Ford T
El Ford Modele T (abreviat a Ford T, coloquialment conegut com Tin Lizzie o Flivver en EE. UU. i «Ford a bigots» en Argentina i Uruguay)[1] va ser un automòvil barat produït per la Ford Motor Company d'Henry Ford des de 1908 a 1927. En este model es va popularisar la producció en cadena, permetent baixar preus i facilitant l'adquisició dels automòvils a la classe mija.
Història
[editar | editar còdic]Henry Ford i la seua producció massiva: un coche cridat «T»
[editar | editar còdic]Henry Ford va assentar moltes de les bases del futur de l'automòvil quan va decidir aplicar les teories de Taylor sobre la perfecta combinació d'home i màquina a la nova indústria de les quatre rodes. El resultat es cridaria el Ford T.
«Vaig a construir un coche per al poble, l'automòvil universal», va proclamar Ford en 1906. No tenia un objectiu filantrópico; lo que buscava era aumentar la seua clientela al màxim.
De la cadena de montage al seu bot a la fama
[editar | editar còdic]Si be la cadena de montage va ser, durant molts anys, un invent atribuït a Henry Ford, la realitat indica que el primer registre que es té d'un automòvil fabricat per mig d'este sistema data de l'any 1901, producte d'una idea de l'industrial Ransom Olds.[2] No obstant, la seua producció no era la suficient com per a l'idea que tenia Ford de popularisar l'automòvil. Va ser aixina que decidiria millorar la cadena de montage, inspirant-se en una fàbrica de fusils i basant-se a sovint en l'improvisació per a aumentar la capacitat productiva d'este sistema. Esta alternativa va dur com a conseqüència l'errònea atribució final de l'invent a Henry Ford, en lloc de Ransom Olds.[3]
El T es va construir sobre estos principis i, ademés, Henry Ford es va alvançar als seus rivals, establint molt pronte una gran ret de concessionaris. Un preu assequible i una producció massiva durant un periodo de casi 20 anys varen fer d'este revolucionari model un símbol de les grans séries. Inclús, l'incipient indústria del cine es va apropiar d'ell i el T es va convertir en vedette de persecucions inenarrables en les películes còmiques del cine mut. Ha segut vist, inclús, partit per la mitat per una serra que passava en mig dels seus dos ocupants: El Gros i el Flac.[4]
El seu desenroll
[editar | editar còdic]El Ford T va ser dissenyat per Henry Ford en la colaboració dels ingeniers immigrants hongaresos Joseph A. Galamb i Eugene Farkas, es va iniciar la seua producció el 12 d'agost de 1908,[5] va eixir de la fàbrica el 27 de setembre de 1908 i va vore la llum pública l'1 d'octubre de 1908. En el seu motor de quatre cilindres i tan sol 20 hp (15kW) de potència, alcançava la velocitat màxima de 71 km/h, en un pes contingut per a la seua época de 540 kg; consumia un litro de gasolina cada 5 km, uns 11 a 18 litros cada 100 km.[4]
Gràcies a la revolució dels models anteriors, especialment el N i els seus derivats R i S, Ford es va convertir en el primer fabricant americà des d'abans de 1910. No és que fora revolucionari, pero tenia característiques interessants per a l'época. El motor tenia una culata desmontable; la biela era d'acer de vanadi, més resistent. L'allumenat funcionava en un volant magnètic; la direcció estava a l'esquerra, una iniciativa que crearia escola. La caixa de canvis d'engranages planetaris solament contava en dos velocitats i es canviava en el peu, concretament en el pedal del embrague; en mitat del recorregut estava el «punt mort», chafant a fondo era la primera i, soltant una miqueta, la segona.[4]
El motor, de 2.9 litros, solament rendia 20 cavalls de potència màxima, pero el parell motor que proporcionava era alt, lo que li otorgava una bona elasticitat a l'hora de moure's. Es varen prevore cinc versions en el seu llançament: descapotable en capota, i de dos a sèt places, pero encara sense portes. Al principi es varen propondre tres colors; a partir de 1914, solament un, el negre. Els preus anaven de 800 a 1000 dólars. La producció diària d'est modele T va passar ràpidament a mil unitats i pronte es cuadruplicaría. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va provocar que estes elevades sifres baixaren notablement, pero varen tornar a remontar encara en més força per a batre un récort en 1923: més de 1 800 000 unitats, lo que suponia un terç de la producció mundial en dita época.[4]
La seua versatilitat era enorme. En rodes de grans paraulotes, el Ford T podia eixercitar treballs agrícoles i les rodes metàliques li permetien circular pels raïls del ferrocarril. En total, es varen produir uns 15 millons d'unitats.[4]
Este model es va utilisar en Mèxic com a vehícul per a policies.[6]
El model T incloïa novetats que atres vehículs de la competència no oferien, com el volant situat en el costat esquerre, de gran utilitat per a l'entrada i eixida dels ocupants. També incorporava grans #bestreta tècniques, com el conjunt bloc del motor, cárter i cigonyal en una sola unitat, utilisant per a això una aleació llaugera i resistent d'acer de vanadi. El seu transmissió per tubo d'espente i suspensió per eix rígit en ballestón travesser varen fer de la seua robustea i capacitat d'adaptació a qualsevol entorn una llegenda, mantenint Ford algunes de les seues característiques fins a passada la Segona Guerra Mundial.
