Anar al contingut

Haumea (planeta nano)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Haumea (planeta nano)


Haumea (símbol: 🝻),[1] designat pel Centre de Planetes Menors (MPC) com (136108) Haumea,[n. 1] és un planeta nano que es troba més allà de l'òrbita de Neptú, en el cinturó de Kuiper. El seu designació provisional va ser «2003 EL61».[n. 2] El 17 de setembre de 2008 l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) ho va classificar com a planeta nano i plutoide i li va donar el nom en honor de la deesa hawaiana de la natalitat.[4][5]

Va ser descobert en 2003 per un equip dirigit per José Luis Ortiz Moreno en l'Observatori de Serra Nevada en Espanya i en 2004 per un equip dirigit per Mike Brown del Caltech en l'Observatori Colomer en els Estats Units. Les circumstàncies entorn al seu descobriment varen generar gran controvèrsia, per lo que la UAI no va nomenar un descobridor oficial,[4] encara que en la seua base de senyes i en atres pàgines oficials s'indica que l'observatori responsable de la troballa va ser «Serra Nevada».[2][6] En contrapartida, el nom elegit va ser el propost per l'equip del Caltech, en lloc d'Ataecina, que havia sugerit el d'Espanya. Açò va generar sospites de amiguisme per la relació entre Brown i el director del Centre de Planetes Menors (MPC), Brian Marsden, membre del comité encarregat d'assignar els noms als objectes catalogats per l'institució.[7]


Encara que la seua forma no s'ha observat directament, els càlculs del seu curva de llum sugerixen que és elipsoidal, en l'eix major el doble de llarc que el menor. La seua massa és un terç de la de Plutó i la superfície, que està coberta d'una capa de gèl, és molt lluent i presenta una gran taca roja. Estes característiques ho fan únic entre els planetes nanos coneguts. Existixen vàries hipòtesis per a explicar l'allargament, el seu rotació inusualment ràpida i els alts valors de densitat i d'albedo. La majoria inclou un impacte jagant que va fer de Haumea el major membre d'una família de colisió formada per varis objectes transneptunianos (TNO, per les seues sigles en anglés) grans i les seues dos llunes conegudes. No obstant, casi totes impliquen una única colisió en baixa provabilitat d'ocórrer. En 2010 es va postular la formació d'un protoplaneta a partir de molts impactes, que hauria segut a la seua volta fracturat, donant orige als demés elements de la família de Haumea. Esta hipòtesis, comprovada per simulacions per computadora, planteja l'escenari més provable.

En octubre de 2017 es va descobrir que el planeta posseïx anells. És el primer planeta nano en el que es verifica tal característica.[8][9]

La forma elongada de Haumea i el seu curt periodo de rotació poden netejar el material inicialment en un disc equatorial per mig de resonàncies entre la rotació del cos i les partícules del disc. Este mecanisme explica per qué els anells es troben relativament llunt del cos principal.[10]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Dos equips varen reclamar el crèdit pel descobriment de Haumea. Pablo Sants Sanz, estudiant de José Luis Ortiz del Institut d'Astrofísica d'Andalusia en l'Observatori de Serra Nevada (Espanya) va examinar els registres fotogràfics que abdós, junt en Francisco Aceituno, havien pres des de decembre de 2002. A mitan de juliol, Sants Sanz va trobar el planeta nano en imàgens precovery preses entre el 7 i el 10 de març de 2003. Per la seua banda, el 28 de decembre de 2004 Mike Brown, Chad Trujillo (del Caltech) i David Rabinowitz (de Yale) varen descobrir en imàgens precovery preses el 6 de maig d'eixe any el tercer d'un grup d'objectes celests de tamany comparable o major que Plutó, als que internament varen denominar «Santa» (Haumea), «Easterbunny»[n. 3] (Makemake) i «Xena» (Eris), respectivament. Tots es varen detectar en el telescopi Samuel Oschin de 122 cm en l'Observatori Colomer.[11] No obstant, els investigadors no varen anunciar les seues troballes per a redactar l'artícul científic que informaria del descobriment. El 7 de juliol, un dia abans de la data prevista per a la presentació, va nàixer la filla de Brown, per lo que va pospondre la notícia.[12] El 20 de juliol varen publicar un resum d'alvanç indicant la seua intenció d'anunciar el descobriment en una conferència en setembre.[13][12]


