Escleroscopio
El escleroscopio és un dispositiu que permet medir la durea elàstica dels polímero, elastòmers i gomes.
Va ser creat en 1907, per Albert Ferdinand Shore.
Composició
[editar | editar còdic]Es tracta d'un aparat format per un tubo de cristal d'uns 300 mm d'altura, per l'interior de la qual cau un martell de forma cònica en punta de sauco o diamant redonejada. Dit tubo està graduat en una escala de 140 divisions. Els números més alts en l'escala indiquen una major resistència a l'indentación i, per lo tant, materials més durs. Els números més baixos indiquen menys resistència i materials més blans.
Ocupació del escleroscopio
[editar | editar còdic]Este instrument és utilisat per a medir la durea Shore dels polímero, elastòmers i gomes. El qual consistix en presentar el material a ensajar sobre una superfície plana, neta, polida i perpendicular a l'instrument. Deixant caure el martell del escleroscopio, es medix l'altura a la que rebota el proyectil. Esta depén de la cantitat d'energia absorbida pel material d'ensaig durant l'impacte.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escleroscopio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.