Estat colonial del Maranhão
El Estat del Maranhão o del Marañón (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) va ser una unitat administrativa creada el 13 de juny de 1621 per Felipe IV d'Espanya, que en eixa época era també rei de Portugal com Felipe III, en el nort del Brasil. Comprenia les capitanies del Maranhão, Pará i del Ceará. Per pocs anys també va incloure a la capitania del Piauí.
Aixina el Brasil va passar a tindre dos unitats administratives: Estat del Maranhão, en capital en São Luís, i el Estat del Brasil, la capital del qual era Salvador de Baïa.
Les capitanies del Maranhão
[editar | editar còdic]La capitania del Maranhão va ser una de les capitanies hereditàries establides pel rei Juan III de Portugal en 1534 en el Brasil, en vistes a incrementar el poblament i defensa del territori. Tenia 75 llegües de costa i es trobava dividida en dos seccions: la primera secció anava des de l'extrem est de l'illa de Marajó fins a la desembocadura del riu Gurupi i va ser donada a João de Fancs i a Aires dona Cunha, i la segona secció anava des de la desembocadura del riu Gurupi fins a Parnaíba i va ser donada pel rei a Fernão Álvares dona Cunha, qui va rebre la capitania l'11 de març de 1535.
Els donatarios de les dos seccions de la capitania varen organisar junts una expedició colonizadora composta de dèu navío, en 900 pobladors, baix el mando d'Aires dona Cunha, la qual va aplegar al Brasil en 1535. Varen fundar Nazaré i varen estar en lluita constant en els indígenes fins que en 1538 varen abandonar l'empresa. Una nova tentativa va ser feta en 1554 al mando de Luís Melo.
Els francesos visitaven freqüentment la regió, lo que va obligar a la Corona a principis d'el XVII a mamprendre la seua conquista. La ciutat de São Luís va ser fundada pel francés Daniel de la Touche el 8 de setembre de 1612. Els francesos es varen aliar als indis en la resistència contra els portuguesos i en novembre de 1615, la ciutat va retornar al domini portugués baix el mando de Jerónimo d'Albuquerque, que es va convertir en el primer capità de mar de Maranhão.
L'Estat del Maranhão
[editar | editar còdic]En la fundació del fort del Presépio en 1616 (hui Belém) es va establir la capitania del Gran Pará. El 13 de juny de 1621 el rei Felipe IV d'Espanya (III de Portugal) va dividir la Governació General del Brasil creant l'Estat del Maranhão (fet efectiu en 1626) que comprenia les capitanies del Maranhão, la del Gran Pará i la del Ceará, en una administració independent del restant del Brasil. La seua capital era São Luís. D'esta manera Brasil va passar a tindre dos unitats administratives: Estat del Maranhão (en capital en São Luís) i Estat del Brasil, este últim en capital en Salvador de Baïa.[1] En decembre de 1640 va terminar el periodo d'Unió Ibèrica restaurant-se l'independència de Portugal, tornant Brasil a ser una de les seues colónies. Acceptant la nova dinastia dels Bragança, Baïa en febrer de 1641 i Riu de Janeiro en març.
São Luís va estar baix el control holandés en el periodo de 1641 al 1644, durant la guerra lusità-neerlandesa.
En 1715 el territori de Piauí va ser transferit de la capitania de la Baïa de Tots els Sants a l'Estat del Maranhão. En 1718 va ser creada la capitania del Piauí en capital en la vila d'Oeiras. El primer governador va assumir recent en 1758.
En 1737 l'Estat del Maranhão va passar a cridar-se Estat del Gran Pará i Maranhão (Estat do Grão-Pará i Maranhão) i la capital va ser transferida de São Luís a Belém.
El 3 de març de 1755 va ser creada la capitania de Sant Josep del Riu Negre, dependent de l'Estat del Gran Pará i Maranhão.
El 20 d'agost de 1772, va ocórrer una nova divisió en dos Estats: el Estat del Maranhão i Piauí, en sèu en São Luís, i el Estat del Gran Pará i Riu Negre, en sèu en Belém, reincorporant-se al virreinato del Brasil.
En l'independència del Brasil en 1821 l'Estat del Maranhão va passar a ser la província del Maranhão i la ciutat de Belém va ser ocupada per l'Esquadra Imperial el 15 d'agost de 1823, transformant-se Pará en una de les províncies de l'Imperi: província del Gran Pará i Riu Negre. El 28 de febrer de 1821 la capitania del Piauí es va transformar en la província de Piauí.
En 1821 els habitants de Manaus es varen proclamar independents establint un govern provisorio, pero la regió va terminar incorporada al Imperi de Brasil en la província del Gran Pará, com a comarca de l'Alt Amazones en 1824.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Món Vestibular: BRASIL COLÔNIA». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2010. Consultat el 18 de març de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado colonial del Maranhão» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.