En eixa época, utilisant Google per a determinar si es tractava d'un objecte conegut, l'equip espanyol va descobrir en Internet un resum de Brown en el que es descrivia un objecte transneptuniano molt lluent, com el que acabaven de trobar. Rastrejant el còdic intern en el que el Caltech ho designava —K40506A— varen aplegar als logs que incloïen les posicions observades de «Santa» en una pàgina web en les senyes d'observació del sistema de telescopis SMARTS en l'Observatori de Cerro Tololo en Chile, que l'equip nortamericà utilisava per a rastrejar l'objecte.[14] Segons Sants Sanz, la pàgina no aportava informació suficient per a confirmar si era el mateix objecte.[15][14][16] Els espanyols també varen verificar que el Centre de Planetes Menors (MPC) no tenia registres de la seua existència. La nit del 27 de juliol de 2005, Ortiz li va enviar un correu electrònic a el MPC en el seu descobriment, titulat «Gran descobriment TNO, urgent»,[17] sense mencionar que havien investigat els registres del Caltech, fet que varen repetir el matí següent. Posteriorment li varen demanar noves observacions a Reiner Stoss, en l'Observatori Astronòmic de Mallorca. Stoss va trobar imàgens precovery de Haumea en diapositives digitalisades del Observatori Colomer des de 1955, i ho va visualisar en el seu propi telescopi en la nit del 28 de juliol. L'equip d'Ortiz va presentar llavors un segon informe a el MPC que incloïa estes noves senyes, una atra volta sense fer menció de que havien accedit als registres del Caltech. Al sendemà, el MPC va fer pública la notícia i li va donar el nom provisional de 2003 EL61.[18][14] En una conferència de prensa eixe mateix dia, Ortiz va nomenar a Haumea «el dècim planeta».[19] Brown inicialment li va donar el crèdit del descobriment a Ortiz,[20] pero al poc temps el MPC li va informar que el còdic intern en el que varen designar l'objecte i les seues senyes estaven disponibles al públic i havien segut consultats.[21]


¡No no no no no no no no! Em vaig quedar horrorisat. La primícia del meu descobriment m'havia segut arrebatada per un grup que va decidir no esperar a saber més. Ells no sabien res de l'informació que teníem de Santa, en particular, que té un satèlit i que de l'òrbita del satèlit es podria dir que tenia solament 1/3 del tamany de Plutó, i que sense dubte no era el dècim planeta. Pijor encara, alguns mesos abans, havíem descobert alguna cosa que era més gran que Plutó. Açò no anava a causar més que confusió.
Mike Brown[12]

Richard W. Pogge (de l'Universitat Estatal d'Ohio, que manté el servidor de SMARTS) va utilisar registres digitals d'un servidor de tercers per a determinar que s'havia accedit a la pàgina web unes huit voltes entre el 26 i el 28 de juliol de 2005 des d'una direcció IP del Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) a on treballava l'equip d'Ortiz. Segons Brown, estos logs incloïen informació suficient per a que els espanyols pogueren recuperar senyes de Haumea, notificar el seu descobriment a el MPC i realisar les confirmacions posteriors.[12]

El mateix dia en que Ortiz va fer el seu anunci, Brown va presentar a The Astrophysical Journal un borrador en les senyes de la lluna que havia descobert el 26 de giner de 2005.[22] Ademés, va informar del descobriment d'un atre objecte del cinturó de Kuiper, Eris, més lluntà i més gran que Plutó, al que varen denominar «el dècim planeta». L'anunci es va fer abans de lo previst per a evitar que ocorreguera alguna cosa semblat a lo ocorregut en el descobriment de Haumea, perque el MPC els va dir que no solament s'havien consultat eixes senyes, sino també els de Eris.[12][21]

Una volta que l'investigació va revelar l'orige de les consultes, Brown li va demanar explicacions a Ortiz per mig de correus electrònics i cridades telefòniques, pero no va rebre resposta. Finalment Ortiz li va enviar un correu electrònic en el que no afirmava ni negava haver accedit a les senyes, pero criticava la seua actitut en haver amagat l'informació. «I recorde, l'única raó per la que ara estem intercanviant correus electrònics es deu a que vosté no va reportar el seu objecte».[23]


En un correu a Brown, José Carlos del Bou (llavors director de el IAA) es va distanciar d'Ortiz dient: «Li pregue la seua comprensió en separar clarament a l'institut en el seu conjunt dels seus membres individuals: les accions dels investigadors són de la seua única responsabilitat».[24] En setembre de 2005, el mateix Ortiz i el seu equip varen admetre haver accedit als registres digitals d'observació del Caltech, pero varen negar mala intenció, dient que solament verificaven si havien descobert un nou objecte.[25][14] D'acort a un artícul de Sants Sanz, quan es varen enviar les senyes a el MPC per primera volta «encara teníem dubtes» i despuix del segon enviament «era casi segur un transneptuniano».[14]

Nom

[editar | editar còdic]

Fins que se li va donar un nom permanent, l'equip del Caltech va utilisar internament el renom de «Santa», degut a que havien descobert Haumea el 28 de decembre de 2004.[11] L'equip espanyol va propondre un descobriment independent a el MPC en juliol de 2005. El 29 de juliol d'eixe any, Haumea va rebre la designació provisional 2003 EL61, en el «2003» basat en la data de l'image del descobriment pels espanyols. El 7 de setembre de 2006, es va numerar i va admetre a Haumea en el catàlec oficial com el planeta menor (136108) 2003 EL61.

