Anar al contingut

Escola provincial n.º 38 Raúl Ricardo Alfonsín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Escola provincial n.º 38 Raúl Ricardo Alfonsín

La Escola Provincial N.º 38 Raúl Ricardo Alfonsín (anteriorment President Juliol Argentí Roca) s'ubica en la base Esperanza d'Argentina i va ser la primera escola de l'Antàrtida.[1][2] És l'establiment educatiu més austral de la República Argentina i del món,[3] i es troba a 3206 quilómetros de Buenos Aires.

En 2020, a l'establiment concorrien 14 alumnes, distribuïts en els seus tres nivells educatius (inicial, primari i secundari), contant en un matrimoni de mestres que donaven classes en l'única escola del món que actualment s'erigix en el continent antàrtic.[4]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Base Esperanza en 2012.

Creació

[editar | editar còdic]

L'escola va ser inaugurada el 14 de març de 1978 en el nom de Manuel Belgrano, funcionant com una delegació depenent del Institut Social Militar "Dr. Dámaso Centeno" del Eixèrcit Argentí, convertint-se en la primera escola antàrtica.

Els alumnes eren els fills de les famílies de científics, personal de les Forces Armades, tècnics i civils que vivien en la base. Contava en una guarderia infantil i cursos regulars de nivell primari i secundari, en programes i cicle lectiu similars als de la capital argentina, utilisant-se el Sistema d'Educació a Distància de la Força Aérea Argentina. La mares dels chiquets de la base feyen de mestres.

En març de 1982 es varen inaugurar noves instalacions. Des de l'1 de giner de 1992 va passar a dependre del Estat Major General de l'Eixèrcit en educació a distància a través de tutors.[5][1]

Provincialización

[editar | editar còdic]

L'11 de març de 1997 l'escola va ser transferida a la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur per decret n.º 1673/96, sent reinaugurada pel llavors governador José Arturo Estabillo com a Escola Provincial N.º 38 President Juliol Argentí Roca, Jardí d'Infants Buc Santa Micaela i guarderia Pingüinitos.

Des de llavors el Ministeri d'Educació provincial s'encarrega realisar la selecció del personal docent civil que s'eixercita anualment. Els docents elegits són matrimonis. El disseny curricular és el mateix que en el restant de la província.[5] El nom del jardí d'infants es deu al carguero patagónico mercant, que va traslladar en 1951 al continent austral als membres de la Primera Expedició Científica a l'Antàrtida Continental Argentina conduïda per Hernán Pujato.[6] Les classes comencen una semana més tarde que en l'Argentina continental, quan finalisa la visita de travessies turístiques. En l'escola estudien chics entre els 7 i els 16 anys.[7]

Des de 1999, els llavors dos professors de l'escola varen començar a desenrollar el Programa GLOBE equips prestats per la Força Aérea Argentina per a estudiar les condicions climàtiques del lloc. Des de llavors tots els docents assignats a la Base es capaciten en el programa. L'escola 38 és l'establiment més austral d'este programa internacional.[8] En 2003 l'escola va llançar un micro radial cridat Pingüinitos a l'Aire, sent transmés per LRA36 Radi Nacional Arcàngel Sant Gabriel.[9]

Erro al crear miniatura:
Docent Sergio Brizuela, estudiants i el titular del ANSES JC Arcando en l'entrega de computadores de Conectar Igualtat - Cim del Glaciar Buenos Aires - Setembre de 2011

Els alumnes de l'escola secundària cursen els seus estudis utilisant la metodologia d'Educació a Distància a través del Sistema d'Educació a Distància del Eixèrcit Argentí (SEADE). Per a això cada alumne rep tot el material d'estudi a desenrollar a lo llarc de l'any d'estudi en un CD. Els mateixos conten en el respal de tutores en la base, una tutora en llínea i el cos de professors del SEADE. Des de 2010 s'ensenya obligatòriament l'idioma anglés.[5] En 2010, com a part del programa governamental Conectar Igualtat, BGH i-Nova, Santillana i Intel donaron dèu computadores portàtils i huitanta llibres per a l'escola.[10][11]

