Estat del Brasil
El Estat del Brasil (en portugués: Estat do Brasil) va ser una unitat administrativa de l'Amèrica portuguesa creada durant el regnat de Juan III de Portugal, i que forma part del periodo conegut com la colonisació de Brasil (1530-1815), en la que el territori brasiler constituïa una colónia del Imperi portugués. Més vesprada va ser creat l'Estat de Maranhão, la capital del qual era São Luís.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Colonisació de Brasil.
Governe General del Brasil
[editar | editar còdic]En el fracàs del sistema de capitanies hereditàries, Juan III va crear el càrrec de governador general de Brasil, a través del Regiment del 17 de decembre de 1548.[1] Si be en el regiment de 1548 al lloc se li referix com «el governador [de] les terres del Brasil», en els documents posteriors se li coneix com «El Governador General de l'Estat de Brasil».
En capital en la vila de Salvador ubicada en la capitania de la Baïa de Tots els Sants, el territori de l'Estat de Brasil s'estenia des dels actuals Riu Gran del Nort i Riu Gran del Sur.
Creació de l'Estat de Maranhão
[editar | editar còdic]l'Estat de Maranhão va ser establit en 1621 pel rei Felipe III d'Espanya, que va regnar en el moment en el qual Portugal estava unit a Espanya per l'Unió ibèrica.
Principat
[editar | editar còdic]Un edicte real de 1645 va ordenar l'alçament de l'Estat de Brasil a la condició del Principat.[2]
Virreinato i la transferència de capitals
[editar | editar còdic]En 1763, la capital de l'Estat del Brasil es va traslladar de Salvador a Riu de Janeiro. En 1775 es va abolir l'Estat colonial per a donar pas al Virreinato de Brasil, constituint aixina partix del Imperi portugués i, per tant, un territori del Regne de Portugal (1139-1910).[3]
Encara que no és coneguda mida llegislativa alguna que eleve el Brasil a virreinato, normalment esta situació de la colónia s'associa en el moment en el qual se li va donar el títul de virrey al màxim representant de la Corona en eixe territori. No obstant, la seua ubicació temporal no és unànim entre els historiadors, en dos corrents que, basant-se en diferents arguments, donen barreres cronològiques distintes.[4]
La primera d'estes corrents considera com a dates vàlides per a este periodo els anys 1720 a 1808, i es basa en la concessió contínua de títul de virrey al més alt representant real de la colónia. Este títul va ser concedit en anterioritat, des de 1640 en avant, no obstant, de forma esporàdica. L'atra corrent considera els anys 1763 a 1808, i es basa en una major delegació de poders, en particular en l'àmbit militar, per la nova situació internacional.[4]
Per decret de l'11 de maig i feta palés el 27 de juny de 1763, Antonio Alves dona Cunha o el Comte dona Cunha, va ser nomenat «Virrey i Capità General de Terra i Mar de l'Estat de Brasil»,[5] resident en Riu de Janeiro.[6] El 21 de decembre, el Comte dona Cunha va comunicar haver rebut el càrrec de virrey.[7]
En 1808 va ocórrer l'obertura de ports, posant fi al pacte colonial, i l'arribada de la família real al Brasil, abolint aixina el càrrec de virrey.
Elevació a regne
[editar | editar còdic]En 1815 Juan VI de Portugal eleva a l'Estat de Brasil a la categoria de regne,[8] sent renombrado el territori a Regne del Brasil i conformant una unitat junt en els regnes de Portugal i Algarve.
Composició
[editar | editar còdic]L'Estat del Brasil en principi incloïa 12 de les 15 capitanies originals, totes llevat Ceará (la qual despuix es va convertir en subordinada de Pernambuco) i Maranhão. Eren de nort a sur:
- Capitania de Riu Gran del Nort
- Capitania de Paraíba (més la secció sur de Riu Gran i Itamaraca)
- Capitania de Pernambuco
- Capitania de Baïa
- Capitania d'Ilhéus (convertida en comarca de Baïa en 1761)
- Capitania de Porte Segur
- Capitania d'Espírito Sant
- Capitania de Riu de Janeiro (primera secció de São Vaig prendre i São Vicente)
- Capitania de Sant Amaro
- Capitania de São Vicente (segona secció, després renombrada com Capitania de São Paulo i Mines d'Ouro)
- Capitania de Santana
Capitanies creades per l'estat
[editar | editar còdic]- Capitania d'Alagoas, en 1817 de Pernambuco
- Capitania de Ceará, en 1799 re-segregada de Pernambuco (prèviament va existir com una de les 15 capitanies hereditàries)
- Capitania de Goiás
- Capitania de Mate Grosso
- Capitania de Mines Gerais
- Capitania de São Paulo
- Capitania de Sergipe, en 1820 de Baïa
- Capitania de Riu Gran del Sur (de Riu Gran de São Pedro)
- Capitania de Santa Catarina
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arquivo Nacional. Memória dona Administração Pública Brasileira. Governador-geral do Estat do Brasil. [1] i [2]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Pará também nasceu d'uma divisão» (en portugués). NoTapajós. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2018. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Marcelino, Maria dona Graça dos Sants (2009), O Vice-regnat do Brasil, en O clarificat vice-regnat de D. Luís d'Almeida Portugal, 2º Marquês do Lavradio: Rio de Janeiro 1769-1779, pág. 29. Tesis de mestrage, Universitat de Lisboa, Facultat de Lletres, 2009.
- ↑ Anais do Congresso, comemoratiu do bicentenário dona transferência dona sede do govêrno do Brasil dona cidade do Salvador per a o Rio de Janeiro. Institut Històric i Geogràfic Brasileiro. Vol. 4, p. 139.
- ↑ «A preservação dones faç i a construção dona imagem no discurs polític do marquês do Lavradio: as formes de tratamento com estratégias d'atenuação dona polidez llingüística». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- ↑ A cidade do Rio de Janeiro i o sonho d'uma capital americana: dona visão de D. Luís dona Cunha à sede do vice-regnat (1736-1763)
- ↑ Lletra de la Llei del 16 de decembre de 1815
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado del Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.