En setembre de 2006 l'equip del Caltech va enviar els noms de la mitologia hawaiana a la UAI para (136108) 2003 EL61 i les seues llunes[26] proposts per David Rabinowitz per a «rendir homenage al lloc a on es varen descobrir els satèlits».[4] Haumea és la deesa patrona de l'illa d'Hawái, a on està ubicat l'Observatori Mauna Kea. Algunes històries l'identifiquen en Papahānaumoku, la deesa de la terra i esposa de Wākea.[27] També és la deesa de la fertilitat i el part,[n. 4] i va tindre molts fills que varen brotar de diferents parts del seu cos; entre ells, la matrona de l'illa de Hawái, Hiʻiaka, va nàixer de la seua boca i Namaka, un esperit de l'aigua, del seu cos.[4]

L'elecció d'estos noms es correspon en la composició del planetoide i el hipòtesis de Brown del seu orige i el de la família colisional a la que pertany, que afirma que a partir d'una antiga colisió es va desprendre un eixam de cossos gelats del planeta nano, entre els que es trobarien les dos llunes conegudes del cos celest.


El protocol de la UAI indica que el crèdit pel descobriment d'un planeta menor li correspon a qui presente primer un informe a el MPC en suficients senyes de posició per a una determinació precisa de la seua òrbita, i que el descobridor acreditat tindrà prioritat en l'elecció d'un nom. No obstant, l'anunci de la UAI de que Haumea havia segut acceptat com un planeta nano el 17 de setembre de 2008, no va mencionar un descobridor. Si be indicava que el descobriment es va fer en l'Observatori de Serra Nevada, a on treballa l'equip espanyol,[6][16] el nom elegit, Haumea,[4] va ser el propost pel Caltech. El grup d'Ortiz havia sugerit Ataecina, l'antiga deesa ibèrica de la primavera,[14] per la seua conexió en Plutó, puix Proserpina (assimilada a Ataecina) era l'esposa del deu i perque el nom destacava l'associació en Andalusia, a on es troba l'Observatori de Serra Nevada en el que varen fer les seues observacions. La proposició no va ser acceptada per la UAI, no solament a causa de la polèmica en Brown sobre el descobriment, sino també perque les deidades ctónicas es reserven per a noms d'objectes que orbitan en resonància en Neptú.[16]«El problema és que el MPC-CSBN solament dona recomanacions sobre els noms, no són regles que calga complir a rajatabla. És una excusa més per a llevar el nostre nom d'en mig i donar el crèdit, de forma encoberta, al grup de Brown, curiosament nortamericà, com a gran part dels membres de el CSBN-WGPSN», va indicar Pablo Sants Sanz, de l'equip espanyol.[14]

En la reunió del Comité de Nomenclatura, si es rebuja el nom sugerit pel descobridor, es recomana no prendre la proposta d'un atre, sino aplegar a un punt intermig. Pero en este cas no va anar aixina: encara que un membre de el CSBM hauria propost el nom neutral de Dagda, deu de la mitologia irlandesa,[29] finalment es varen decidir pel nom propost pel Caltech, en tindre en conte ademés que les dos llunes en noms hawaianos, descobertes pels californians, acompanyarien a un planeta nano nomenat com una deidad ibèrica. Segons el Frankfurter Allgemeine Zeitung, la decisió d'elegir el nom de Brown i no el d'Ortiz va alçar sospites de que haguera segut influenciada pel contacte entre el científic nortamericà i Brian Marsden, qui durant trenta anys ha segut director de el MPC, encarregat d'assignar els noms.[7]



S'ha sugerit que la decisió també podria estar relacionada en la desigual representació d'abdós països en la sèu de la IAU, de 2497 científics nortamericans contra 254 espanyols.[19]

Brian Marsden va recolzar els reclams de Brown dient: «Vesprada o enjorn, la posteritat prendrà consciència de lo que va passar, i Mike Brown rebrà el crèdit complet»[16] i va agregar que la controvèrsia és la pijor des de la disputa mantinguda a principis de el XVII entre Galileo Galilei i Simon Marius per l'atribució del descobriment dels quatre satèlits majors de Júpiter,[16] finalment decidida en favor del primer.[30]

