Estat del Gran Pará i Maranhão
El Estat del Gran Pará i Maranhão va ser una unitat administrativa portuguesa en Sudamérica. Creat en la denominació de Estat del Maranhão el 13 de juny de 1621, per Felipe II de Portugal (o Felipe III d'Espanya), en el nort de l'Amèrica portuguesa (actual Brasil), i renomenat com a Estat del Maranhão i Gran Pará en 1654, i com a Estat del Gran Pará i Maranhão en 1751, sent dividit en 1772.
En el seu periodo més pròsper, la seua extensió territorial comprenia els actuals estats de Maranhão, Piauí, Pará, Amazones, Amapá i Roraima.
Part de l'historiografia sosté que les dos unitats resultants de la desmembración de l'Estat del Gran Pará i Maranhão en 1772/1774 (estats del Gran Pará i Riu Negre i del Maranhão i Piauí) varen permanéixer subordinats a Lisboa.[1] Atres estudis afirmen que la separació de Pará i Maranhão, caracterisats com "pseudo-estats", varen dur al reintegrament de l'antic repartiment del Estat del Brasil.[2]
Cronologia
[editar | editar còdic]- 1534 — Juan III (Corona portuguesa) dividix a Brasil en 14 capitanies hereditàries, comandades pels 12 capitans donatarios, entre elles la de Maranhão, que incloïa el territori de l'actual estat de Pará, en la seua capital en São Luís;[3] creació del govern general, per a superar les dificultats de les capitanies i centralisar política i administrativamente la colónia, d'acort en les instruccions de Portugal.[4]
- 1572 — Sebastián I dividix l'administració de la colónia en dos governs generals: el Govern del Nort, en sèu en Salvador, responsable pels territoris de les capitanies de Baïa i del Maranhão, i el Govern del Sur, en sèu en Riu de Janeiro, que administrava els territoris de la capitania d'Ilhéus cap al sur.[4]
- 1612 — fundació de São Luís del Maranhão durant les invasions franceses, pel comandant Daniel de la Touche, responsable per la creació del proyecte d'expansió colonial cridat França Equinoccial.
- 1616 — fundat el Fort del Presépio en la llavors cridada Santa Maria de Belém do Grão-Pará (actual Belém, capital de l'estat del Pará) en la capitania del Gran Pará, la primera construcció d'eixe tipo i la més significativa en el territori amazónico;[5]
- 1621 — en el context de la dinastia Filipina i de l'Unió Ibèrica (1580-1640), el territori de l'Amèrica portuguesa va ser dividit per Felipe III d'Espanya en dos unitats administratives autònomes: el Estat del Maranhão al nort, en capital en São Luís, comprenent les capitanies del Gran Pará, del Maranhão i del Ceará, a fi d'assegurar la possessió del territori i promoure el seu desenroll; i el Estat de Brasil al sur, la capital del qual era Salvador, comprenent les demés capitanies;[6][7]
- 1654 — l'Estat del Maranhão passa a ser designat com a Estat del Maranhão i Gran Pará;[8][9]
- 1737 — la capital de l'Estat del Maranhão i Gran Pará és transferida de São Luís cap a Belém;
- 1751 — l'Estat del Maranhão i Gran Pará passa a cridar-se Estat del Gran Pará i Maranhão, comprenent els actuals estats del Amazones, Roraima, Pará, Amapá, Maranhão i Piauí;[7][10]
- 1755 — creació de la capitania de Sant Josep del Riu Negre (actual Amazones), segregada de la capitania del Gran Pará, pero encara integrada a l'Estat del Gran Pará i Maranhão, que va passar a comprendre quatre capitanies: Sant Josep del Riu Negre, Gran Pará, Maranhão i Piauí;
- 1772 — l'Estat del Gran Pará i Maranhão és dividit en dos unitats administratives: l'Estat del Gran Pará i Riu Negre, en sèu en Belém, i l'Estat del Maranhão i Piauí, en sèu en São Luís;[6]
- 1774 — a fi de centralisar i aumentar el control colonial, els estats del Gran Pará i Riu Negre i del Maranhão i Piauí, passen a la condició de capitanies i són integrats al Estat de Brasil, sent subordinats al virrey de Brasil, en sèu en Riu de Janeiro.[7][11]
Evolució institucional
[editar | editar còdic]L'estat de Maranhão va ser creat el 13 de juny de 1621 per Felipe III, rei d'Espanya (Felipe II de Portugal), comprenent les capitanies de Maranhão, Pará, Piauí i Ceará.[12] En la creació d'este estat, l'Amèrica portuguesa va passar a tindre dos unitats administratives: Estat del Maranhão, en la seua capital en São Luís, i l'Estat del Brasil, la capital del qual era Salvador. L'objectiu de la creació d'este estat era el de millorar la defensa militar en la Regió nort i estimular les activitats econòmiques i el comerç regional en la metròpoli.
