Motonieve
Una motonieve o moto de neu és un vehícul terrestre impulsat per una única roda de tracció a oruga en esquís als costats per al seu maneig. Estan dissenyats per a ser operats en neu o gèl, sense requerir cap tipo de carretera. La majoria de les motonieves són impulsades per un motor de dos temps, encara que els motors de cicle de quatre temps estan sent cada volta més populars. Encara que no estan dissenyades per a això, les motonieves poden inclús ser conduïdes per la capa superior de l'aigua si la velocitat és suficientment alta, com es demostra en la competència anual de dragueo en riu portada a terme en Kautokeino, Noruega.
Història
[editar | editar còdic]Les primeres motonieves eren models Ford T modificats als que se'ls reemplaçava el chassis per esquís. El seu us va ser popular durant un temps per a l'enviament de correspondència rural. Els seus començos apunten cap a Carl Eliason[1] en Sayner i el seu primer model construït a mà completat en el 1923. Se li va concedir la palesa en els Estats Units en el 1927. Les Indústries Polaris en Roseau, Estats Units, va ser la pionera en establir una cadena de producció comercial de motonieves.
Les condicions de Propenc oest dels Estats Units, a on la neu és seca i a on va tindre orige la modificació dels models T, feyen que este i un atre vehículs no foren operables en àrees a on la neu era més humida com en Quebec, Canadà. Açò va dur a Joseph-Armand Bombardier, de la chicoteta ciutat de Valcourt en Quebec, a inventar un sistema de tracció a oruga que permetera el seu us en qualsevol tipo de condicions de neu. Bombardier ya havia construït alguns sistemes de tracció en metal des de 1928, pero el seu nou i revolucionari sistema de tracció (una roda dentada coberta de caucho, i una correja de caucho i de cotó que s'envol al voltant de les rodes atrasseres) va ser el seu primer gran invent que va dur a convertir-se en un industrial. Va començar la producció en 1937 de la B-7, una versió tancada de motonieve capaç de dur fins a sèt passagers, i posteriorment una atra versió similar en capacitat de fins a dotze passagers, la que va cridar B-12. La B-7 tenia un motor V8 de cap pla de la Ford Motor Company. La B-12 tenia un cap planta en sis cilindres en llínea de les indústries Chrysler. Varen ser produïdes 2.817 unitats fins a l'any 1951. Eren usades en vàries aplicacions, com a ambulàncies, vehículs de correu del servici postal de Canadà, "autobusos escolars" d'hivern i inclús com a vehículs militars durant la Segona Guerra Mundial. Encara que Bombardier sempre va pensar en una versió més chicoteta i llaugera de la motonieve, la que no realisava en un començ per llimitacions mecàniques.
No va ser fins a 1959, quant els motors es varen fer lo suficientment menuts i llaugers, que Bombardier va inventar lo que és la motonieve moderna en cabina oberta en capacitat per a una o dos persones, la que va començar a vendre en el nom de "Ski-doo". Bombardier era el líder en l'indústria per a l'any 1954 en els Germans Edgar i Allen Heteen i un amic, David Johnson de Roseau, Minnesota. La companyia coneguda llavors com Hetteen Hoist & Derrick Co. va passar a ser Indústries Polaris. Posteriorment va donar orige la competència, que va copiar i va millorar el seu disseny. En els anys 1970 ya hi havia centenars de manufactureros de motonieves. De 1970 a 1973 es varen vendre prop de dos millons de vehículs. Moltes de les companyies de motonieves eren chicotetes i les més grans eren comunament fabricants de motocicletas i motors de pots que intentaven expandir-se a un nou mercat. Moltes d'estes companyies es varen anar a la fallida durant la crisis de gasolina del 1973 i la posterior recessió, o varen ser comprades per les companyies més grans. Les vendes varen aplegar al seu pic de 260,000 en el 1997 i varen anar gradualment decreixent, influenciada pels calfaments els hiverns més calents i l'us durant les quatre temporades de vehículs tot terreny d'un o dos passagers. Bombardier Recreational Products, una subdivisió de la primera companyia Bombardier, encara contínua fabricant motonieves, motors per a pots, motores d'aigua, i vehículs quad. El mercat de motonieves ara està dividit entre quatre grans fabricants: Ski Doo, Arctic Cat, Yamaha, i Polaris. Les motonieves moderenas poden conseguir velocitats de fins a 193 km/h (120mph). (Les motonieves de carrera poden aplegar als 241 km/h (150mph)).
Les motonieves són àmpliament utilisades en territoris àrtics com a vehícul de viage. No obstant, les chicotetes poblacions de les zones àrtiques les fa un mercat menut. La major part de la producció anual de motonieves és venuda en propòsits recreatius, especialment en Norteamérica en llocs a on la neu permaneix estable durant els mesos d'hivern. El número de motonieves en Europa i atres parts del món és relativament baix, encara que es mantenen creixent en popularitat.
Impacte ambiental
[editar | editar còdic]l'impacte ambiental de les motonieves ha segut un tema de continu debat. La majoria de les motonieves són impulsades per motors de dos temps, i inclús Yamaha utilisa motors de quatre temps des del 2003. En l'última década molts fabricants han experimentat en motors menys contaminants, i han llançat alguns d'estos al mercat. Yamaha i Arctic-Cat varen ser els primers en produir de forma massiva els models en motors de quatre temps, que reduïxen significativament els gasos contaminants en comparació als antics motors de dos temps. Els motors SDI de dos temps de la companyia Bombardier emeten 60 per cent menys contaminants que l'antiga versió en carburador de dos temps. Polaris està utilisant la tecnologia d'injecció de combustible cridada "Cleanfire Injection" en la seua versió de dos temps. L'indústria està també treballant en una versió d'injecció directa que actualment és una millora a la versió en carburador del motor de quatre temps en térmens d'emissions de NOx. El model Ski-Doo és l'única motonieve de dos temps permesa en el parc nacional de Yellowstone dels Estats Units.
L'impacte ambiental de l'us de motonieves ha dut a mides com la presa el 4 de novembre de 2004 per Servici de parcs nacionals dels Estats Units, llimitant l'us de motonieves en el Parc Yellowstone a 720 per dia. D'igual forma en el parc nacional de Grand Teton, aixina com en el John D. Rockefeller, Jr., Memorial Parkway, es va llimitar l'us a 140 motonieves al dia.
En els parcs nacionals dels Estats Units, l'us de motonieves està llimitat a les carreteres que utilisen comunament els vehículs durant l'estiu, o rutes designats.
Economia
[editar | editar còdic]En Canadà i els Estats Units es gasten prop de 28 mil millons de dólars en motonieves i equip relacionat en estes cada any. Açò inclou despeses d'equip, vestimenta, accessoris, vacacions orientades a excursions en motonieve, etc.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Descarríes, Eric. "Autoneiges Bombardier: Dones patenteux perpétuent la tradition". in La Presse. Monday, March 13th 2006.
- MacDonald, Larry. The Bombardier story : plans, trains, and snowmobiles. Toronto : J. Wiley, 2001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motonieve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.