Esclavitut d'indígenes en el Brasil
L'esclavitut d'indígenes en el Brasil va existir principalment a l'inici de la colonisació portuguesa, decaent posteriorment per la preferència per esclaus negres i a la pressió dels beneficis de la tracta d'esclaus, i va ser extinguida per orde del Marqués de Pombal. En primer lloc, una llei de 1755 va prohibir l'esclavitut d'indis en l'Estat de Grão-Pará i Maranhão. Després, en 1758, esta llei es va estendre al restant de Brasil.[1]
L'esclavitut indígena va existir a pesar dels esforços dels Jesuïtes contra la seua pràctica. La principal font d'obtenció de mà d'obra esclava indígena eren les entrades i bandeiras, facilitades per les desavenències i guerres intertribals dels indígenes brasilers. Els llocs a on es recloïa als indígenes es dien "cases de preamento".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista Educação Pública.Consultat el 2022-01-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esclavitud de indígenas en el Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.