Immediatament despuix de l'anunci del nom, Brown va indicar que no era habitual que es permetera a algú nomenar un cos celest sense ser reconegut com el seu descobridor oficial, pero va indicar estar satisfet en el resultat. Va rebre el ple reconeiximent pel descobriment de les dos llunes, Hiʻiaka i Namaka.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ JPL/NASA. «What is a Dwarf Planet?».
  2. ↑ 2,0 2,1 Minor Planet Center. «List Of Transneptunian Objects» (en anglés). Consultat el 5 de febrer de 2013.
  3. ↑ Sanz, Elena. «Expliquen el "misteriós" lluentor del planeta nano Haumea». Consultat el 19 d'abril de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 International Astronomical Union. «IAU0807: IAU names fifth dwarf planet Haumea» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2013.
  5. ↑ (1956).The Journal of American Folklore.American Folklore Society.69(27)ISSN 1535-1882.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «[1]». Consultat el 2 de febrer de 2013 (en anglés).
  7. ↑ 7,0 7,1 Paul, Günter. «Haumea oder Ataecina?» (en alemà). Consultat el 3 de febrer de 2013.
  8. ↑ «Planetary Society-funded telescopes help find ring around Haumea, a distant dwarf planet» (en en). www.planetary.org. Consultat el 11 d'octubre de 2017.
  9. ↑ «[2]». Consultat el 11 d'octubre de 2017 (en és-ES).
  10. ↑ Nature Astronomy.ISSN 2397-3366.doi:10.1038/s41550-018-0616-8.Consultat el 21 de novembre de 2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Santa et al.». Consultat el 2 de febrer de 2013.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Brown, Mike. «Haumea» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2013.
  13. ↑ Brown, Michael E.. «The electronic trail of the discovery of 2003 EL61» (en anglés). Caltech. Consultat el 2 de febrer de 2013.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Sanz, Pablo Sants. «El història de Ataecina vs Haumea». infoastro.com. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 2 de febrer de 2013.
  15. ↑ «The Great Beyond: Say hello to Haumea» (en anglés). Blogs.nature.com. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2009. Consultat el 7 de juliol de 2014.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Courtland, Rachel. «Controversial dwarf planet finally named “Haumea”» (en anglés). NewScientistSpace. Consultat el 22 d'abril de 2014.
  17. ↑ McKee, Maggie. «New world found in outer solar system» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2014.
  18. ↑ «[3]», Minor Planet Center (MPC). Consultat el 7 de juliol de 2014 (en anglés).
  19. ↑ 19,0 19,1 Pascual, Alfredo. «Estats Units «conquista» Haumea». Consultat el 3 de febrer de 2013.
  20. ↑ Brown (2012). «9: The Tingues Planet», Spiegel & Grau (ed.). meuHYCg&vore=0CDEQ6AEwAA How I Killed Pluto and Why It Had It Coming (en anglés). ISBN 9780385531108.
  21. ↑ 21,0 21,1 Jeff Hecht. «Astronomer denies improper use of web data» (en anglés). NewScientist.com.
  22. ↑ Brown, M. E., A. H. Bouchez, D. Rabinowitz. R. Sari, C. A. Trujillo, M. van Dam, R. Campbell, J. Chin, S. Hardman, E. Johansson, R. Lafon, D. Li Mignant, P. Stomski, D. Summers & P. Wizinowich632(1)
    L45-L48.doi:10.1086/497641.
  23. ↑ Overbye, Dennis. «[4]». Consultat el 10 de juliol de 2014 (en anglés).
  24. ↑ Monges, Javier. «Investigadors astrofísics andalusos, acusats de frau i falta d'ètica per la comunitat científica internacional». Nou Digital Internacional. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  25. ↑ Hecht, Jeff. «Astronomer denies improper use of web data» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de març de 2011. Consultat el 4 de febrer de 2013.
  26. ↑ Brown, Mike. «Dwarf planets: Haumea» (en anglés). Consultat el 3 de febrer de 2013.
  27. ↑ Craig, Robert D. (2004). Handbook of Polynesian Mythology (en anglés), ABC-CLIO, p. 128. ISBN 978-1-57607-894-5.
  28. ↑ «[5]», International Astronomical Union. Consultat el 3 de febrer de 2013 (en anglés).
  29. ↑ «[6]», Planetary.org. Consultat el 24 de setembre de 2014 (en anglés).
  30. ↑ «The Galileo Project &#; Science &#; Simon Marius» (en anglés). Galileo.rulle.edu. Consultat el 18 de juliol de 2014.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • The Solar System Beyond Neptune.
335 - 344.Consultat el 16 de setembre de 2014.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Haumea_(planeta_nano)&oldid=925632»