Destacament naval Esperança
El destacament naval Esperança va ser una base de la República Argentina en l'Antàrtida, ubicada en les coordenades {{ |dms-lat=63°24′S |dms-long=56°59′O |dec-lat=-63.4 |dec-long=-56.983 |param=63_24_S_56_59_W_|default=dms|name=}}</noinclude> en la baïa Esperanza de la península Trinitat en la península Antàrtica. Va ser inaugurat el 31 de març de 1952 i destruït per un incendi el 15 d'octubre de 1958.[1] Després de la seua reconstrucció forma part de la base Esperanza en el nom de Galpón de Marina, en a on es troba un incinerador, els components de telefonia i una antena satelital.[2]
Història
[editar | editar còdic]El destacament naval Esperança va ser començat a construir el 14 de giner de 1952, produint-se un incident en el Regne Unit l'1 de febrer quan un equip de l'Armada Argentina, després de realisar una advertència, va disparar raches d'ametralladora sobre un equip civil del Falkland Islands Dependencies Survey del Regne Unit que descarregava materials del barco HMS John Biscoe en l'intenció de reconstruir la Base D situada en els voltants i ho va obligar a reembarcar.[3]
El destacament naval va ser inaugurat el 31 de març, sent el seu primer cap el tinent de fragata Luis Casanova. Va quedar estajat en este destacament un grup del Eixèrcit Argentí comandado per capità Jorge Edgar Leal, que estava construint la base d'eixèrcit Esperanza en el seu adyacencia fins al 17 de decembre de 1953, data en que varen poder estajar-se en el nou destacament de l'eixèrcit.[4]
El buc LLAURA Baïa Aguirre va transportar al personal, víveres i equips, per a la construcció de la base naval de l'Armada Argentina, pero un temporal va fer sossobrar a dos lanchones del barco que carregaven la caldera del nou destacament, medicines, víveres, instrumental i 49 tonellades de carbó. Poc despuix uns atres temporals varen destruir les carpes del personal constructor i les instalacions construïdes, deixant a uns 50 hòmens casi al ras per un més, quan varen ser auxiliats pel buc LLAURA Chiriguano. La primera dotació de la base va estar composta per: el tinent de fragata Luis M. Casanova, el doctor Jorge F. Sarachaga, la veta principal Ernesto Quartes, la veta segona Serafín Casal i el mariner Antonio G. Olivera.[5]
Va ser desocupado el 27 de novembre de 1956 i després destruït per un incendi el 15 d'octubre de 1958. Els remanentes de les seues instalacions varen ser cedits al Eixèrcit Argentí com a part de la base Esperanza.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Efemérides de l'Armada Argentina». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2015. Consultat el 29 de giner de 2015.
- ↑ «Pla de recepció de visitants en la Base Antàrtica Esperança Pág. 35». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2016. Consultat el 10 d'abril de 2015.
- ↑ FALKLAND ISLANDS DEPENDENCIES (HOPE BAY INCIDENT) (en anglés)
- ↑ 2004: Any de l'Antàrtida Argentina - Revista del Suboficial Nro 653
- ↑ Fundació Marambio. Base Antàrtica Esperança
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Destacamento naval Esperanza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.