Michael Brown 2002
Weywot ≈ 170 Michael Brown, Terry-Ann Suer 2006
Logos 77±18 39,675 50,50 C. A. Trujillo, J. Chen,
D. C. Jewitt, J. X. Luu
1997
Zoe 66 varis 2001
Varda 705Plantilla:± 39.622 52.284 J. A. Larsen 2003
Chaos 612 40,929 50,269 Deep Ecliptic Survey 1998
2002 TX300 320 38.1057 48.954 NEAT 2002
Aya 768 41,066 53,503 varis 2002 Archiu:2002 AW197.jpg
Uni 650 36,815 48,923 Spacewatch 2002 Archiu:2002 UX25.jpg

Disc dispers

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Disc dispers.


Objectes rellevants del disc dispers
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
[[2004 XR190|Plantilla:Mp]] 425–850 51,394 64,032 Lynne Jones, Brett Gladman,
John J. Kavelaars, Jean-Marc Petit,
Joel Parker, Phil Nicholson.
2004
Gonggong 1230 ± 50 33,62 100,79 M. E. Brown, Schwamb,
David Lincoln Rabinowitz
2007 Archiu:225088 Gonggong, artist impression (NASA 2006, color).jpg
Xiangliu < 100 Gábor Marton, Csaba Kiss, Thomas Müller 2010
[[(15874) 1996 TL66|Plantilla:Mp]] 339±20 35,010 132,87 David C. Jewitt, Jane X. Luu,
Jun Chen, C. A. Trujillo
1996
Eris 2326 35 97 M. E. Brown, C. A. Trujillo,
David Lincoln Rabinowitz
2005 Archiu:Eris and Dysnomia art.png
Disnomia 350 M. E. Brown, M. A. van Dam,
A. H. Bouchez, D. Li Mignant
2005

Objectes separats

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Objecte separat.

A voltes considerats com a objectes del disc dispers exterior. Esta és una llista dels objectes separats coneguts, que no podrien ser fàcilment dispersats per l'òrbita de Neptú i per lo tant és provable que siguen objectes separats, pero que es troben dins de la distància de perihelio ≈50-75 UA, frontera usada que definiria als sednoides.

Objectes separats rellevants
Nom Diàmetro (km) Perihelio (UA) Semieje major (UA) Afelio (UA) Arg. per. (°) Any Descobridor Image
2004 XR190[7][8] 335–850 51,49 ± 0,10 57,74 ± 0,02 64,00 ± 0,02 2004 Lynne Jones et al.
(474640) Alicanto[9] 130–300 47,332±0,004 328,8±1,6 610±3 327,22±0,07 2004 CTIO[10]
2005 TB190 ≈ 500 46,2 76,4 106,5 2005 Becker, A. C. et al.
2000 CR105[7] ≈ 250 44,0 224 403 316,5 2000 Lowell Observatory
1995 TL8 ≈ 350 40,0 52,5 64,5 1995 A. Gleason
2010 GB174 242 48,5 361 673 347,3 2010 OCFH

Núvol de Oort interior

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sednoide.

La núvol de Hills, també cridada núvol de Oort interior[11] i Núvol Interior[12] és, en astronomia, un vast i esfèric cos hipotètic interior en la núvol de Oort, la vora exterior del qual es localisa a una distància de 2 a 3Plantilla:I UA del Sol, i la vora interior del qual, no tan definit, està hipotèticament localisat dins les 100 i les 3000 UA.

Objectes rellevants del núvol interior
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Descobridor Any Image
Sedna 995±80 76,0917 ≈ 936 Michael E. Brown, C. Trujillo,
D. Rabinowitz
2003 Archiu:Sedna art.png
2012 VP113 500 80,5 ± 0,6 446 ± 13 Scott Sheppard, Chad Trujillo 2012
(541132) Leleākūhonua ≈300 65±1 ≈2300 Scott Sheppard, Chad Trujillo 2015

Núvol de Oort

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Núvol de Oort.
Possibles objectes del núvol de Oort
Nom Diàmetro (km) Perihelio (ua) Afelio (ua) Any de descobriment Descobridor
[[(308933) 2006 SQ372|Plantilla:Mp]] 50 – 100 km 24,17 2.005,38 2006 Sloan Digital Sky Survey
[[2008 KV42|Plantilla:Mp]] 58,9 20.217 71.760 2008 Observatori Canada, França, Hawái

El hipotètica estrela companyera Némesis entraria en la definició d'objecte transneptuniano, encara que no està demostrada la seua existència.

Plutino i plutoide

[editar | editar còdic]

No es deuen confondre els térmens plutino i plutoide. Cada una d'estes categories agrupen a objectes transneptunianos que, si be poden pertànyer a les dos al mateix temps, cada una té com a requisit distintes característiques:

  • Els plutinos són objectes transneptunianos que tenen característiques orbitales similars a Plutó, independentment del seu tamany.
  • Els plutoides són objectes transneptunianos en un tamany similar al de Plutó, independentment del grup orbital al que pertanyguen.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Trans-Neptunian objects
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 List of the classified orbits from MPC October, 2008
  3. Lykawka, Patryk Sofia & Mukai, Tadashi. “Dynamical classification of trans-neptunian objects: Probing their origin, evolution, and interrelation”. Icarus 189 (1): 213–232. doi:10.1016/j.icarus.2007.01.001. Bibcode2007Icar..189..213L.
  4. «List Of Transneptunian Objects».
  5. List Of Transneptunian Objects
  6. The Scattered Disk: Origins, Dynamics, and End States. Gomes, R. S.; Fernández, J. A.; Gallardo, T.; Brunini, A.
  7. 7,0 7,1 E. L. Schaller and M. E. Brown (2007). “Volatile loss and retention on Kuiper belt objects”. Astrophysical Journal 659: I.61–I.64. doi:10.1086/516709. Bibcode2007ApJ...659L..61S. Recuperate le 2 d'abril de 2008.
  8. R. L. Allen, B. Gladman (2006). “Discovery of a low-eccentricity, high-inclination Kuiper Belt object at 58 AU”. The Astrophysical Journal 640. doi:10.1086/503098.
  9. Marc W. Buie. «Orbit Fit and Astrometric record for 04VN112». SwRI (Space Science Department). Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2010. Consultat el 17 de juliol de 2008.
  10. «List Of Centaurs and Scattered-Disk Objects». Consultat el 5 de juliol de 2011.
  11. vore núvol de Oort
  12. astronomie, astéroïdes et comètes