Existix una història en la que es fa referència a Pancho Vila, segons la qual, quan Pancho Vila viajava junt en els seus guàrdies en un Ford T, degut a que els seus braços i les seues cames descollaven per totes direccions, es dia que el vehícul semblava una panderola. Per això, alguns versos de la cançó «La panderola» fan referència a la colla i al vehícul de Pancho Vila.
També en Mèxic el model «Ford T» va ser usat per persones d'alta influència econòmica i, per la seua pronunciació en anglés Ford Tu*, este model era més conegut com «Fortinga». El cantant Óscar Chávez fa menció de la «Fortinga» en una de les seues cançons. És provable que el terme «fortinga» haja passat a «fotingo» ("potingo" en Cuba), terme amprat en els anys quaranta i cinquanta en Mèxic per a designar a qualsevol auto antic, encara que no fora un Ford T. El cantant Salvador "Chava" Flores usa el terme «fortingo» en la seua cançó «Boda de veïnat». Aixina mateix, per lo manco fins als anys xixanta, la «carcachita» Ford (segons pareix el Ford T) era molt solicitada com el vehícul que conduïa en la Ciutat de Mèxic a les nóvies a l'iglésia per a casar-se, segons es menciona en un artícul de Seleccions del Reader's Digest de 1970.
D'igual forma, Fotingo també es referix a una espècie d'autobús improvisat fet en la carrosseria d'un Ford T, solament adaptant #banca. Alguns eixemplars d'estos mateixos es varen ocupar com una sòrt de taxi colectiu i ómnibus primitiu de 1917 en avant i poc a poc s'originarien atres vehículs que s'ocuparien com esta mescla d'automòvil i taxi en més comoditat, pero el terme fotingo també va quedar relacionat en ells.
Lo cómodo i el seu preu accessible
[editar | editar còdic]Este model es va caracterisar per ser molt espartano, característiques pròpies dels vehículs d'Henry Ford i la seua política de producció: la cadena de montage, gràcies a la qual va poder rebaixar el seu preu inicial de 850 dólars americans fins a un preu irresistible de 360 dólars americans que va convertir a este model en el favorit d'una societat treballadora industrial.
Presència global
[editar | editar còdic]El model T va ser el primer auto global de l'indústria. En l'any 1921, casi el 57 % de la producció mundial de automotores li corresponia al Ford T, que ho fabricaven en varis països i es venia en els cinc continents a través de sucursals autorisades, en diferents versions i alternatives d'us.[7]
Encara que Ford va conseguir estatus internacional en 1904 en la fundació de Ford de Canadà, va anar en 1911 quan la companyia va començar a ampliar-se ràpidament en ultramar, en l'obertura de plantes d'ensamblage en Anglaterra, Argentina (1912) i França, Càdis i Barcelona (Espanya) en 1920, seguida per Dinamarca (1923), Alemània (1925), Àustria (1925), i també en Suràfrica (1924) i Austràlia (1925) com a filials de Ford de Canadà per les tarifes preferencials dels països de la mancomunidad de nacions a la que pertanyien.
