Illa Cerro Nevat
La illa Cerro Nevat (del anglés: Snow Hill) és una illa ubicada a {{ |dms-lat=64°28′S |dms-long=57°12′O |dec-lat=-64.467 |dec-long=-57.2 |param=64_28_S_57_12_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, en la costa este de la península Antàrtica. Medix 32 km de llarc i 10 km d'ample, i casi tot l'any està completament coberta de neu.
És una de les vàries illes ubicades al voltant de la península coneguda com Terra de Graham,[1] i està separada de l'illa James Ross, al noreste, pel estret Bouchard.
Va ser descoberta el 6 de giner de 1843 per l'expedició britànica de James Clark Ross, qui, creent que era un cerro de l'illa James Ross, no li va donar nom d'illa, denominant-ho Snow Hill (cerro nevat) perque estava cobert de neu.[2]
L'illa és famosa per haver albergat als integrants de l'Expedició Antàrtica Sueca durant un periodo més prolongat del previst, producte del naufragi del buc que devia arreplegar-los. L'1 de giner de 1954 l'Armada Argentina va establir en l'illa el Refugi Naval Betbeder.
Expedició d'Otto Nordenskjöld
[editar | editar còdic]
El 12 de febrer de 1902 va aplegar a l'illa l'Expedició Antàrtica Sueca d'Otto Nordenskjöld a bordo del veler Antarctic,[3] proveït d'un motor auxiliar de vapor. El capità del barco era Carl Anton Larsen.
En l'illa varen tindre que passar el hivern el cap de l'expedició junt en el meteoròlec Gösta Bodman i el mariner Gustav Akerlund, tots ells de nacionalitat sueca, i l'argentí José María Sobral, alferes de navío. Varen realisar treballs meteorològics, magnètics, astronòmics i hidrogràfics, aixina com expedicions sobre el gèl de la mar a les illes veïnes i a la zona pròxima de la península Antàrtica, regió després coneguda com Costa Nordenskjold, i que s'estén al suroest de l'illa.
En l'illa es va montar, en la costa noreste, una cabanya prefabricar de fusta, coberta exteriorment en chapes de cartó embreado. Constava de quatre chicotetes habitacions: tres per a servir de dormitori a dos persones cada una, una atra per a la cuina i un espai intermig per a ser utilisat com a menjador i gabinet de treball. Tenia un altillo per a guardar víveres i utensilis. Disponia de dos portes que deixaven entre elles espai per a un diminut vestíbul. Les seues dimensions eren de 6,5 m de llarc per 4 m d'ample. La cabanya va donar molt bon resultat, fent confortables els dos hiverns que en ella varen passar els quatre expedicionarios. Nordenskjöld va aconsellar despuix que si es tornava a amprar una cabanya d'esta classe en pròximes expedicions, seria encara més eficient si era proveïda de doble paret, reblint l'espai entre abdós parets en serrín. També aconsellava que el sol del altillo deuria estar cobert en una lona impermeable, puix a ells els goteó contínuament sobre les seues habitacions la compota almagasenada allí, que s'hi havia desparramado en rebentar per la fredor els envasos de vidre que la contenien. Adjacent a la cabanya va ser construïda una instalació per a observacions magnètiques i vàries caselles per als instruments meteorològics.
En aplegar decembre, el buc Antarctic que devia arreplegar-los no va poder aplegar a l'illa per l'abundant gèl que eixe any s'havia format a lo llarc de la península Antàrtica, per lo que els expedicionarios de Snow Hill varen tindre que passar un atre hivern en la cabanya. No varen estar privats de víveres ya que en desembarcar havien segut proveïts en abundància. El Antarctic es trobava a tres dies de navegació de l'illa pero quantes busques de pas entre els gèls varen realisar varen ser infructuoses.