El 28 de juliol de 2007 es va originar un incendi per una falla en la calefacció destruint l'edificació. Les classes varen funcionar en una vivenda de la base fins a 2009 quan es va inaugurar el nou edifici.[1] El nou edifici inclou la sala d'informàtica i biblioteca "Doctor José María Sobral".[12] La sala d'informàtica està equipada en catorze màquines, nou d'última generació, dos cambres web i conexió a Internet per banda ampla. Per l'espai reduït, l'escola facilita en calitat de préstam alguns equips a atres dependències de la base.[9]

Canvi de nom i últims anys

[editar | editar còdic]

El 19 de decembre de 2012, la Llegislatura de la Província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, va sancionar la llei N.º 909[13] que va substituir el nom "President Juliol Argentí Roca" de l'Escola N.º 38, situada en la Base Esperanza, del sector Antàrtic Argentí pel de "President Raúl Ricardo Alfonsín".[1] El canvi de nom es va deure a la «tendència d'eliminar denominacions i referències» que homenajaven al líder de la conquista del Desert per ser «acusat de genocidi» per entitats civils defensores dels drets dels pobles originaris.[14]

A partir del tancament en 2018 de l'Escola F-50 de Chile en Vila Les Estreles que va estar durant 33 anys, l'escola President Raúl Ricardo Alfonsín és l'única en funcionament en l'Antàrtida.[15]

Davant l'irrupció de la pandèmia de COVID-19, totes les escoles de la República Argentina varen suspendre el dictat de les seues classes presencials, en excepció de l'Escola Alfonsín, que va continuar en el desenroll normal de les seues activitats docents,[4] puix pel seu aïllament geogràfic, va poder permanéixer incólume a la quarantena global d'eixe moment.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Escola Provincial Nº38 President Raúl Ricardo Alfonsín (expresident Juliol Argentí Roca)». Fundació Marambio.
  2. ↑ NOTA: l'escola és visible en Google Earth en fotografia de l'1/7/2012 en les coordenades (redonejades al segon d'arc) 63°23′52″S 56°59′50″O / -63.39778, -56.99722</noinclude>.
  3. ↑ (2004) Nostra Argentina - Primer Diccionari Enciclopèdic Escolar Billiken, Buenos Aires: Billiken (Editorial Atlántida), p. 9. ISBN 9500828685.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Coronavirus en Argentina: en pingüins i alcohol en gel, cóm viu la pandèmia l'única escola del país que va donar classes en l'aula tota la quarantena - Gretel Gaffoglio». Clarín.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «L'Història de l'Escola Provincial Nº 38 “Juliol A. Roca”». Programa d'Expansió Virtual d'Aules de Terra del Fòc. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2014.
  6. ↑ «¿L'escola antàrtica provincial, moneda de canvi?». La nostra Mar.
  7. ↑ «Antàrtida, el misteri de gèl». La Nació (Argentina). Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2015. Consultat el 18 d'abril de 2015.
  8. ↑ «L'Escola Més Austral del Món és una Escola GLOBE». Globe. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Dos mestres en l'Antàrtida: Dos mestres una història d'Esperança en l'Antàrtida Argentina». Educ. ar - Ministeri d'Educació d'Argentina. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2014. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  10. ↑ «Les netbooks educatives varen aplegar a l'escola més austral del món». Canal AR.
  11. ↑ «[1]», Diari Crònica.
  12. ↑ «Nova sala d'informàtica i biblioteca. Base Esperanza». A. R. A. "Almirant Irizar".
  13. ↑ «SAIJ Llei Nº 909 de la Província de Terra del Fòc».
  14. ↑ «Varen llevar el nom de Roca a l'escola antàrtica». Ràdio Fueguina. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2014.
  15. ↑ «El Mercuri. 2 de novembre de 2018». Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2019. Consultat el 16 de giner de 2019.

Font

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escola_provincial_n.º_38_Raúl_Ricardo_Alfonsín&oldid=1048461»