Ford en Argentina
[editar | editar còdic]A finals de 1913, Ford Motor Co. decidix instalar en Buenos Aires la primera sucursal llatinoamericana i la segona en el món, despuix de la d'Anglaterra. En 1917 i despuix d'haver comercialisat més de 3500 vehículs, comença l'importació d'autos desarmats per a ser montats en Buenos Aires.
En 1925 s'inaugura la primera planta Ford de Llatinoamèrica en Argentina, i es comença la manufactura del Ford modele T. En 1927 es produïx el Ford «T» número 100.000. A fins d'eixe any es presenta el Ford «A», successor del modele «T» i la producció de la qual finalisa en Estats Units despuix de produir-se 15.007.033 unitats, cantitat superada després pel Volkswagen Sedán el 17 de febrer de 1972.
Detalls del Ford Modele T (1914)
[editar | editar còdic]-
Ford Modele T (1914)
-
Figura del radiador
-
Foc
-
Bocina
-
Farol
-
Rodes de fusta tipo artilleria de 21
-
Frens de banda
-
Tacómetro i rellonge indicador de càrrega de bateria
Referències en la cultura popular
[editar | editar còdic]En la novela de ciència ficció d'Aldous Huxley, Un món feliç, és presa la primera data de fabricació (1908) per a indicar el començ de l'era «fordiana», ya que la producció en cadena dels automòvils Ford T s'assembla a la forma de produir sers humans que es mostra en el llibre.
Cine mut
[editar | editar còdic]El Ford T es va convertir en estrela popular de les películes còmiques del cine mut, fent de gala de persecucions policíacas a mans de còmics com Llorer i Hardy i inclús en películes de Charles Chaplin.
Hui en dia
[editar | editar còdic]Un sigle en acabant de que escomençara la seua fabricació, s'estimava que entre 50.000 i 60.000 Ford T encara seguien en condicions de circulació.[8]
En 1999 va ser elegit Coche del Sigle per periodistes especialisats en el motor, experts i aficionats internautes als vehículs, per davant del Mini, el Citroën DS, el Volkswagen Escarabat, i el Porsche 911.
En 2007 va derrotar a un Hummer H2 de més de 300 cavalls en un ascens a un tossal de 144 m.
Durant les celebracions del centenari, en la trobada de Richmond, Virginia, varen participar uns 750 automòvils. També va haver trobades en atres llocs, com Argentina, Chile, i Uruguay.
Aixina mateix en algunes ocasions ha segut un llenç ideal per al tuning ya que la seua carrosseria ha segut utilisada en proyectes d'automòvils en estil Hot-Rod T Bucket entre atres estils concernents a models clàssics.
Vore també
[editar | editar còdic]- Ford Motor Company
- Henry Ford
- Ford A
- Piper J-3 Cub, un veler americà de la década dels 30 i 40 que va desenrollar un grau d'ubiqüitat similar en aviació general en el Ford T.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Ford T complix noranta anys. www.lanacion.com.ar.
- ↑ Henry Ford no va inventar la cadena de montage
- ↑ ser-ransom-i--olds-primera-cadena-montage/ ¿Quí va ser Ransom I. Olds?: La primera cadena de montage ser-ransom-i--olds-primera-cadena-montage/ archivat en Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 John Steele Gordon. «10 Moments That Made American Business». americanheritage.com. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ Ford modele T (en anglés)
- ↑ «HISTÒRIA DE L'AUTOMÒVIL–EL MODEL T DE FORD». Marflo. Consultat el 17 de novembre de 2024.
- ↑ www.empresasnews.com
- Archivat el 7 de giner de 2012 archivat en Wayback Machine. Un sigle del clàssic Modele T - Consultat el 2008-11-19
- ↑ Brooke, Lindsay (2008). Ford Model T: The Car that Put the World on Wheels, MBI Publishing Company, p. 188. ISBN 9780760327289.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ford T.
Archiu:Wikiquote-logo.svg Ford T en Viquidites.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ford T» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.