Anar al contingut

2012 VP113

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2012 VP113 CFHT 2021-10-09.png
2012 VP113


Archiu:2012 VP113 orbit with solar system.png

Plantilla:Mp és un objecte transneptuniano, té uns 450 km d'ample i es presumix que estiga gelat.[1] Està ubicat a uns 12 000 millons de quilómetros del Sol, estant el punt més lluntà de la seua òrbita a 68 000 millons de quilómetros del mateix.[1]

Plantilla:Mp va ser descobert el 5 de novembre de 2012 en el telescopi de 4 metros "Víctor M. Blanco" en l'Observatori Interamericano de Cerro Tololo, Chile. El telescopi "Magallanes" de 6,5 metros del Institut Carnegie en l'Observatori Les Campanes, en Chile, es va utilisar per a determinar la seua òrbita i les característiques de la seua superfície. Scott Sheppard i Chad Trujillo, del Observatori Gemini, en Hawái, han calculat que Plantilla:Mp tarda 4000 anys en donar el regrés al Sol. La seua troballa va ser anunciada el 26 de març de 2014.[2]

Plantilla:Mp posseïx el perihelio (màxim acostament al Sol) més alluntat de qualsevol objecte conegut en el sistema solar. El seu últim perihelio va ser al voltant de 1979 a una distància de 80 UA (unitats astronòmiques); actualment es troba a una distància de 83 UA del Sol. Solament es coneixen quatre objectes en perihelios de més de 47 UA: Sedna (76 UA), 2004 XR190 (51 UA), 2010 GB174 (48 UA) i (474640) Alicanto (47 UA). L'escassea d'objectes en perihelios d'entre 50–75 UA no sembla ser un error observacional. Possiblement siga un membre de la núvol de Oort interior.

Es desconeix cóm Plantilla:Mp va adquirir un perihelio més allà del cinturó de Kuiper. Les característiques de la seua òrbita, com les de Sedna, han segut explicades pel possible pas d'una estrela o d'un objecte transneptuniano de vàries voltes la massa de la Terra localisat a centenars de UA del Sol o que va ser espentat cap a fòra del cinturó de Kuiper per un planeta expulsat del sistema solar en el començ de la seua història. Les òrbites dels objectes més allà de l'òrbita de Plutó indiquen la possible presència de més d'un planeta. Plantilla:Mp inclús podria ser un objecte capturat d'un atre sistema planetari. No obstant, es considera que el seu alluntat perihelio es deu a múltiples interaccions en els atestats confines del cúmul globular en el qual es va formar el Sol.

Telescopi potent

[editar | editar còdic]

El punt de l'òrbita més propenc de Plantilla:Mp al Sol està prop de 80 voltes la distància de la Terra al Sol, una mida coneguda com una unitat astronòmica o UA. Per a contextualizar, existixen planetes rocosos i asteroides a distàncies que oscilen entre 0,39 i 4,2 UA; els jagants de gas es troben a entre 5 i 30 UA i el Cinturó de Kuiper (compost de mils d'objectes gelats, incloent Plutó) oscila entre 30 i 50 unitats astronòmiques.

El nostre sistema solar té una clara vora a 50 UA i només se sabia que Sedna sobrepassava de manera significativa este llímit exterior, a 76 UA en la totalitat de la seua òrbita. "La busca d'este tipo d'objectes distants del Núvol Oort interior més allà de Sedna i Plantilla:Mp deu continuar, ya que nos podrien dir molt sobre cóm es va formar i va evolucionar el nostre Sistema Solar", destaca Sheppard.


Sheppard i Trujillo varen utilisar la nova Cambra d'Energia Obscura (DECam) en el telescopi de 4 metros NOAO en Chile per a realisar este descobriment. DECam té el camp de visió més gran de qualsevol telescopi de 4 metros o major, lo que supon una capacitat sense precedents per a buscar objectes dèbils en grans àrees del cel. També varen usar el telescopi de 6,5 metros Magellan de l'Observatori Les Campanes de Carnegie per a determinar l'òrbita de Plantilla:Mp i obtindre informació detallada sobre les seues propietats superficials. Els autors d'este treball consideren que poden existir al voltant de 900 objectes en òrbites com Sedna i Plantilla:Mp en tamanys més grans d'1,000 quilómetros i que la població total del Núvol de Oort interior és provablement més gran que la del Cinturó de Kuiper i el cinturó principal d'asteroides.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Un planeta gelat marca nous llímits del Sistema Solar». Consultat el 26 de març de 2014.
  2. «Dwarf planet stretches Solar System's edge». Consultat el 26 de març de 2014.