Regne del Brasil
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Regne del Brasil (en portugués: Regne do Brasil) és el nom que rep fácticamente l'Estat a l'arribada de la família real portuguesa i la seua Cort, després de l'ocupació napoleònica de Portugal en 1808 que una volta lliberat s'unificarien oficialment el 16 de decembre de 1815 com el Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve.
El príncip de Brasil i regente del Regne de Portugal en l'exili, Juan VI, assumiria el tro lusità-brasiler el 20 de març de 1816, pel decés de la malalta reina María I de Portugal, i encara que escomençara a governar ya com a rei formal, la seua coronació efectiva va tindre que esperar fins al 6 de febrer de 1818.
La continuïtat d'este regne unit lusità-brasiler ha segut l'Imperi del Brasil i, actualment, la República Federativa homònima.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]En el Tractat de Fontainebleau, que va ser firmat el 27 d'octubre de 1807 en la ciutat francesa homònima entre el representant plenipotenciario Eugenio Esquerre —de Manuel Godoy, qui fora el valgut del rei espanyol Carlos IV— i l'emperador francés Napoleón Bonaparte, s'estipulava en el mateix l'invasió militar conjunta franc-espanyola de Portugal, el qual s'havia aliat al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, i es permetria per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol.
Després de complir dit objectiu, es dividiria en tres parts al territori portugués: la del nort, per a compensar als destronats reis d'Etruria, la del centre, per a canviar-la per Gibraltar i demés colónies arrebatades pels anglesos, i la del sur, per a Godoy qui es convertiria en el príncip d'Algarves.
Carlos IV d'Espanya, a qui Napoleón garantisava la possessió dels seus Estats d'Europa, prendria el títul d'emperador de les Américas. Un eixèrcit francés entraria en Espanya camine de Portugal, al que seguiria un atre espanyol.
Als pocs dies, les tropes espanyoles del nort, complint en lo pactat i despuix d'entrar per la vila portuguesa de Valença, havien pres Porto i les del sur, des de Badajoz havien aplegat a Setúbal, quedant aixina fòra de territori espanyol les tropes més operatives del seu eixèrcit.
Per la seua banda, l'eixèrcit expedicionario francés del general Andoche Junot que havia creuat el riu Bidasoa el 18 d'octubre, entrava en zona portuguesa per Alcántara el 20 de novembre i aplegava a Lisboa el 30 del corrent. El dia anterior, la família real portuguesa, encapçalada pel príncip regente i mils de persones, havien eixit cap a Brasil.
Quan Godoy descobrira que en els càlculs napoleònics, ademés de sometre a Portugal, es trobava el d'ocupar la pròpia Espanya, ya seria massa vesprada, succeint-se aixina la posterior invasió francesa de la península ibèrica, el Gresca d'Aranjuez, l'invasió francesa de Sevilla i la Guerra de l'Independència Espanyola.
El regne portugués en l'exili en capital en Riu de Janeiro
[editar | editar còdic]El trasllade de la cort portuguesa en la reina María I «la Loca», el príncip-regente Juan i la majoria dels nobles, que aplegaven a unes quinze mil persones, ascendia al Brasil a igual categoria que el Regne de Portugal, el 23 de giner de 1808, cridant-se fácticamente regne brasiler o be, lusità-brasiler per a remarcar que era governat per monarcas portuguesos.
La capital del Regne de Portugal va ser traslladada a la ciutat de Riu de Janeiro, que per lo tant, es va convertir en l'única capital europea fora del continent.
Reconeiximent internacional del regne brasiler
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve.
El 16 de decembre de 1815 durant el Congrés de Viena va quedar acceptada per les potències de llavors l'existència del Regne del Brasil com a constituent del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve tenint tot este regne unit per capital efectiva a Riu de Janeiro.
El 20 de març de 1816, el príncip-regente assumiria el tro lusità-brasiler pel decés de la reina María I, passant a ser reconegut per les potències europees. No obstant, encara que va escomençar a governar com a rei formal eixe mateix dia, la seua coronació efectiva va tindre que esperar fins al 6 de febrer de 1818.
Reis de Brasil
[editar | editar còdic]- Juan VI - rei portugués del Brasil (en realitat era oficialment el príncip de Brasil i regente portugués del regne en l'exili, durant les Guerres Napoleòniques).
De regne a imperi
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Imperi del Brasil.
Quan el rei Juan VI va retornar finalment a Portugal el 25 d'abril de 1821, la majoria dels privilegis que se li havien concedit al Brasil varen ser suprimits, provocant l'ira dels independentistes. El príncip Pedro, regente del Brasil, es va terminar aliant en estos últims, per la qual cosa va ser pressionat per la Cort portuguesa per a que retornara, encara que va terminar negant-se, duent com a conseqüència el retir del càrrec de regente, quedant com un simple representant de la Cort de Lisboa en Brasil.
En conéixer la notícia, el 7 de setembre de 1822, desenvainó la seua espasa i va exclamar: "¡Independència o mort!" en lo que es va cridar «Crit d'Ipiranga». Va ser proclamat emperador del Brasil el 12 d'octubre i coronat formalment l'1 de decembre del mateix any.
Despuix de la separació ocorreguda del Regne del Brasil i del Regne de Portugal, la qual va ser refrendada per representants d'abdós Estats pel Tractat de Riu de Janeiro del 29 d'agost de 1825, Pedro de Portugal devingut ara en Pedro I, assumiria com emperador titular del Brasil, quedant conclosa l'etapa de regne. El seu fill Pedro II de Brasil assumiria com a segon emperador.
Referències
[editar | editar còdic]- Mota, Carlos Guilherme, i Adriana López en "Història de Brasil. Una interpretació" (Ed. Universitat de Salamanca, any 2009). ISBN 978-84-7800-268-9
- Gomes, Laurentino; en "1808. Cóm una reina loca, un príncip temerós, i una Cort corrupta varen enganyar a Napoleón i varen canviar l'història de Portugal i del Brasil" (en portugués, Ed. Planeta do Brasil, Riu de Janeiro, any 2007). ISBN 8576653206.
- Queipo de Pla i Ruiz de Saravia, José María, Comte de Toreno, en "Història de l'alçament, guerra i revolució d'Espanya" (Tom I, Ed. Llibreria Europea de Baudry, París, any 1838).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino del Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.