El primer governador va ser Francisco Coelho de Carvalho, que va prendre possessió en 1626.[13]
En febrer de 1637, tenia la següent població d'orige europeu:
- São Luís: 250 colon, 60 soldats;
- Belém: 80 colon, 50 soldats;
- Ceará: 30 colon, 4 o 5 soldats;
- Curupá: 30 colon.[12]
El 23 de febrer de 1652, va ser publicat un Decret Real, que va dividir l'Estat en dos capitanies autònomes: Pará, a càrrec d'Inácio del Rego Barreto; i Maranhão, a càrrec de Baltasar de Sousa Pereira.[14]
En 1654, l'Estat del Maranhão passa a ser designat Estat del Maranhão i Gran Pará.[15][9]
En abril de 1655, va ser reinstaurado l'Estat de Maranhão i del Gran Pará, a ser governat per André Vidal de Negreiros.[14]
En 1751 l'Estat del Maranhão i Gran Pará va passar a cridar-se Estat del Gran Pará i Maranhão, en la capital transferida de São Luís per a Santa Maria de Belém del Grão Pará.
Posteriorment, en 1772, va ser dividit en dos estats: l'Estat del Maranhão i Piauí, en sèu en São Luís, i l'Estat del Gran Pará i Riu Negre, en sèu en Belém. L'integració política de l'Amazònia en el restant de Brasil només va donar els seus primers passos en l'instalació de la cort portuguesa en Riu de Janeiro en 1808.[16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schwarcz, L. M. (2015). Brasil: uma biografia. São Paulo: Companhia dones Lletres, [1].
- ↑ «O governo dones conquistes do nort: trajetórias administratives no Estat do Grão-Pará i Maranhão (1751-1780)». Catàlec USP.
- ↑ «Administração no Brasil Colonial». Conhecimentos Gerais. Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «Administração no Brasil Colonial». Super Zap. Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ «História do Pará». Info Escola. Consultat el 11 d'agost de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «No tempo dones fàbriques». Arquivo Nacional. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2018. Consultat el 19 d'octubre de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 7,2
- ↑ «L'escritura jesuítica de l'història de les missions en l'Estat del Maranhão i Gra-Pará (sigle XVII), p. 4.». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 18 de març de 2019.
- ↑ 9,0 9,1 O model pombalino de colonização dona amazónia, p. 5.
- ↑ «Pará também nasceu d'uma divisão». Diário do Pará. Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2015.
- ↑ «A Administração Pombalina». Multirio. Consultat el 19 d'octubre de 2015.
- ↑ 12,0 12,1 A palavra i o império: A Art dona língua brasílica i a conquista do Maranhão, Pablo Antonio Iglésies Magalhãés, disponible en internet, consultat el 4 de novembre de 2016.
- ↑ Crônica i História: a Companhia de Jesus i a Construção dona História do Maranhão, consultat el 26 de novembre de 2016.
- ↑ 14,0 14,1 Vos Jesuítas no Maranhão i Grão-Pará Seiscentista: Uma Análise Sobre vos Escrits dos Protagonistes dona Missão, consultat l'11 de novembre de 2016.
- ↑ A escrita jesuítica dona história dones missõés no Estat do Maranhão i Grão-Pará (século XVII), p. 4. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Pará também nasceu d'uma divisão». NoTapajós. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2018. Consultat el 18 de març de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado del Gran Pará y Maranhão» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.