Del barco, en comprovar-se que no podia obrir-se camí a través del gèl, varen desembarcar tres persones, Andersson, Duse i Grunden, en recaptes per a uns pocs dies i dotats en un trineu. Devien caminar sobre el gèl marí prop de la vora fins a la cabanya de Snow Hill per a donar notícia de l'impossibilitat del barco de passar a arreplegar-los i propondre a Nordenskjöld realisar la marcha cap al nort, al punt a on havien desembarcat, a on els de el barco havien depositat abundants recaptes per a ells, i passarien a arreplegar-los. Calculaven que el viage d'anada duraria no més de quatre dies. Pero pronte varen trobar que la mar estava lliure de gèl, estenent-se l'aigua fins a l'illa. No havent gèl de mar sobre el qual fins a llavors havien alvançat sense dificultat, tenien que continuar el viage per terra i, una volta estant a l'altura de l'illa, passar a ella des de terra ferma. Varen abandonar el gèl marí i varen alcançar terra ferma, pero el camí que podia dur-los cap al sur era molt rocós, per al que no estaven preparats, per lo que varen alvançar en gran dificultat. Va aparéixer inesperadament el mal temps del ya propenc hivern i ya ni podien alvançar cap a Snow Hill ni tornar al punt en el que havien desembarcat. Varen decidir invernar en aquell inhòspit lloc, per a lo que, adossat a la paret d'una roca, varen construir en pedres un diminut refugi que varen cobrir en el trineu i una lona. Havien abandonat el buc en molt pocs recaptes ya que el viage fins a la cabanya caminant sobre el gèl marí no oferia dificultat i la distància a recórrer era curta. Les poques hores de bon temps que encara varen gojar les varen aprofitar per a matar centenars de pingüins i alguna foca, que varen quedar pronte congelats, sent l'únic aliment aixina com grassa per a cuinar que varen dispondre fins que va aplegar el bon temps i varen poder continuar el viage, una atra volta pel gèl marí, conseguint finalment alcançar la cabanya.
El Antarctic, despuix de desembarcar a les tres persones que havien d'aplegar caminant sobre el gèl fins a la cabanya, va salpar tractant de trobar de nou un pas lliure de gèl més a l'est de la península Antàrtica, que li permetera aplegar, donant un rodege, a l'illa. Pero va acabar sent cercat pel gèl que ho va afonar. Els nàufrecs varen conseguir aplegar en les barques a l'illa Paulet en la que varen construir una cabanya en pedres, utilisant els pots i el velam com a coberta. Nou mesos despuix, la corbeta argentina Uruguay, al mando de Julián Irizar, que havia eixit en busca dels expedicionarios, va trobar la mar lliure de gèls, va aplegar a Snow Hill i va arreplegar als sèt hòmens que allí es trobaven. Dies despuix, navegant en un dels pots, també va aplegar des de l'illa Paulet el capità Larsen. El buc argentí va embarcar als que es trobaven en Snow Hill i va navegar a l'illa Paulet, va arreplegar als restants tripulants i els va dur a Buenos Aires.
La República Argentina va prendre possessió de la cabanya el 8 de giner de 1954, rebatejant-la com Refugi Suècia. Des del 26 de juliol de 1965 és Monument Històric Nacional. Ha segut restaurada pel Institut Antàrtic Argentí i està protegida pel Tractat Antàrtic, que la va designar Sitie i Monument Històric N.° 38. Està habilitada com a museu i conté objectes originals de l'expedició. La seua conservació és assumida per Argentina i Suècia.[4][5]
Àrea important per a les aus
[editar | editar còdic]
Un àrea en l'extrem suroest de l'illa, que comprén 263 hectàrees de gèl marí adjacents a la costa, ha segut identificat com un àrea important per a la conservació de les aus per BirdLife International, perque posseïx una colónia de reproducció d'aproximadament 4000 parelles de pingüins emperador (Aptenodytes forsteri). És una de les dos colónies en terra en la regió de la península Antàrtica, sent l'atra en els illots Dion.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ESA Science & Technology: Graham Land
- ↑ SCAR Gazetteer Ref. No 13585
- ↑ El Antartic i l'Expedició Sueca a l'Antàrtida 1901-1903 - Inclou mapa en la toponímia de l'época
- ↑ Stonehouse, Bernard. Encyclopedia of Antarctica and the Southern Oceans, John Wiley and Sons, 2002. ISBN 0-471-98665-8
- ↑ Cabanya de Cerro Nevat
- ↑ «Snow Hill Island». BirdLife data zone: Important Bird Areas. BirdLife International.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Antarctica. Sydney: Reader's Digest, 1985, pp. 152-159.
- Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. New York: Praeger Publishers, 1988, pp. 69, 72.
- Lonely Planet, Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit, Oakland, CA: Lonely Planet Publications, 1996, 307.
- Stewart, Andrew, Antarctica: An Encyclopedia. London: McFarland and Co., 1990 (2 volumes), p 931.
- U.S. National Science Foundation, Geographic Names of the Antarctic, Fred G. Alberts, ed. Washington: NSF, 1980.
- Viage al Pol Sur. Expedició sueca a bordo de el "antàrtic". Barcelona 1904.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Cerro Nevado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.