Base Esperanza
La base antàrtica Esperança (BAE) o base Esperanza és una estació científica de la República Argentina ubicada en punta Foca (entre les caletas Barraca i Àguila) de la baïa Esperanza en la península Trinitat, la qual es troba sobre l'estret Antarctic en la península Antàrtica (o Terra de Sant Martín) en l'Antàrtida Argentina.
Junt a l'assentament chilé Vila Les Estreles són els únics establiments de l'Antàrtida en a on hi ha personal destinat en compliment de funcions militars, científiques o de servici acompanyats de les seues famílies. Es va cridar base d'eixèrcit Esperanza fins que en la década de 1990 el seu nom va ser modificat a base antàrtica Esperança.
El personal conta en l'escola provincial n.º 38 Raúl Ricardo Alfonsín (ex Juliol Argentí Roca), baix la dependència de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, l'únic establiment educatiu en el continent (des del tancament de l'escola F-50 en Vila Les Estreles), en nivell inicial, primari i secundari, i guarderia.[1]
El lema de la base és: «Permanència, un acte de sacrifici».[2]
Les activitats científiques en la base estan reunides en el LABES (Laboratori Antàrtic Mutidisciplinario en Base Esperanza).[3]
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]El refugi de pedra conegut com Barraca dels Suecs va ser erigit en la baïa Esperanza pels nàufrecs del barco Antarctic de l'Expedició Antàrtica Sueca dirigida per Otto Nordenskjold. Els nàufrecs varen ocupar la barraca entre el 12 de març i el 29 de setembre de 1903, quan varen ser rescatats per una nau de l'Armada Argentina, la corbeta Uruguay.
La Base D va ser establida el 13 de febrer de 1945 pel Regne Unit en la baïa Esperanza, pero es va incendiar parcialment el 8 de novembre de 1948 i va permanéixer ocupada fins al 4 de febrer de 1949.[4]
l'Armada Argentina en giner de 1952 va posar en servici el far Esperanza, ubicat en la major de les roques Grunden de la caleta Barraca, al surest de baïa Esperanza.[5] El 14 de giner de 1952 va començar la construcció del destacament naval Esperança, que va ser inaugurat el 31 de març de 1952.
Este lloc va ser escenari del primer tiroteig bèlic en l'Antàrtida l'1 de febrer de 1952 quan un equip de l'Armada Argentina, després de realisar una advertència, va disparar raches d'ametralladora sobre un equip civil del Falkland Islands Dependencies Survey que descarregaven materials del barco John Biscoe en l'intenció de reconstruir la Base D, i ho va obligar a reembarcar.[6]
Base Esperanza
[editar | editar còdic]Una reduïda dotació d'Eixèrcit Argentí que tenia la missió d'establir la base Esperanza es va estajar en el destacament naval en 1953. En novembre d'eixe any va començar la construcció de la base, que va ser oberta 17 de decembre de 1952[7] com a destacament militar Esperança. La dotació estava composta pel capità Jorge Edgar Leal, capità Héctor Manuel Benavidez, tinent Carlos Néstor Bulacios, tinent Dumenge Héctor Crotti, sargent ajudant Alberto Benicio Balegno i sargent ajudant Pedro Nicanor Ramos, i ha estat en operació permanent des de llavors. Una volta finalisat l'edifici principal, el 4 de març de 1954 es va realisar l'inauguració formal de la base en la presència del ministre de Marina Aníbal Olivieri.
En l'hivern de 1962, el 14 de juny, va partir d'allí una expedició terrestre en trineus de gossos comandada pel tinent primer Giró que el 24 d'octubre va alcançar la base Sant Martín. Els gossos de trineu varen ser de la raça gos polar argentí, hui extinta.
El 28 de febrer de 1976 es va inaugurar en la base la capella Sant Francisco d'Assís, la primera instalació del cult catòlic en l'Antàrtida, celebrant-se en ella el 16 de febrer de 1978 el primer matrimoni religiós en l'Antàrtida.
El Fortín Sargent Cabral, part de la base, va anar l'escenari del naiximent d'Emilio Marcos Palma el 7 de giner de 1978, el primer naiximent registrat d'un ser humà en l'Antàrtida. En total huit persones varen nàixer en la base entre 1978 i 1983.[8]
En 1978 es varen instalar en la base sèt famílies, formant un poblat, per lo que es va crear l'escola Manuel Belgrano (hui escola provincial President Raúl Ricardo Alfonsín), dotada d'autonomia des de 1997 (pertanyent a la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur) i passant a ser l'escola més austral del món.
En 1979 en la base es va instalar també l'emissora radial LRA36 Radi Nacional Arcàngel Sant Gabriel. La base conta en una oficina del Registre Civil (la número 2506, instalada en 1978) i una oficina postal del Correu Argentí.[8]
Descripció
[editar | editar còdic]Es troba situada sobre una superfície de roca sòlida, a 25 m s. n. m. i a uns 30 m de la costa, front a una baïa en un adequat fondeadero. Adjacent a ella es troba el glaciar Buenos Aires, en el que poden anevizar avions de porte mijà. La base conta també en un heliport.[9]
La zona a on s'emplaça la base correspon a les reclamacions territorials antàrtiques de l'Argentina, Chile i el Regne Unit.
L'estació ocupa 43 edificis, cobrint un total de 374 000 m²; estaja uns 1100 turistes anuals, que la visiten durant la temporada càlida. Estaja uns 80 habitants durant l'hivern, incloent dos mestres que eixercixen en l'escola del poblat.
Conta en un laboratori del Institut Antàrtic Argentí i una estació meteorològica; es realisen ademés investigacions de glaciología, biologia marina i terrestre i sismologia.
L'infraestructura de la base conta en 3877 m² baix sostre, 135 m² de laboratoris científics, àrea llogística de 252 m² i 90 llits. Conte per a transport: 2 Zodiac en motor fòra de broda, 2 camions tot terreny d'1.5 ton, una camioneta, 1 snowcat, 1 tractor oruga, 1 camió, 1 bicicleta tot terreny, 1 apisonadora, 1 elevador mòvil i 5 motonieves.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Escola Provincial Nº38 President Raúl Ricardo Alfonsín». Fundació Marambio. Consultat el 10 de giner de 2026.
- ↑ «Bases administrades - Eixèrcit Argentí». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2003. Consultat el 15 d'abril de 2003.
- ↑ «DNA». Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ «British Antarctic Monument Trust». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2014. Consultat el 30 de giner de 2019.
- ↑ Far Esperanza.
- ↑ FALKLAND ISLANDS DEPENDENCIES (HOPE BAY INCIDENT) (en anglés)
- ↑ «Entrevista al general Lleal pel canal Trobe». Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2014. Consultat el 16 de març de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 Registre civil "Base Esperanza" - Eixèrcit Argentí
- ↑ DNA. Intercanvi d'informació. Informació Permanent [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «CONMNAP. ANTARCTIC STATION CATALOGUE, 2017». Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2017. Consultat el 30 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Esperanza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.