Antarctic
Antarctic va ser un barco de vapor suec construït en Drammen, Noruega, en 1871. Va ser utilisat en vàries expedicions d'investigació al Àrtic i a l'Antàrtida entre 1898 i 1903.
Història
[editar | editar còdic]Va ser un buc en tres màstils i equipat en una màquina de vapor, construït en 1871 en Drammen en el nom de Cap Nor.[1][2][3] Inicialment, es va utilisar per a la caça de foques al voltant de Svalbard, Jan Mayen i Groenlàndia.[4]
A principis de la década de 1890, l'armador noruec Svend Foyn volia expandir el seu negoci al oceà Antàrtic i necessitava barcos capaços. Per a això, va comprar el barco, li va realisar reparacions i lo renombró com Antarctic. Anys més vesprada, el barco es va dedicar a la caça de ballenes en l'Antàrtida.[1][3][4]
En 1904, el marí argentí José María Sobral (qui va integrar l'expedició antàrtica de 1901-1903) va descriure les característiques del barco de la següent manera:[5][6]
Expedicions
[editar | editar còdic]
Entre 1893 i 1895 va realisar un viage d'exploració sobre el potencial ballenero en el continent antàrtic, a càrrec del capità Leonard Kristensen i liderat per Hendryk Bull. El buc va salpar del port noruec de Tønsberg, equipat en 11 canons, huit pots balleneros i 31 tripulants. En la seua ruta va recórrer vàries illes del oceà Atlàntic i va passar el hivern austral en Melbourne (Austràlia).[5][7]
En eixe viage, es creu que es va realisar el primer desembarc al continent antàrtic pròpiament dit, el 24 de giner de 1895. L'event va ocórrer en el veta Adare, en l'extrem nort de la Terra de Victoria, en sis hòmens, entre ells Bull, Borchgrevink, Kristensen i Tunzelmann. Atres fonts creuen que açò ya havia ocorregut en 1821 en la península Antàrtica.[8][9][10][11][12][13][14]
En 1897, el buc va ser comprat per Alfréd Gabriel Nathorst per a la seua expedició planificada a Svalbard. Una volta més, es varen realisar reparacions extenses abans de portar a terme l'expedició en 1898.[1][3][4] Capitaneado per Emil Nilsson, el buc va recórrer l'illa de l'Orso, Svalbard i les illes del Rei Carlos.[1] Entre els científics participants es trobaven Axel Hamberg, Otto Kjellström, Gustaf Kolthoff i Henrik Hesselman.[3]
A l'any següent, va partir en una expedició també baix el mando de Nathorst cap al nort de Groenlàndia en el doble propòsit de buscar supervivents de l'expedició àrtica de Andrée de 1897 i el cartografiar l'àrea.[15] Mesos més vesprada, Nathorst va vendre el barco a Georg Carl Amdrup per a la seua expedició al este de Groenlàndia.[4]
En 1901, el barco va ser cedit a Otto Nordenskjöld, qui va realisar la segona temporada de l'expedició suec-russa a Svalbard, sent capità Gerard De Geer.[4][16]
Expedició Antàrtica Sueca
[editar | editar còdic]
El 16 d'octubre de 1901, el buc, capitaneado per Carl Anton Larsen, va salpar del port de Gotemburgo per a portar a terme l'Expedició Antàrtica Sueca, al mando de Nordenskjöld. Previ a la seua partida, va ser modificat en el seu interior, per a realisar tasques científiques.[5]
Despuix d'explorar parts de les illes Shetland del Sur, l'expedició va continuar pel estret Antarctic cap a la península Antàrtica. El 15 de giner de 1902, la tripulació va descobrir la baïa Esperanza. En febrer, Nordenskjöld va elegir l'illa Cerro Nevat com a campament de hivern durant part de l'expedició. En acabant de que tots els preparatius es varen completar, el Antarctic va partir cap a Geòrgia del Sur i les illes Malvines.[17]
Despuix del hivern boreal de 1902, el barco va salpar de les Malvines el 5 de novembre i va retornar a la península Antàrtica passant prèviament per Ushuaia en busca de suministraments. El 29 de decembre, el Antarctic va quedar atrapat en el gèl prop de la baïa Esperanza, i tres tripulants (Johan Gunnar Andersson, Samuel A. Duse i Toralf Grunden) varen ser desembarcats.[17]
El barco després es va lliberar i va continuar cap a l'illa Paulet; en el camí, el Antarctic una volta més va quedar atrapat en el gèl el 3 de giner de 1903, en les aigües del golf de Erebus i Terror, en el mar de Weddell. El 3 de febrer, novament es va lliberar, pero estava danyat i tenia fugues. El capità Larsen va intentar dirigir-se cap a l'illa Paulet, pero el barco es va afonar a uns 40 quilómetros de la costa el 12 de febrer de 1903. Els sobreviviente del naufragi varen construir una cabanya de pedra en l'illa,[17] actual lloc i monument històric.[18]
Els nàufrecs de l'illa Paulet i la tripulació que havia permaneixcut en Cerro Nevat i baïa Esperanza, varen ser rescatats per la corbeta argentina ARA Uruguay, al mando de Julián Irizar.[19] Anys més vesprada, en 1944, Andersson va publicar el llibre Antarctic, Va viure orgullosa i orgullosa morirà.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alfred Nathorst, ”Två Somrar i Norra Ishafvet”, first part (in Swedish), 1900.
- ↑ Henrik Bull, ”[enllaç trencat]”, 1896.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Department of Earth Sciences, Uppsala University». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 11 de decembre de 2010.0
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Nordisk Familjebok, Project Runeberg, Linköping University (in Swedish).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «SS Antarctic». Història i Arqueologia Marítima.
- ↑ José María Sobral (2010). Dos anys entre els gèls, 1901-1903, Buenos Aires: EUDEBA. ISBN 9789502313047.
- ↑ Bull, H.J. (1896). The cruise of the «Antarctic» to the South Polar regions, Londres: E. Arnold.
- ↑ [enllaç trencat] (in Norwegian).
- ↑ Norsk biografisk leksikon-Norwegian Biografical encyclopedia (in Norwegian).
- ↑ South-Pole.com, An Antarctic Timeline.
- ↑ Antarctic-Circle.org, Antarctic voyages and expeditions.
- ↑ New Zealand History online, Ministry for Culture and Heritage.
- ↑ Norways Forgotten Ezplorer.org, Norwegian Directorate for Cultural Heritage [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ «Antarctica.org, Antarctic History». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2015. Consultat el 8 d'agost de 2018.
- ↑ Alfred Nathorst, ”Två Somrar i Norra Ishafvet”, second part (in Swedish), 1900.
- ↑ Department of Earth Sciences, Lisbeth Levander [2] archivat en Wayback Machine., Uppsala University (in Swedish).
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «EL ANTARTIC I LA EXPEDICION SUECA DE NORDENSKJÖLD A LA ANTARTIDA 1901-1903». Història i Arqueologia Marítima.
- ↑ «List of Historic Sites and Monuments approved by the ATCM». Secretaria del Tractat Antàrtic.
- ↑ Irina Izaguirre, Gabriela Mataloni (2000). Antàrtida, descobrint el continent blanc, Editorial Del Nou Extrem.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Nordenskjöld, Otto; Andersson; Johan G.; Larsen, Carl A. i Skottsberg, Carl. (1904). Viage al Pol Sur. Expedició sueca a bordo de l'Antàrtic. Dos volums.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antarctic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.